Marina Rossell ha estat de les darreres persones a veure Neus Català viva. Va ser dissabte passat, als Guiamets, al Priorat. Sense saber-ho, la darrera trobada va ser un comiat. La supervivent del nazisme va morir ahir als 103 anys.

Des de l'habitació de la residència on viva, es podia veure la serra de Pàndols, escenari de la batalla de l'Ebre. Parlem amb Marina Rossell un 14 d'abril, el que té un significat especial. Fa més de quaranta anys que es coneixien. Conèixer la supervivent de Ravensbrück va impactar Marina Rossell, nom brillant de la Nova Cançó i vicepresidenta de l'Amical de Ravensbrück, una branca de l'Amical de Mauthausen que va fundar Neus Català. Les despulles de la combatent antifeixista són ara al tanatori de Móra d'Ebre.

- Com va conèixer la Neus Català?

- Va ser a través de la Montserrat Roig, ja fa més de quaranta anys, quan estava treballant en el seu llibre Els catalans als camps nazis. La Montserrat Roig em va fer conèixer la Neus Català i el Joaquim Amat-Piniella, un altre supervivent. 

- L'autor de K.L. Reich.

- Sí, un llibre brutal. Va ser Montserrat Roig qui em va fer aquesta transferència de la memòria. A partir d'aquí, em vaig interessar molt per ella i per l'experiència dels camps de concentració nazis. I des d'aleshores hem mantingut l contacte. Fins al dissabte passat.

[blockquote]"Era insubornable en traspassar els valors de la República i denunciar la barbàrie del nazisme i el feixisme"[/blockquote]
- Va ser l'últim cop que es van veure?

- Sí. Vaig anar als Guiamets amb Ricard Ustrell. Li vaig voler traspassar a ell, d'una altra generació, la mateixa memòria que a mi em va traspassar la Neus. 

- Què era el que impressionava més de Neus Català?

- L'exemple de la força de la memòria, que l'ha dut fins als seus darrers instants, viscuts en aquesta terra pedregosa dels Guiamets. Des de la seva habitació es veu la serra de Pàndols, la serra de Cavalls, on es va lliurar la batalla de l'Ebre. Per mi, ha estat un far. Tota la seva vida l'ha dedicat a conservar el que va viure ella i a transmetre-la a les noves generacions. En això era insubornable, en transmetre els valors de la República i la barbàrie del nazisme i el feixisme. Nosaltres tenim el deure de transmetre la seva memòria a les generacions joves.   

[blockquote]"Els herois de debò tenen aquesta llum interior que els fa ser bondadosos, nobles i humils"[/blockquote]
- Ens falta consiciència de la memòria?

- Totalment. Aixo no s'ensneya a les escoles. A Alemanya, a França, ho tenen claríssim. A Varsòvia. A tots els llocs que els nazis van voler conquerir és molt present la memòria. A París mateix està ple d'espais de memòria sobre l'ocupació.

- Els herois de debò sempre són humils?

- Els herois de debò tenen aquesta llum interior que els fa ser bondadosos, nobles i humils. Neus Català ens va voler transmetre el que havia viscut. El primer que va fer va ser recuperar l'experiència de 50 dones de l'estat espanyol que havien patti com ella. D'aquest treball va sorgir el seu llibre De la Resistencia y la deportación, que va contribuir a la investigació de Montserrat Roig.