Un fàrmac oral per al tractament de persones amb obesitat ha demostrat ser eficaç per reduir un 11% el pes corporal de mitjana i millorar factors de risc cardiovascular. Es tracta de l’orforglipron, que ha superat un assaig clínic internacional de fase 3 amb la participació de la Vall d'Hebron i que s'espera que es comenci a comercialitzar el 2026 per tractar el 16% de la població catalana adulta que té obesitat.

L'atractiu d'aquesta teràpia és que no presenta algunes limitacions dels tractaments injectables o orals actuals com l'Ozempic. Els resultats s’han publicat a la revista The New England Journal of Medicine (NEJM) i s’han presentat al congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD), a Viena. Els autors preveuen que comenci el procés per aprovar el fàrmac en els pròxims mesos, la qual cosa permetrà ampliar les opcions terapèutiques per a aquests pacients.

La doctora Andreea Ciudin, única autora europea de la publicació i coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Vall d’Hebron, ha explicat que, fins fa poc, l’estratègia per a aquests pacients consistia a “menjar menys i moure’s més”. “Hem vist que no funciona perquè no es pot tractar una malaltia amb una base genètica, trastorns hormonals i desregulació del metabolisme només amb 'el plat i la sabata'”, exposa a l’ACN.

Ciudin, que també és investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), exposa que s'han desenvolupat fàrmacs per a l'obesitat en els últims anys i que, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, han accelerat el procés de creació de noves molècules. Per això, s’espera que hi hagi més medicaments disponibles en els anys vinents. “El futur és esperançador”, diu.

En l’actualitat existeixen diversos tractaments per a l'obesitat que presenten limitacions. Per exemple, són injectables o, en la seva versió oral, requereixen condicions estrictes d’administració, com prendre’s en dejú i esperar mitja hora abans de menjar. Igual que altres fàrmacs per a l’obesitat, com la semaglutida -més coneguda amb el nom comercial d'Ozempic-, l’orforglipron és un fàrmac que actua sobre el receptor GLP-1, que es troba a diferents cèl·lules implicades en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu. Però l’estructura química del fàrmac és diferent i permet l'administració oral i de forma més còmoda.

Un estudi a gran escala per obtenir l’orforglipron

L’obesitat és un dels principals problemes de salut pública i causa diverses complicacions com la hipertensió, la diabetis o malalties cardiovasculars. Per això, l’estudi va fer seguiment durant prop d’un any i mig de 3.100 persones amb obesitat però sense diabetis de nou països diferents. En tots els casos eren adults amb un índex de massa corporal superior a 30 kg/m² o d’entre 27 i 30 kg/m² amb alguna complicació associada a l'obesitat, com ara hipertensió, malalties cardiovasculars o apnea del son.

Els participants es van distribuir per rebre aleatòriament diferents dosis d'orforglipron (6 mg, 12 mg o 36 mg) o a placebo, sempre en forma d’una càpsula diària, i aquesta pauta es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física. Els resultats mostren que el tractament amb la dosi més alta d’orforglipron va aconseguir una disminució en els pacients de l'11,2% de mitjana del pes corporal, mentre que més de la meitat dels pacients van perdre almenys un 10% del seu pes i aproximadament un de cada cinc va arribar a reduir-lo en més del 20%.

“Els resultats són molt bons. El que supera el 10% té un gran impacte en salut i en el metabolisme”, valora Ciudin, que afegeix que un altre resultat molt rellevant és que tres quartes parts del pes que es perd és greix i aquesta dada és molt positiva perquè, quan es tracta l’obesitat, no interessa perdre quilos de forma indiscriminada sinó greix corporal. 

L’estudi també registra millores significatives en la pressió arterial, el perímetre de la cintura i els nivells de triglicèrids i colesterol, tots ells factors de risc per a malalties cardiovasculars. D'altra banda, els efectes adversos més freqüents van ser digestius, generalment lleus o moderats i autolimitats, similars als d’altres fàrmacs per a l’obesitat.

"M'ha canviat la vida"

Juanjo Cortés pesa 33 quilos menys que quan va començar un tractament per a l’obesitat, ara fa dos anys i mig, en el marc d’un assaig clínic a Vall d’Hebron. En el seu cas no és l’orforglipron (per qüestions logístiques de l’assaig a l’hora d’elaborar aquesta informació periodística), sinó la tirzepatida, que forma part de la generació de fàrmacs que s’han aprovat en els darrers mesos per a l’obesitat. A diferència d’orforglipron, que s’administra per via oral, aquest és autoinjectable.

Participar en l’assaig clínic, assegura, li ha “canviat la vida”. “Imagineu què significa portar una motxilla de 33 quilos cada dia; pujar escales amb aquest pes”, explica. A més del fàrmac, l’estudi inclou unes pautes nutricionals i d’exercici físic, a través de les quals ha après a “cuidar-se”, “mirar per la salut” i “estimar el cos”. A més, Cortés fa una crida a la societat davant l’estigma de l’obesitat: “Ens diuen 'grassos', però en la majoria de casos no és una voluntat, és una malaltia que pot tenir molts motius al darrere, metabòlics i emocionals”, assenyala.