Primera multa d'Antifrau a una empresa per represàlies contra una alertadora

Nora SA, que depèn del Consell Comarcal de la Selva, va sancionar una treballadora que havia denunciat irregularitats

Publicat el 22 de desembre de 2025 a les 16:32

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha imposat per primer cop una sanció a una empresa per prendre represàlies contra una alertadora que havia denunciat possibles irregularitats internes. La treballadora de Nora SA, empresa de residus del Consell Comarcal de la Selva i de l'Ajuntament de Blanes, va ser sancionada arran d'un procediment disciplinari. Un jutjat social va anul·lar el procediment en dictaminar que era fruit d'una represàlia. Amb aquesta sentència, Antifrau va proposar 800.000 euros de multa a l'empresa, que va presentar al·legacions i va poder-la rebaixar-la a 600.000 euros, segons ha pogut saber l'ACN. Nora SA ha anunciat que recorrerà contra la resolució d'Antifrau en considerar la sanció "improcedent i desproporcionada".

El cas es va iniciar a finals del 2022, quan una treballadora va demanar informació interna per possibles irregularitats en la contractació de personal, cobrament de plusos i control horari. La cap de recursos humans, una de les que podria haver comès i haver-se beneficiat de les irregularitats, va demanar que s'activés el protocol intern per assetjament contra ella mateixa. A principis del 2023 la treballadora que havia denunciat les irregularitats va dur el cas a Antifrau i va iniciar una excedència voluntària de sis mesos, però al cap d'un mes la van sancionar amb sis dies de sou i feina.

Sanció de 600.000 euros

La treballadora va dur el cas al jutjat social, que el desembre del 2023 va anul·lar la sanció perquè va dictaminar que era fruit d'una represàlia, i va obligar la companyia a indemnitzar-la amb 7.500 euros. En concret, el jutjat va dictaminar que la sanció era "un càstig empresarial per haver posat de manifest irregularitats", i que existia una clara connexió entre la denúncia d'irregularitats i la posterior sanció. L'empresa va recórrer contra la sentència del jutjat social de Girona, però el TSJC la va confirmar el juliol del 2024. Arran d'aquesta segona sentència, Antifrau va proposar una sanció de 800.000 euros a Nora per infracció molt greu. L'empresa va presentar al·legacions i ara s'ha confirmat la sanció, de 600.000 euros, més una amonestació pública, que consisteix a fer pública la sanció, després de possibles recursos, al BOE.

Segons les al·legacions de la companyia, l'actuació d'Antifrau partia d'un conflicte laboral intern entre els treballadors que va succeir a principis del 2023. Antifrau va interpretar que Nora havia aplicat represàlies a una persona que, després, va passar a tenir la condició d'informant. Recalquen que van aplicar una sanció a la treballadora per uns fets anteriors, i no per ser informant. Per això conclouen que "una represàlia només es pot produir després de la conducta que la motiva, mai abans". En el document d’al·legacions, defensaven que la companyia "va actuar en tot moment dins el marc legal", "aplicant els procediments interns i laborals establerts, sense cap voluntat ni conseqüència de represàlia". Per això, consideraven que la resolució d'Antifrau és "improcedent i desproporcionada" i sol·licitaven la nul·litat i l’arxivament de l’expedient.

Els arguments de l'empresa multada

El gabinet legal de l’empresa de residus de la Selva argumentava que no pot existir cap represàlia perquè el conflicte laboral intern que va motivar una sanció disciplinària (i que es va resoldre per la justícia ordinària) va ser anterior a la denúncia presentada per la persona informant a Antifrau. "Aquesta situació, doncs, exclou i impedeix establir cap relació causal entre ambdós procediments, ja que una represàlia només pot produir-se a posteriori de la conducta que la motiva", argumentava l'empresa pública en un comunicat del novembre. A més, l’equip jurídic assenyalava que Antifrau "aplica retroactivament" la llei 2/2023, de protecció de les persones informants, en uns fets previs a la seva entrada en vigor.

Així mateix, Nora detallava que les disfuncions administratives traslladades a Antifrau per part de la persona informant "s’emmarquen en el complex procés d’adaptació de l’empresa, que va passar de ser una societat mixta a una entitat totalment pública". De fet, asseguraven que "aquests desajustos administratius ja van ser detectats" per la companyia, i que van implantar mesures correctores i d’actualització per reforçar els mecanismes de control, els protocols de transparència i la gestió interna. Per als responsables de Nora, la prova "més evident" que la seva actuació va ser correcta és que "durant els més de dos anys d’investigació, Antifrau no ha considerat necessari traslladar el cas a la fiscalia".

L’empresa subratllava que ha col·laborat amb Antifrau "des del primer moment" i que "continuarà aportant tota la documentació i informació requerida, en un exercici constant de transparència i de respecte institucional". A més, remarcava que els fets en qüestió van produir-se en una etapa anterior, en què el president, el vicepresident i el gerent actuals no ocupaven aquests càrrecs. Finalment, l’empresa deixava clar als vint ajuntaments als quals presta servei que "no patiran cap afectació" ni els suposarà "cap sobrecost" si al final els acaben imposant la sanció.