01
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
18:47h
El 18 de febrer hi ha moltes coses en joc a Galícia, que aquesta nit comença la seva campanya electoral. Les urnes convocades amb uns mesos d'anticipació pel president de la Xunta, Alfonso Rueda, decidiran qui governa a la Xunta, però també moltes altres coses. Galícia és el símbol més emblemàtic del poder territorial del PP i ha estat, sobretot, el feu d'Alberto Núñez Feijóo, que necessita un bon resultat per tenir prou autoritat per romandre al capdavant de l'oposició a Pedro Sánchez.
El PP governa Galícia amb majoria absoluta amb 42 diputats (la majoria són 38) i més del 47% dels vots, obtinguts a les eleccions del 2020. Entre el 1990 -amb la victòria de Manuel Fraga- i el 2024, l'esquerra només ha governat quatre anys (2005-09). Ara, però, els gallecs tenen al davant el que semblen les eleccions més obertes dels darrers anys. El periodista David Lombao, director de Praza Publica, i Xosé Manoel Núñez Seixas, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la, coneixedors profunds de la societat gallega, ens fan llum sobre el que s'està movent a Galícia.
L'allau de milions de pèl·lets de plàstic amb capacitat tòxica a les platges gallegues va fer retornar a molts la crisi ecològica del Prestige, que a la llarga va propiciar la caiguda de Fraga. Els estrategues del PP tenen apamades les bosses electorals afectades: els pescadors, que fonts properes al PP consideren "controlats"; els ecologistes, un segment mobilitzat però minoritari, i els alcaldes de les poblacions costaneres.
David Lombao considera que l'impacte dels pèl·lets és indirecte però pot ser determinant: "Com a tema ja ha deixat de ser central, de fet, està quasi desaparegut de la precampanya. Però ha tingut la capacitat de despertar l'esquerra, de recordar els casos d'incompetència del PP i d'actuar com un element de mobilització". Per això, Lombao creu que el clima ha canviat: "El PP va anticipar les eleccions pensant que serien un passeig. I ara estem davant de les eleccions més obertes des de fa molts anys".
Després de fracassar en les eleccions del 23-J, Feijóo necessita un triomf a la seva terra, mentre nodreix la seva estratègia de confrontació contra Sánchez -amb manifestacions al carrer- pels pactes amb els independentistes. Amb un lideratge incert, amb l'ombra permanent d'una Isabel Díaz Ayuso a l'espera, una derrota a Galícia afebliria molt un Feijóo que té el repte de les eleccions europees tot seguit. Alfonso Rueda, el seu successor a la Xunta, no s'ha desempallegat de la imatge de número dos. Lombao dibuixa una situació paradoxal: "Al PP li va costar molt construir la imatge d'un Feijóo proper, mentre que Rueda és un home simpàtic en les distàncies curtes, però no ha tingut temps d'erigir una imatge de líder".
Núñez Seixas, autor de Suspiros de España. El nacionalismo español, 1808-2018, contempla el panorama "entre l'optimisme de la voluntat i el pessimisme de la raó, amb un PP que a Galícia ha sabut crear un engranatge tan potent que li dona en el pitjor dels casos un 40% dels vots". Amb tot, sí que dona per fet que el mapa electoral s'ha mogut: "No estem en l'escenari de finals delfraguisme, quan s'olorava un gran desig de canvi. Però sí que es preveu un PP a la baixa. Feijóo va cometre un gran error fa uns dies, quan va demanar Vox que no es presentés. Va ser un senyal de por".
En contrast amb Rueda, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG),a qui ningú discuteix la condició de segona força, disposa del lideratge d'Ana Pontón. "És espectacular -explica Lombao- que la candidata del BNG s'equipari en coneixement al candidat del PP. I pot existir un vot Pontón a banda del vot al BNG". Al PP temen la turbocampanya del BNG, que fa mesos que viu abocat sobre el terreny. Un tipus de campanya que els va donar bons resultats en molts llocs, com a Santiago de Compostel·la, on van superar els socialistes i fer-se amb l'alcaldia, amb Goretti Sanmartín. Segons com avanci la campanya, les possibilitats d'un vot útil de potencials electors de Sumar, IU i Podem cap al Bloc són creïbles. Tot indica que Yolanda Díaz s'implicarà poc en la campanya.
L'elecció del candidat del PSG s'ha fet tard, però la majoria d'analistes coincideixen en què José Ramón García Besteiro és un bon presidenciable. Fort en les distàncies curtes, coneix la política local (ha estat president dela Diputació de Lugo) i li agrada fer campanya. Probablement, Rueda va avançar eleccions per impedir que el candidat socialista es consolidés, però com assenyala Lombao, "tota la maquinària socialista està abocada a aquestes eleccions". "A diferència d'altres vegades, Ferraz s'hi implicarà com mai, Pedro Sánchez serà molt a Galícia i fins i tot un polític amb perfil molt propi com Abel Caballero, alcalde de Vigo, està fent una campanya intensa", afegeix. Lombao no creu que l'amnistia jugui un paper rellevant en aquesta campanya, "i a més, Sánchez pot presentar-se ara dient que s'ha plantat davant de Junts".
Per entendre els canvis produïts a la societat gallega cal integrar un factor rellevant, com és l'hegemonia del nacionalisme en el camp sindical. Ja fa anys que la CIG (Confederació Sindical Gallega), de línia nacionalista i propera al BNG, és la central majoritària. Una situació que van corroborar les darreres eleccions sindicals, amb una CIG que va passar del 29% al 31% i 5131 delegats. La UGT i CCOO, frec a frec, es mantenen en un 25% cadascuna. "La solidesa de la CIG ajuda a entendre -explica Núñez Seixas- com el BNG ha pogut superar molts dels seus mals moments" i apunta al lligam entre dirigents de la central i del Bloc.
L'"error" de Feijóo esmentat per Núñez Seixas és la por del PP que l'extrema dreta pugui arrabassar-li prou vots per fer-li perdre algun diputat, encara que els de Santiago Abascal no n'obtinguin cap. Necessiten un 5% en alguna de les quatre circumscripcions i sembla un objectiu improbable. Més a l'abast sembla tenir-ho Gonzalo Pérez Jácome, alcalde d'Ourense i que lidera el partit Democracia Ourensana.
Jácome és un dirigent populista que s'ha proclamat admirador de Donald Trump. Ha construït la seva carrera fent campanyes contra la família Baltar, cacics tradicionals del PP a la província. Jácome apareix com un polític imprevisible. Si el PP queda per sota de la majoria, amb 37 escons i Jácome n'obté un, el pacte seria factible. Però també pot fer perdre als populars algun diputat imprescindible i forçar la seva derrota. Sigui com sigui, en paraules de Lombao, "dir que les eleccions són obertes ja és dir molt a Galícia".
El PP governa Galícia amb majoria absoluta amb 42 diputats (la majoria són 38) i més del 47% dels vots, obtinguts a les eleccions del 2020. Entre el 1990 -amb la victòria de Manuel Fraga- i el 2024, l'esquerra només ha governat quatre anys (2005-09). Ara, però, els gallecs tenen al davant el que semblen les eleccions més obertes dels darrers anys. El periodista David Lombao, director de Praza Publica, i Xosé Manoel Núñez Seixas, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la, coneixedors profunds de la societat gallega, ens fan llum sobre el que s'està movent a Galícia.
1. El canvi de clima: els pèl·lets
L'allau de milions de pèl·lets de plàstic amb capacitat tòxica a les platges gallegues va fer retornar a molts la crisi ecològica del Prestige, que a la llarga va propiciar la caiguda de Fraga. Els estrategues del PP tenen apamades les bosses electorals afectades: els pescadors, que fonts properes al PP consideren "controlats"; els ecologistes, un segment mobilitzat però minoritari, i els alcaldes de les poblacions costaneres. David Lombao considera que l'impacte dels pèl·lets és indirecte però pot ser determinant: "Com a tema ja ha deixat de ser central, de fet, està quasi desaparegut de la precampanya. Però ha tingut la capacitat de despertar l'esquerra, de recordar els casos d'incompetència del PP i d'actuar com un element de mobilització". Per això, Lombao creu que el clima ha canviat: "El PP va anticipar les eleccions pensant que serien un passeig. I ara estem davant de les eleccions més obertes des de fa molts anys".
2. Rueda, el destí de Feijóo
Després de fracassar en les eleccions del 23-J, Feijóo necessita un triomf a la seva terra, mentre nodreix la seva estratègia de confrontació contra Sánchez -amb manifestacions al carrer- pels pactes amb els independentistes. Amb un lideratge incert, amb l'ombra permanent d'una Isabel Díaz Ayuso a l'espera, una derrota a Galícia afebliria molt un Feijóo que té el repte de les eleccions europees tot seguit. Alfonso Rueda, el seu successor a la Xunta, no s'ha desempallegat de la imatge de número dos. Lombao dibuixa una situació paradoxal: "Al PP li va costar molt construir la imatge d'un Feijóo proper, mentre que Rueda és un home simpàtic en les distàncies curtes, però no ha tingut temps d'erigir una imatge de líder". Núñez Seixas, autor de Suspiros de España. El nacionalismo español, 1808-2018, contempla el panorama "entre l'optimisme de la voluntat i el pessimisme de la raó, amb un PP que a Galícia ha sabut crear un engranatge tan potent que li dona en el pitjor dels casos un 40% dels vots". Amb tot, sí que dona per fet que el mapa electoral s'ha mogut: "No estem en l'escenari de finals delfraguisme, quan s'olorava un gran desig de canvi. Però sí que es preveu un PP a la baixa. Feijóo va cometre un gran error fa uns dies, quan va demanar Vox que no es presentés. Va ser un senyal de por".
3. El factor Pontón
En contrast amb Rueda, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG),a qui ningú discuteix la condició de segona força, disposa del lideratge d'Ana Pontón. "És espectacular -explica Lombao- que la candidata del BNG s'equipari en coneixement al candidat del PP. I pot existir un vot Pontón a banda del vot al BNG". Al PP temen la turbocampanya del BNG, que fa mesos que viu abocat sobre el terreny. Un tipus de campanya que els va donar bons resultats en molts llocs, com a Santiago de Compostel·la, on van superar els socialistes i fer-se amb l'alcaldia, amb Goretti Sanmartín. Segons com avanci la campanya, les possibilitats d'un vot útil de potencials electors de Sumar, IU i Podem cap al Bloc són creïbles. Tot indica que Yolanda Díaz s'implicarà poc en la campanya.
4. Sánchez en campanya amb un "no" a Junts
L'elecció del candidat del PSG s'ha fet tard, però la majoria d'analistes coincideixen en què José Ramón García Besteiro és un bon presidenciable. Fort en les distàncies curtes, coneix la política local (ha estat president dela Diputació de Lugo) i li agrada fer campanya. Probablement, Rueda va avançar eleccions per impedir que el candidat socialista es consolidés, però com assenyala Lombao, "tota la maquinària socialista està abocada a aquestes eleccions". "A diferència d'altres vegades, Ferraz s'hi implicarà com mai, Pedro Sánchez serà molt a Galícia i fins i tot un polític amb perfil molt propi com Abel Caballero, alcalde de Vigo, està fent una campanya intensa", afegeix. Lombao no creu que l'amnistia jugui un paper rellevant en aquesta campanya, "i a més, Sánchez pot presentar-se ara dient que s'ha plantat davant de Junts".
5. El "vot" sindical
Per entendre els canvis produïts a la societat gallega cal integrar un factor rellevant, com és l'hegemonia del nacionalisme en el camp sindical. Ja fa anys que la CIG (Confederació Sindical Gallega), de línia nacionalista i propera al BNG, és la central majoritària. Una situació que van corroborar les darreres eleccions sindicals, amb una CIG que va passar del 29% al 31% i 5131 delegats. La UGT i CCOO, frec a frec, es mantenen en un 25% cadascuna. "La solidesa de la CIG ajuda a entendre -explica Núñez Seixas- com el BNG ha pogut superar molts dels seus mals moments" i apunta al lligam entre dirigents de la central i del Bloc.
6. Entre l'amenaça difusa de Vox i "el Trump d'Ourense"
L'"error" de Feijóo esmentat per Núñez Seixas és la por del PP que l'extrema dreta pugui arrabassar-li prou vots per fer-li perdre algun diputat, encara que els de Santiago Abascal no n'obtinguin cap. Necessiten un 5% en alguna de les quatre circumscripcions i sembla un objectiu improbable. Més a l'abast sembla tenir-ho Gonzalo Pérez Jácome, alcalde d'Ourense i que lidera el partit Democracia Ourensana.Jácome és un dirigent populista que s'ha proclamat admirador de Donald Trump. Ha construït la seva carrera fent campanyes contra la família Baltar, cacics tradicionals del PP a la província. Jácome apareix com un polític imprevisible. Si el PP queda per sota de la majoria, amb 37 escons i Jácome n'obté un, el pacte seria factible. Però també pot fer perdre als populars algun diputat imprescindible i forçar la seva derrota. Sigui com sigui, en paraules de Lombao, "dir que les eleccions són obertes ja és dir molt a Galícia".