27
de març
de
2017, 23:15
Actualitzat:
28
de març,
17:22h
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, explicitarà aquest dimarts el seu "compromís" amb el corredor mediterrani. En una escenificació de diàleg i de mà estesa, es comprometrà a executar les inversions ja anunciades llargament per fer realitat aquesta xarxa ferroviària. Unes promeses de les que desconfia el conseller de Territori, Josep Rull, qui acusa Rajoy d'"escanyar" Catalunya i tenir pendent més de 10.000 milions d'inversió. De fet, les dades evidencien que els compromisos rarament es transformen en realitats, ja que, segons va avançar NacióDigital, Adif i Renfe només havien invertit el primer semestre del 2016 el 9% d'allò pressupostat per a l'any passat a Catalunya.
Malgrat tot, hi ha altres dades que posen de manifest que el corredor mediterrani pot no ser la veritable prioritat de l'executiu central. Rajoy, de fet, sempre ha fet malabars per aconseguir que les promeses relatives a aquesta xarxa no afectessin les altres que havia dibuixat sobre el mapa, com el corredor atlàntic o el corredor central, que ha volgut fer compatibles. I això que la Unió Europea li ha assenyalat el camí en diverses ocasions. Just abans que guanyés les eleccions, la Comissió Europea es va mullar pel corredor mediterrani, mentre que el Parlament Europeu també ho ha fet en diverses ocasions.
Tanmateix, el govern espanyol va prioritzar altres opcions, durant la legislatura anterior. I és, que segons detalla en una resposta parlamentària a un diputat del PSOE feta pública al final de l'anterior mandat, l'executiu de Rajoy admet que els territoris pels quals passa el corredor mediterrani van recollir menys d'un terç de les inversions estatals en corredors ferroviaris de mercaderies. Així, les inversions per a corredors a Catalunya, País Valencià i Múrcia van sumar 24.208,9 milions d'euros, un 31,4% del total (excloent les xifres de diverses comunitats i d'Andalusia, d'on també en sorgeixen diversos corredors). De fet, Castella i Lleó va monopolitzar 46.874,4 milions d'euros en inversions d'aquest tipus, el 60,8% del total.
Aquesta distribució per comunitats és una bona fórmula per verificar on es destinen els recursos que el govern espanyol assegura que gasta en el corredor mediterrani, el traçat del qual considera que ha de passar per Madrid. Aquest mateix dilluns, de fet, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha aixecat certa polèmica quan ha assegurat en un tuit que "el corredor avança" després de visitar un tram de via que uneix Castelló de la Plana amb Madrid. En una altra resposta parlamentària, el govern espanyol atribuïa a una inversió del corredor mediterrani els 2.000 milions que va costar la línia d'alta velocitat entre Alacant i Albacete que reduïa en una hora el trajecte entre el sud del País Valencià i Madrid.
Malgrat tot, Catalunya encara queda ben situada en aquest rànquing, si es té en compte el percentatge global d'inversions en infraestructures executades, any rere any. I això que l'Estatut fixava, en la seva disposició addicional tercera que, per corregir el dèficit endèmic de Catalunya en aquest camp, l'Estat hauria d'invertir en infraestructures en aquest territori l'equivalent al seu percentatge del PIB respecte el total espanyol, durant set anys. Aquest manament no es va complir aquest any, però la diferència s'ha incrementant els últims anys.
De fet, la disposició ja no es respectava en els pressupostos, però encara menys en l'execució. Així, l'Estat només va executar el 59% d'allò pressupostat en infraestructures a Catalunya el 2015 (l'últim any amb els comptes liquidats), per sota de la mitjana de compliment de les comunitats, que es va situar en el 72%. A algunes comunitats, fins i tot es va gastar en aquesta matèria més del pressupostat inicialment, com és el cas de Castella-la Manxa (136%), la Comunitat de Madrid (115%) o Cantàbria (104%).
Malgrat tot, hi ha altres dades que posen de manifest que el corredor mediterrani pot no ser la veritable prioritat de l'executiu central. Rajoy, de fet, sempre ha fet malabars per aconseguir que les promeses relatives a aquesta xarxa no afectessin les altres que havia dibuixat sobre el mapa, com el corredor atlàntic o el corredor central, que ha volgut fer compatibles. I això que la Unió Europea li ha assenyalat el camí en diverses ocasions. Just abans que guanyés les eleccions, la Comissió Europea es va mullar pel corredor mediterrani, mentre que el Parlament Europeu també ho ha fet en diverses ocasions.
Tanmateix, el govern espanyol va prioritzar altres opcions, durant la legislatura anterior. I és, que segons detalla en una resposta parlamentària a un diputat del PSOE feta pública al final de l'anterior mandat, l'executiu de Rajoy admet que els territoris pels quals passa el corredor mediterrani van recollir menys d'un terç de les inversions estatals en corredors ferroviaris de mercaderies. Així, les inversions per a corredors a Catalunya, País Valencià i Múrcia van sumar 24.208,9 milions d'euros, un 31,4% del total (excloent les xifres de diverses comunitats i d'Andalusia, d'on també en sorgeixen diversos corredors). De fet, Castella i Lleó va monopolitzar 46.874,4 milions d'euros en inversions d'aquest tipus, el 60,8% del total.
INVERSIÓ EXECUTADA EN CORREDORS FERROVIARIS DE MERCADERIES, PER COMUNITATS I EN MILIONS D'EUROS
Aquesta distribució per comunitats és una bona fórmula per verificar on es destinen els recursos que el govern espanyol assegura que gasta en el corredor mediterrani, el traçat del qual considera que ha de passar per Madrid. Aquest mateix dilluns, de fet, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha aixecat certa polèmica quan ha assegurat en un tuit que "el corredor avança" després de visitar un tram de via que uneix Castelló de la Plana amb Madrid. En una altra resposta parlamentària, el govern espanyol atribuïa a una inversió del corredor mediterrani els 2.000 milions que va costar la línia d'alta velocitat entre Alacant i Albacete que reduïa en una hora el trajecte entre el sud del País Valencià i Madrid.
Malgrat tot, Catalunya encara queda ben situada en aquest rànquing, si es té en compte el percentatge global d'inversions en infraestructures executades, any rere any. I això que l'Estatut fixava, en la seva disposició addicional tercera que, per corregir el dèficit endèmic de Catalunya en aquest camp, l'Estat hauria d'invertir en infraestructures en aquest territori l'equivalent al seu percentatge del PIB respecte el total espanyol, durant set anys. Aquest manament no es va complir aquest any, però la diferència s'ha incrementant els últims anys.
PERCENTATGE D'INVERSIÓ A CATALUNYA PER L'ESTAT, RESPECTE EL TOTAL I RESPECTE EL PIB QUE REPRESENTA CATALUNYA EN RELACIÓ AL TOTAL ESPANYOL
De fet, la disposició ja no es respectava en els pressupostos, però encara menys en l'execució. Així, l'Estat només va executar el 59% d'allò pressupostat en infraestructures a Catalunya el 2015 (l'últim any amb els comptes liquidats), per sota de la mitjana de compliment de les comunitats, que es va situar en el 72%. A algunes comunitats, fins i tot es va gastar en aquesta matèria més del pressupostat inicialment, com és el cas de Castella-la Manxa (136%), la Comunitat de Madrid (115%) o Cantàbria (104%).