18
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
19
de febrer
a les
7:45h
El PP conservarà la Xunta. Les tendències de fons que assenyalaven la majoria de les enquestes, com el desgast del PP després de tres legislatures amb majoria absoluta i un ascens sensible del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), s'han produït però no han estat suficients per a un tomb polític que hauria estat històric. Alfonso Rueda continuarà al capdavant de la Xunta, però és Alberto Núñez Feijóo el beneficiari polític d'aquest resultat. Galícia li dona oxigen i crea un problema al PSOE i Sumar, els dos partits que governen Espanya. El PP passa de 42 escons a 40, però encara per damunt dels 38 de la majoria absoluta. El BNG s'enfila de 19 a 25 i el PSdG-PSOE passa de 14 a 9 mentre que irromp la formació populista Democràcia Orensana amb 1 escó. Les grans patacades són per Sumar (no arriba ni al 2%), Vox i Podem. El PP ha anat baixant a mesura que avançava el recompte, però no de forma suficient: en cap moment ha patit per la seva majoria.
La campanya ha transcorregut enmig d'un nerviosisme creixent en els rengles dels populars, acostumats a no patir en les eleccions a la Xunta. El clima ha estat molt diferent al de l'anterior campanya, quan Feijóo es va endur 42 escons, quatre per damunt de la majoria absoluta, i va recollir més d'un 47% dels sufragis. Aquest cop, a Génova no les tenien totes. Els sondejos coincidien en un descens i una onada del BNG, impulsat pel carisma de la seva candidata, Ana Pontón. Al final, els errors i les contradiccions de la campanya popular, que va començar centrada en la política espanyola i els atacs a Sánchez i es va galleguitzar en el tram final, han tingut el seu cost però no prou per acabar amb el domini del PP.
La màxima incertesa durant la campanya s'havia produït arran de la notícia, apadrinada des del mateix PP, sobre l'oferiment d'un indult condicionat a Carles Puigdemont. Un moviment efectuat per Feijóo que va desfermar el desconcert entre els populars, confusos amb les anades i vingudes del gallec entorn l'amnistia i les relacions amb Junts. Això, i les febleses de Rueda, un candidat nou que no s'ha desempallegat prou de la seva imatge de conseller de Feijóo, havien fet témer el pitjor als conservadors.
Pontón ha confirmat que és la líder més eficaç de l'oposició d'esquerres al PP. El seu paper en els debats electorals ha brillat per damunt d'un Rueda incòmode -que només va voler participar en un dels debats- i del socialista José Ramón Gómez Besteiro. Amb tot, el BNG surt de les eleccions liderant l'oposició, que torna a fer curt a Galícia, com una maledicció històrica. No aconsegueix penetrar a l'espai electoral del PP.
Besteiro ha anat a les urnes amb un PSG cohesionat per primer cop en molts anys. Però, finalment, malgrat l'aterratge durant la campanya de Pedro Sánchez i el gruix del govern espanyol, amb la participació també de l'expresident Rodríguez Zapatero en diversos actes de campanya, els socialistes han hagut d'empassar-se un lleu descens electoral i la incapacitat d'assaborir una derrota de Feijóo. Besteiro, candidat disciplinat però gris, no ha pogut escenificar que l'elecció era a tres i ha quedat deslluït davant el que ha estat una pugna a dos.
Les eleccions gallegues han tingut aquest cop una projecció espanyola. Potser com mai perquè és el gran feu històric del PP i ho és en especial de Feijóo. Les contradiccions i dubtes de Feijóo des que va prendre el ceptre de Génova han estat contínues i s'han incrementat des del seu fracàs per conquerir la Moncloa. Tothom tenia clar, fora i dins del PP, que una derrota a Galícia seria la seva derrota.
El descens clar del PP gallec potser no reforçarà més Feijóo, però salva el seu lideratge, si més no en aquests moments. I, sobretot, evita el que hagués estat un efecte de gran desmoralització a les portes d'una campanya que serà també decisiva per a la seva posició, les europees de juny. Feijóo torna a Madrid amb algunes rascades, però Isabel Díaz Ayuso haurà d'esperar.
La campanya ha transcorregut enmig d'un nerviosisme creixent en els rengles dels populars, acostumats a no patir en les eleccions a la Xunta. El clima ha estat molt diferent al de l'anterior campanya, quan Feijóo es va endur 42 escons, quatre per damunt de la majoria absoluta, i va recollir més d'un 47% dels sufragis. Aquest cop, a Génova no les tenien totes. Els sondejos coincidien en un descens i una onada del BNG, impulsat pel carisma de la seva candidata, Ana Pontón. Al final, els errors i les contradiccions de la campanya popular, que va començar centrada en la política espanyola i els atacs a Sánchez i es va galleguitzar en el tram final, han tingut el seu cost però no prou per acabar amb el domini del PP.
La màxima incertesa durant la campanya s'havia produït arran de la notícia, apadrinada des del mateix PP, sobre l'oferiment d'un indult condicionat a Carles Puigdemont. Un moviment efectuat per Feijóo que va desfermar el desconcert entre els populars, confusos amb les anades i vingudes del gallec entorn l'amnistia i les relacions amb Junts. Això, i les febleses de Rueda, un candidat nou que no s'ha desempallegat prou de la seva imatge de conseller de Feijóo, havien fet témer el pitjor als conservadors.
Pontón ha confirmat que és la líder més eficaç de l'oposició d'esquerres al PP. El seu paper en els debats electorals ha brillat per damunt d'un Rueda incòmode -que només va voler participar en un dels debats- i del socialista José Ramón Gómez Besteiro. Amb tot, el BNG surt de les eleccions liderant l'oposició, que torna a fer curt a Galícia, com una maledicció històrica. No aconsegueix penetrar a l'espai electoral del PP.
Besteiro ha anat a les urnes amb un PSG cohesionat per primer cop en molts anys. Però, finalment, malgrat l'aterratge durant la campanya de Pedro Sánchez i el gruix del govern espanyol, amb la participació també de l'expresident Rodríguez Zapatero en diversos actes de campanya, els socialistes han hagut d'empassar-se un lleu descens electoral i la incapacitat d'assaborir una derrota de Feijóo. Besteiro, candidat disciplinat però gris, no ha pogut escenificar que l'elecció era a tres i ha quedat deslluït davant el que ha estat una pugna a dos.
Aire per a Feijóo
Les eleccions gallegues han tingut aquest cop una projecció espanyola. Potser com mai perquè és el gran feu històric del PP i ho és en especial de Feijóo. Les contradiccions i dubtes de Feijóo des que va prendre el ceptre de Génova han estat contínues i s'han incrementat des del seu fracàs per conquerir la Moncloa. Tothom tenia clar, fora i dins del PP, que una derrota a Galícia seria la seva derrota.El descens clar del PP gallec potser no reforçarà més Feijóo, però salva el seu lideratge, si més no en aquests moments. I, sobretot, evita el que hagués estat un efecte de gran desmoralització a les portes d'una campanya que serà també decisiva per a la seva posició, les europees de juny. Feijóo torna a Madrid amb algunes rascades, però Isabel Díaz Ayuso haurà d'esperar.