Manuel Valls: «Jo no tracto ningú de colpista»

Manuel Valls cita l'equip de NacióDigital a la seva oficina electoral al passeig de Gràcia. Un espai noble de la ciutat, el seu hàbitat natural com a animal polític. Tràfec incessant, corredisses d'assessors, premsa internacional fent cua i un candidat que es troba a la seva salsa amb la tensió d'una campanya. L'ex-primer ministre francès rep els periodistes amb aquella barreja de cordialitat i seguretat del polític professional, avesat a tot tipus d'interlocucions. Per un home com ell, que n'ha vist de tots colors en la política francesa, una de les escoles més dures de tot aspirant al poder, el 26-M és ara una nova cita per esbrinar si el destí l'estima.   

Han passat moltes coses des que aquest Valls, fill d'Horta, va anunciar la seva ambició de ser alcalde de Barcelona. És aquesta la seva campanya més difícil? "No, no ho crec. És una campanya diferent", explica el candidat, que rememora l'experiència electoral a França. "Vaig ser reelegit quatre vegades diputat i dues vegades alcalde -precisa-, sense perdre una elecció. Però potser vivia en la sensació d'estar jugant-me el meu destí. Si no guanyava, podia ser un desastre per la meva carrera política i les meves ambicions". Valls ho reconeix: "En això hi ha una part d'ego".

Aquest cop, tot és diferent: "He vingut a Barcelona per raons personals, íntimes. Volia canviar de vida. Segurament em faltava el Mediterrani. Aquí tinc les meves arrels. Sempre he somiat en francès i en català. A més, tot el que he trobat aquí es correspon amb el que volia. Els colors, els olors, l'ambient. El record dels pares, retrobar-me amb la meva germana. Els meus fills venen molt a veure'm. La meva mare viu entre París i Horta. Estic enamorat...".

En la victòria i la derrota, a Barcelona

Una de les grans preguntes que envolten la seva candidatura és què farà si perd. Quin és el pla B d'aquest animal polític vingut de París que ara retroba les arrels catalanes: "Guanyi o no guanyi, em quedaré aquí. No tornaré a fer una vida política tradicional. Però vull guanyar per Barcelona. Quan les campanyes són difícils, ho veus: el rebuig de la gent, les mirades que s'escapen, la impressió que vas contra el vent. Aquí no. La gent és amable. Per això donarem la sorpresa". Barcelona, per ell, no és una estació i allunya la hipòtesi d'un nou capítol polític més enllà de la gran encisera: "Jo no vull mentir, però no tinc cap projecte de participar en la vida política espanyola. Si soc alcalde de Barcelona, participaré en el debat espanyol, català, europeu i global. Però no tornaré segur a fer carrera política com a diputat regional, diputat nacional, i tenir responsabilitats en un partit".

"Guanyi o no guanyi, em quedaré aquí, no vull tornar a fer una carrera política tradicional"

Valls llueix sentiment barceloní i explica que el que sempre el sorprèn de la ciutat són les panoràmiques que ofereix: "Des de la carretera de les Aigües o des del Carmel, hi ha les millors vistes. Hi ha carrers que vas descobrint, a Ciutat Vella, al Born. Una olivera al mig d'una placeta. Fins i tot en els llocs més coneguts, a Santa Maria del Mar o en el meu barri d'Horta". A través d'aquesta mirada, el barceloní es transforma en candidat: "Si parlem de la gestió de la ciutat, m'han sobtat dues coses. El tema de la inseguretat i el de la pobresa. I el sentiment que hi ha en molts barris de no pertànyer a Barcelona".

Precisament, fa uns dies, va presentar un Pla de Barris amb mesures per redreçar una ciutat que veu degradada. "Amb el Pla de Barris hem volgut ser seriosos amb el que la gent espera. Barcelona no és un poble, és una gran ciutat, però hi ha molts barris i tenen la seva identitat. És un full de ruta".

"La recuperació dels barris del nord de Barcelona i del Besòs serà una prioritat"

Planteja moltes intervencions als districtes i, si n'ha de destacar alguna, apunta a la redefinició de noves centralitats urbanes: "La recuperació dels barris del nord de Barcelona i del Besòs seran una prioritat, també en les polítiques més transversals de seguretat, de neteja, de lluita contra les desigualtats, en tot el que afecta a les escoles bressol i les biblioteques sense acabar. Els barris demanen una millora en la gestió".   
 
La seguretat, el gran tema

Valls ha fet del tema de la seguretat l'element nuclear del seu discurs sobre Barcelona. Ha assegurat que, si és elegit, hi haurà tolerància zero envers els qui se salten la llei a la ciutat. L'exministre de l'Interior, que a França es va guanyar fama de dur en temes d'ordre públic, carrega contra els rivals que l'acusen d'alarmisme: "No coneixen la ciutat. Hi ha trenta robatoris amb violència cada dia i un de cada quatre barcelonins ha patit un delicte l'últim any. Això ho diu l'enquesta de victimització. Jo em trobo cada dia barcelonins de totes les edats i condicions que han estat víctimes d'un delicte". No és ell qui ha decidit que la seguretat seria el tema de la campanya: "Són els barcelonins. Ho diu el baròmetre municipal. Barcelona és la ciutat espanyola on els delictes han augmentat més". La solució: "Donar confiança a la Guàrdia Urbana, se l'ha de dotar de recursos, amb 1.500 agents nous".

"La gent ens demana tolerància zero i més presència de la Guàrdia Urbana al carrer"

Incrementar els efectius no és l'única resposta, però sí la primera. Curiosament, tan dur com és amb el Govern, en aquest cas carrega contra l'alcaldessa: "La que ha fallat aquí és Ada Colau, perquè no ha liderat aquest tema i ha volgut amagar-lo. Ara sí, Gala Pin reconeix que la policia pot ser útil... No s'ha donat confiança a la Guàrdia Urbana, se l'ha desmobilitzada, per no dir desmoralitzada. Jo vull restablir la unitat de suport policial".
Valls defineix la Guàrdia Urbana de "policia integral que necessita ser manada" i que vol ordres clars. També assenyala "falta de lideratge" i diu que "donar la culpa a la Generalitat és fàcil. Sí, hi ha responsabilitats de la Generalitat perquè falten Mossos. El que ens demana la gent és una visió: tolerància zero. Una estratègia: donar confiança a la Guàrdia Urbana, un pacte, i per aquest pacte necessitem els Mossos, no només al Raval sinó a tot arreu. I més presència al carrer, a peu. No es veu. La gent necessita aquesta presència, els comerciants, els veïns".

Reclama un pacte amb l'Estat perquè "es necessiten els seus cossos de seguretat per combatre les màfies, la policia del port, la fiscalia, justícia, estrangeria" i "cal una estratègia potentíssima per contenir i fer baixar l'entrada de la droga, com heroïna i cocaïna". Denuncia que torna el problema de la droga que la ciutat havia conegut els anys vuitanta. A Valls se'l veu còmode quan parla de seguretat i policia. Una part de la seva carrera l'ha construïda conreant la imatge d'un polític d'esquerres que juga sense complexos a l'hora de preservar l'ordre públic. "S'ha d'actuar de forma molt contundent, respectant l'estat de dret, naturalment", aclareix.

"Acabarem amb el fenomen dels top manta en noranta dies i podem incorporar el primer any 600 o 700 agents"

Valls no deixa passar cap oportunitat per furgar en les mancances de seguretat. Quan se li pregunta en què notaran els barcelonins, en cent dies, que ell és alcalde, respon amb contundència que és en aquest àmbit: "Els 1.500 nous agents -que ell ha projectat- no es podran incorporar l'endemà, però hi ha la possibilitat d'incorporar el primer any 600 o 700 nous agents". I anuncia l'altre objectiu a abatre: "Acabarem amb el fenomen dels top manta en 90 dies".

Mesures per a l'habitatge assequible

En aquesta campanya, Valls vol ocupar la major part de terreny possible. Si en política policial mostra un rostre conservador, ensenya neguit social quan parla d'habitatge, sempre amb un plantejament de col·laboració público-privada: "Jo vull que torni la confiança en el món del comerç, en el sector immobiliari, en l'habitatge. Vull pactar de seguida amb el sector privat per utilitzar el sòl públic i municipal dels 82 solars que tenim per tirar endavant un seguit de projectes. Els pisos del carrer Ascó, al Prat Vermell, a Torras i Bages, a la caserna de Sant Andreu, aquí hi ha 300 habitatges de lloguer assequible que podem tirar endavant. Això són coses que es poden notar".
 
Una Barcelona que "no pot ser groga"

Manuel Valls insisteix en la necessitat que cal un nou to des de l'alcaldia: "Jo vull ser l'alcalde de tots els barcelonins. No vull dividir aquesta ciutat. No pot ser groga. Ha de ser de tots els colors. Hi haurà un estil Valls, que serà presència al carrer, als barris, als consells de districte". I per escenificar-ho, destaca en l'entrevista el que sol repetir en molts actes electorals: "Hi haurà un símbol, que serà l'homenatge a Juan Antonio Samaranch. Jo vull tirar endavant el gran projecte olímpic de Barcelona. Tenim temps per decidir si són Jocs d'Hivern o d'Estiu. Tenim tres anys. Ho hem de fer bé. Pactant. Això és una cosa molt seriosa. No és un eslògan de campanya. Necessitem el govern d'Espanya. Si no, no hi ha Jocs". D'aquesta manera, lliga la memòria d'aquell somni fet realitat, l'olímpic, amb la necessitat de bandejar el conflicte amb l'Estat.

"Necessitem el govern d'Espanya, si no, no hi ha Jocs Olímpics"

La decisió dels partits sobiranistes de rebutjar la candidatura de Miquel Iceta al Senat, que considera "una falta de respecte" i un senyal de "sectarisme", demostra per ell que Esquerra Republicana no té res de moderada, però res". L'independentisme "té el seu propi projecte i vol imposar la seva manera de veure les coses". Valls considera que "hi ha d'haver diàleg, sí, al Parlament i a les institucions". "Però no podem deixar el futur d'Espanya i de Catalunya en mans d'aquest tipus de socis", afegeix.   

El millor i el pitjor de Colau

"Jo no soc sectari", assenyala quan se li pregunta per algun aspecte positiu del govern d'Ada Colau. "El que ha fet en els pisos turístics, que és un tema complicat, ho ha fet bé. Hi ha hagut una política, que havia començat amb els socialistes, d'equipaments culturals als barris que també va en el bon sentit". Valls considera que Barcelona té la seva pròpia inèrcia positiva, que és més forta que els alcaldes, els ajuntaments i els polítics. Desconfia de les polítiques de ruptura: "Quan es diu que s'ha fet una ruptura amb el que s'havia fet abans, ostres, quina pretensió! Jo no crec en les ruptures. Crec en el canvi, en canvis potents".

"Ada Colau va ser aire fresc, però la seva gestió porta Barcelona cap a un camí de decadència"

Però quan arriba el moment de criticar la gestió de l'alcaldessa, el candidat no deixa canya dreta: "Ha volgut canviar el model de ciutat. Va entendre el que estava passant en el tema de l'habitatge, del turisme, en una Barcelona postmaragallista i molt tocada per la crisi econòmica. Era aire fresc, amb tot el que estava passant, a més, a Espanya. Però la forma de gestionar condueix Barcelona cap a un camí de decadència". Si a això s'afegeixen els efectes del procés, que ell considera negatius, Colau "pot conduir la ciutat a un desastre".

Una aliança Maragall-Colau, el gran perill

Valls preveu l'escenari d'un consistori fragmentat. Defuig la hipòtesi d'una possible alcaldia amb els vots de Vox: "Això és un joc. Perquè Vox no entrarà. El problema aquí no és Vox. El problema és el nacionalisme, l'independentisme, el populisme. Aquests són els problemes de Barcelona". Recorda que ha dit i repetit que seria alcalde a través d'un pacte amb els populismes de dreta o d'esquerra. "El perill per Barcelona és l'aliança entre Maragall, Ernest, i Colau, Ada. Entre Esquerra Republicana i el partit de Colau. És aquest el gran perill per l'economia, pel creixement, per la convivència", assegura Valls.

L'ex-primer ministre francès introdueix un dels punts en què fa més força aquests dies: la gent votarà diferent al 28-A: "Puc  entendre perfectament que part del vot de les generals, aquí i a la resta d'Espanya, va ser per por a Vox". Que hi ha un problema de populisme d'extrema dreta a Espanya i a Europa és, per Valls, "una realitat", però "els ciutadans espanyols han reaccionat bé".

"Anar a la plaça Colón no va ser un error, defensar la unitat d'Espanya no és un error"

En canvi, no considera haver compartit espai públic amb Vox a la plaça Colón de Madrid: "Defensar la Constitució, defensar la unitat d'Espanya, no és un error, com no ho és defensar la història d'aquests 40 anys. Al Parlament es voten textos contra el rei, contra una Constitució que seria antidemocràtica i antisocial, tant que fins i tot es poden votar mocions contra la Constitució". Quan se li pregunta per la política de pactes, no dubta: "Jo ho tinc molt clar. Ja he dit amb qui pactaria. Amb els socialistes. I amb el PP si entren al consistori".

Entre Collboni i Rivera

Valls no defuig cap pregunta, tampoc en el tema delicat de les seves relacions amb Ciutadans. En la campanya no hi ha previst, de moment, cap acte conjunt amb Albert Rivera. Se sent més còmode amb les tesis de Jaume Collboni que amb les de Rivera? "Depèn de quines", respon. Valls afegeix que tot i no ser membre de Ciutadans, se sent bé amb les seves posicions: "És un partit que em dona suport, que ha fet un acte de generositat perquè no és el partit qui encapçala la llista, i és un partit liberal, progressista, europeista". Per reblar-ho, recorda que els seus eurodiputats estaran en el mateix grup al Parlament Europeu que els amics d'Emmanuel Macron: "Jo vaig ser durant un any i mig diputat del grup de Macron al Parlament francès".
 
Valls assegura sentir-se "còmode" amb socialdemòcrates, social liberals, liberals i europeistes. Està convençut que aquest és "el gran debat d'Europa", és a dir, "la democràcia enfront els populismes". Està segur de poder trobar punts en comú amb Jaume Collboni en temes de cultura, seguretat ("però li falta empenta") i de recuperació econòmica. Elogia Ciutadans per "plantar cara aquí quan molts socialistes catalans eren ambigus amb les tesis del dret a decidir". Però estableix una clara distància de seguretat amb Albert Rivera: "Jo no insulto ningú, jo no tracto ningú de colpistes".

"Aquesta idea de dividir el debat de Barcelona en dretes i esquerres em sembla absurda avui"

Tampoc li agrada que es tracti ningú d'extrema dreta. I s'irrita sabent que Collboni el titlla de "ser de dretes". Aquí es molesta: "Però qui és ell per donar etiquetes? Corbacho i jo no venim de la dreta. I, si en vinguéssim, no seria un pecat. Aquesta idea de dividir el debat a Barcelona en un tema de dreta i esquerra em sembla absurda avui". Sobre els possibles pactes d'esquerra que propugna Collboni, Valls es pregunta: "Amb qui? Amb la CUP? Amb Esquerra?".

L'"assalt" a la Cambra

L'alcaldable ha estat molt explícit sobre els resultats a les eleccions a la Cambra de Comerç, que ha qualificat d'"assalt" independentista. No troba saludable que hi hagi regeneració en totes les entitats de la societat civil? Valls fa ironia: "La participació ha estat un èxit, s'ha passat del 2% al 4%. És un canvi brutal". Critica que ningú ha vist venir que "un sector de l'independentisme radical tenia una estratègia per conquerir la Cambra". Per això ell ha parlat d'"assalt". Recorda que la Cambra és important perquè està present a la Zona Franca, a la Fira, a Turisme de Barcelona. "Quin és el pròxim objectiu? Barcelona. Per això és una elecció tan important, una elecció històrica".Valls adverteix que "si demà, l'Ernest Maragall o l'Ada Colau són alcaldes, es veuran quines són les conseqüències" del canvi a la Cambra. Apunta un altre element d'aquest procés electoral: "Molts dels qui han guanyat són de fora de Barcelona". Pot obrir-se pas "una visió provinciana molt perillosa".   

"Un sector de l'independentisme radical tenia una estratègia per conquerir la Cambra"

Si ell s'ha postulat com el candidat de les elits i a la Cambra de Comerç han perdut les elits, això no és una derrota del que Valls representa? Ell es vindica com "el candidat d'unes elits que miren el futur, que són el talent d'aquesta ciutat", sense les quals "no hi ha Modernisme, ni Palau de la Música Catalana, ni Liceu, ni el Barça, ni els Jocs Olímpics", i recorda que "Pasqual Maragall va anar a buscar les elits per finançar i invertir en els Jocs". Valls marca la diferència amb la burgesia que "no ha sabut plantar cara o s'ha deixat prendre entitats". També, no cal dir, de la que "ha finançat el procés".    

"Jo no soc jacobí"

Valls explica que a Barcelona "no es pot ser jacobí" perquè la ciutat "no és una construcció de l'Estat, sinó de la societat civil", de la indústria tèxtil al catalanisme. Però el seu discurs no és jacobí? "Jo no soc jacobí". Admet que ha parlat de Catalunya com d'una regió "perquè és una d'aquestes grans regions d'Europa, és una comunitat autònoma. Jo parlo d'una Catalunya espanyola, catalana, europea. Fa trenta anys, Pasqual Maragall parlava de l'Europa de les regions". Valls explica que prové del que a França s'ha anomenat la segona esquerra, menys dirigista i jacobina que la tradicional, "girondina", en la línia del seu mentor Michel Rocard, "que els anys seixanta va ser el primer a parlar de descentralització a França".

Assegura que França s'ha tornat molt menys jacobina del que era, malgrat que "hi ha un estat potentíssim". Recorda que va ser ell qui, com a primer ministre, va crear les noves grans regions de la República i que disposen de competències econòmiques rellevants. Assegura que li agrada la descentralització i que creu molt en "el model creat per la Constitució del 1978 i en aquest pacte de la unitat i l'autogovern".

"Soc respectuós amb els barcelonins, assumiré la responsabilitat que ells em donin"

Al final de la conversa, planeja una de les preguntes que envolten la seva candidatura: què farà si perd? Estarà quatre anys a l'oposició? "Jo vull guanyar", reacciona. Amb humor, etziba a l'interlocutor: "Per què aquesta pregunta tan desagradable?". Valls proclama: "Jo he vingut aquí per quedar-me. Per raons personals. Jo soc respectuós amb els barcelonins. Assumiré la responsabilitat que ells em donaran".