El futur de la Casa de la Premsa, al barri del Poble-sec de Barcelona, s'ha d'explicar sempre amb un equilibri entre la confiança en les paraules de les institucions públiques i la sospita forjada en l'hemeroteca. L'edifici modernista fa trenta anys que espera un ús i encara no s'ha materialitzat cap projecte. El mandat passat es va presentar un avantprojecte que faria arribar a la finca patrimonial, dissenyada per a l'Exposició Internacional del 1929, el nou espai de la Biblioteca Francesc Boix. Però això també s'ha decidit desterrar, després de trobar una millor ubicació per a l'entorn bibliotecari. Els nous plans inclouen reformar la Casa de la Premsa i instal·lar-hi el "Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l'Institut del Teatre". 

El pla és barrejar-hi aquesta proposta -que fins ara no havia emergit- amb la preservació dels espais reclamats anteriorment pel veïnat i per l'Associació Amics de la Casa de la Premsa. En les reclamacions ciutadanes, es plantejava tenir espais que vinculessin el futur de l'equipament amb el seu passat periodístic. Això incloïa tenir un espai expositiu, una sala de conferències o un estudi de ràdio. Ara, des de l'Ajuntament de Barcelona, la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, ha assegurat que la intenció és preservar "a grosso modo" totes aquelles ambicions. Tanmateix, també ha precisat que la forma final de l'espai renovat es tindrà quan s'enllesteixi el projecte, que ara s'ha d'adaptar als futurs usos.

La idea és combinar els espais veïnals previstos amb la irrupció d'un equipament "innovador" amb un "model híbrid" per "unir patrimoni, recerca, creació artística, formació en arts escèniques i acció comunitària". El desbloqueig del projecte ha estat possible gràcies a la implicació de la Diputació de Barcelona, que arribarà amb els diners necessaris per assumir tota l'obra. Malgrat això, no s'ha concretat si seran set milions d'euros, com es preveia el 2023, o si en seran més.

Alhora, la biblioteca del Poble-sec, pendent d'ampliar-se després d'haver-se quedat petita a l'edifici del carrer Blai, ja tindria garantida una nova ubicació més cèntrica per al barri. Es farà al carrer Blesa, entre els números 7 i 29, després que el consistori completi l'expropiació forçosa de l'immoble.

El calendari mira al centenari, l'any 2029

El que està establert és que l'Ajuntament cedirà l'espai a la Diputació i la intenció és arribar a l'any 2029 -coincidint amb el centenari de l'Exposició- amb la finca renovada totalment. Llavors, ja hauria d'estar actiu un arxiu documental d'arts escèniques, però també un espai que aculli residències per a artistes i investigadors, a més de projectes "en col·laboració amb les entitats culturals, socials i educatives" de Barcelona. Ho ha remarcat el diputat provincial Pau Gonzàlez Val: "Tot això no tindria sentit si ens tanquéssim dins de l'edifici, per més bonic que sigui i més interessant sigui el que hi passi dins, si no ho fem amb la comunitat, oberts i mirant enfora, col·laborant amb el territori".

Entre un homenatge històric i una voluntat pionera

La Casa de la Premsa, dissenyada originalment per Pere Domènech i Roura, aplega 1.500 metres quadrats. Conté tres plantes, un soterrani i una gran cúpula que corona l'edifici. Inicialment va ser pensada per a ubicar-hi els professionals de la comunicació que vindrien d'arreu a cobrir el gran esdveniment internacional del 1929, però després va ser reivindicada per col·lectius periodístics barcelonins. Aquestes propostes, però, mai van acabar de trobar la correspondència buscada. Ara, l'Associació Amics de la Casa de la Premsa voldrien resoldre aquest greuge històric amb alguns espais reservats a la forma final de l'equipament.

Mentrestant, des de la Diputació de Barcelona plantegen uns usos que podrien ser pioners. "Volem desplegar una nova institucionalitat, que parteixi del que és avui una institució educativa com l'Institut del Teatre i el que és una institució museística, inventant-nos un nou model que esperem, i creiem que podem, ser referència a nivell europeu i mundial en aquesta nova mirada sobre la preservació del patrimoni, la recerca activa i el fet de reconèixer els nostres fons", remata Gonzàlez Val.