Barcelona prepara una bateria de mesures per combatre la catalanofòbia. L'Ajuntament de Barcelona revisarà els protocols d'inspecció i millorarà la comunicació de la normativa lingüística per garantir els drets de les persones catalanoparlants a comerços i restaurants de la ciutat. Ho ha explicat la Comissionada d'Ús Social del Català, Marta Salicrú, en una compareixença a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.

La comissionada s'ha referit als casos de catalanofòbia que van tenir lloc a la ciutat poc després de la seva arribada al càrrec, el passat mes de juliol, i ha remarcat que cal garantir "el respecte a la normativa lingüística del codi de consum". Salicrú ha explicat que en els darrers mesos s’han viscut situacions que "evidencien fins a quin punt cal garantir els drets lingüístics de les persones catalanoparlants". En aquest sentit, ha dit que la primera línia d’actuació serà la revisió del protocol d’inspecció municipal, per assegurar que es vetlla pel compliment de la normativa lingüística recollida al codi de consum.

Alhora, s’actualitzarà el protocol de comunicació de la normativa, per garantir que totes les persones que obrin un establiment a Barcelona rebin amb claredat les obligacions lingüístiques des del primer moment. A més, Salicrú ha anunciat que aquesta setmana es reunirà amb responsables del Gremi de Restauració de Barcelona per escoltar les demandes del sector i dissenyar mesures per revertir la regressió del català.

La Casa del Contingut Digital

En la seva compareixença, la comissionada també ha explicat que l’Ajuntament crearà la Casa de la Creació de Contingut Digital en Català de Barcelona, un espai pioner que vol posicionar la ciutat com a referent europeu en l’impuls de llengües minoritzades en l’àmbit digital. Salicrú ha detallat que l’objectiu és “fomentar la creació de continguts digitals en català, impulsar talent jove” i al mateix temps “professionalitzar creadors” amb especial atenció a adolescents i joves.

El projecte, liderat per la Fundació Accent Obert, es desplegarà en tres fases. El 2025 es tancarà la conceptualització i es buscarà una ubicació provisional. En aquest sentit, ha dit que el mes de novembre es preveu un acte de presentació d’un espai provisional i que el 2026 arrencarà la fase inicial amb serveis per a creadors, programes d’incubació i esdeveniments. Posteriorment, el 2027 s’inaugurarà la seu definitiva.

Oficina del Català i Consell de la Llengua

Salicrú també ha indicat que l’Ajuntament crearà l’Oficina del Català, un nou equip tècnic que gestionarà accions lingüístiques de manera transversal. Una de les seves primeres funcions serà posar en marxa la bústia de queixes i consultes lingüístiques. De fet, la comissionada ha detallat que s’està consultant la viabilitat d'implementar aquesta bústia a l'aplicació Barcelona a la Butxaca, com una de les icones a la interfície: “Això evitaria la creació d'una nova app”, ha comentat.

A més, es treballa en la constitució del Consell de la Llengua de Barcelona en coordinació amb el Comissionat de Participació. L’objectiu és crear un espai estable de coordinació entre l’Ajuntament, el Consorci per a la Normalització Lingüística i entitats i persones compromeses amb el foment del català per abordar conjuntament els reptes locals de la llengua. Salicrú ha dit que reunirà veus diverses del món acadèmic, activista, educatiu i digital, amb l’objectiu d’orientar les polítiques públiques i garantir una mirada plural, intergeneracional i compromesa amb el futur del català.

Per altra banda, en relació amb l’impuls del lleure en català, Salicrú ha explicat que ja s’ha signat un conveni amb l’Institut d’Estudis Catalans per augmentar l’ús del català entre infants i joves mitjançant activitats de lleure i educació complementària. Es busca que el català sigui una llengua habitual i d’identificació per als joves de Barcelona més enllà de l’àmbit acadèmic. El projecte preveu formacions, recursos lingüístics i accions específiques als barris, així com una campanya de comunicació i una comissió de seguiment. Està previst que es desplegui una prova pilot al barri de Sants.

Així mateix, ha insistit en la importància que la promoció del català sigui un criteri transversal en la convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament “com ho són la perspectiva de gènere, l’ecosocial i la intercultural”. Amb aquest objectiu, s’ha començat a treballar per crear una línia específica dotada amb 150.000 euros, que s’identificarà amb la Ç, per fomentar la interacció en llengua catalana mitjançant la creació d’espais de formació o lleure que tinguin com a objecte principal la pràctica lingüística i per crear continguts digitals en català en nous formats.

L'oposició demana diners i concreció

El regidor de Junts, Joan Rodríguez, ha demanat un canvi de rumb real per part del govern municipal i ha advertit que no n’hi ha prou amb bones paraules o vots simbòlics: "Calen accions concretes". També ha retret l’absència pública de la comissionada davant d’episodis recents com el de la gelateria de Gràcia. Així, ha manifestat preocupació perquè la seva figura pugui esdevenir un simple "parallamps" per a desviar la pressió política i social, en lloc d’un agent transformador.

Jess González, per part de BComú, ha valorat la feina prèvia feta durant l’anterior mandat, destacant que moltes de les mesures presentades actualment ja compten amb consens polític i suport tècnic. González ha demanat donar continuïtat a aquesta línia de treball i ha reclamat concreció pressupostària i de recursos humans per garantir l’efectivitat de l’estratègia "Tot i el retard, és positiu que el debat s’hagi activat", ha dit.

El regidor d’ERC, Xavier Castellana, ha celebrat el nomenament de la comissionada, tot recordant que ha estat fruit de la pressió de les entitats i del pes negociador d’ERC en els acords pressupostaris del 2024. Castellana ha lamentat que la llengua catalana no hagi estat una prioritat municipal durant els darrers dos anys, però ha remarcat que ara hi ha una oportunitat per exercir lideratge institucional des de Barcelona.

Víctor Martí, del PP, ha criticat durament l’informe de la comissionada, assegurant que, sota una aparença tècnica, s’amaga una clara orientació política que posa en risc “la llibertat lingüística”. Ha defensat el bilingüisme de la ciutat i ha acusat el govern municipal de voler imposar el català a través de sancions i pressions que, segons ell, generen rebuig social.