Homenatge a la treballadora de la neteja morta en un pic de calor: «Recordar la Montse és una forma de resistència»

El teixit veïnal del barri Gòtic, així com familiars i companys de professió, han participat d'un acte en què s'ha col·locat una placa de record al carrer, mentre encara s'esperen les conclusions judicials sobre la defunció

Publicat el 22 de desembre de 2025 a les 21:30
Actualitzat el 22 de desembre de 2025 a les 21:32

Aquest dilluns Montse Aguilar, treballadora del servei de neteja de l'Ajuntament de Barcelona, hagués fet 52 anys. El motiu que ho ha impedit ha estat una mort sobtada després d'una jornada laboral al carrer en plena onada de calor, el juny passat. La família denuncia que no han rebut el condol oficial ni per part de l'empresa per a la qual treballava -FCC- ni per part del consistori, i que s'han trobat un silenci incapacitant quan han reclamat respostes, conseqüències o simples gestos. Però allà on no arriba una gran companyia o una administració incòmoda amb la tragèdia arriben els veïns. Mig any després de la mort de la dona, el teixit veïnal del barri Gòtic ha executat un d'aquells homenatges populars als marges de la institució. Entre espelmes, flors i crides a una tossuderia esclaridora dels fets, s'ha col·locat una placa de record a Montse Aguilar en ple Gòtic, en un d'aquells racons que marcaven la ruta de l'escombra de la treballadora.

"Montse Aguilar Luis. 1973-2025. Treballadora morta al servei del barri durant una onada de calor". El missatge escolpit a la placa ha quedat fixat en una de les parets del carrer dels Capellans, la que s'endinsa cap a la plaça d'Isidre Nonell. Aquest vespre, els turistes que pul·lulaven pel mural del petó de Joan Fontcuberta eren l'excepció. Les desenes de persones que s'han concentrat a la plaça ho feien per un motiu radicalment allunyat de la superficialitat turística, gairebé antagònic. "Aquest homenatge, i la placa que avui posem, formen part d’un procés de memòria col·lectiva. Parlem d’una memòria que no és neutra ni decorativa, sinó incòmoda i arrelada al carrer, que assenyala les injustícies i serveix per no repetir-les. Recordar la Montse és una forma de resistència i d’organització de la classe treballadora", deia el comunicat que s'ha llegit en veu alta i que havien redactat entre diverses entitats del Gòtic, des de l'associació veïnal al sindicat d'habitatge Resistim al Gòtic.

Entre els presents hi havia la família de la Montse. "Aquest era el seu barri. Ella estava súper orgullosa de la feina que feia, i del tracte amb els veïns i veïnes que trobava, ja fos al torn de matí o de nit. Tothom hi parlava", esmentava el Juanjo, cunyat de la treballadora morta. "Continuem lluitant perquè se sàpiga la veritat i no li passi a cap company teu mai més. Quasi sis mesos sense tu, i sense autòpsia. Crec que tenim una mà negra que no vol que se sàpiga i que ens n'oblidem. Però això no passarà mai perquè aquesta que t'està parlant és molt tossuda", deia la germana, Clara Aguilar, en una carta dirigida a la persona amb qui havien compartit tota la vida.

Encara esperen la resolució judicial sobre les causes de la mort de la treballadora de la neteja, i encara lamenten que quan la dona va avisar la seva superior que es trobava malament, en una jornada especialment tòrrida, no s'activés cap servei d'atenció sanitària. La recomanació que va rebre va ser beure aigua i, si continuava sense trobar-se bé, anar-se'n a casa. Poc després d'arribar al seu pis, Montse Aguilar es va desplomar i va morir. La primera autòpsia parlava d'un traumatisme cranioencefàlic per la caiguda, però encara queda resoldre si hi havia altres condicionants que motivessin el defalliment.

La família considera insuficients els mecanismes que es van activar davant l'avís de malestar físic -del qual hi ha constància pels missatges de Whatsapp- i demana protocols més segurs per als treballadors que fan esforços físics davant les altes temperatures. "Sempre estaves disposada a ajudar a qualsevol persona, però a tu et van fallar. Quan vas sol·licitar ajuda a la teva encarregada, no et va ajudar. Només havia de marcar el 112 perquè vingués una ambulància", expressava la germana.

Complicacions després d'una mort en l'àmbit laboral

No eren només veïns, els que sostenien espelmes i projectaven paraules al micròfon. També hi havia Paco Marín, tiet de Xavi Cayuela, el jove de 19 anys que el 30 d'abril del 2021 va morir mentre treballava en una planta de fabricació de làmines, a Cornellà de Llobregat. "Així com amb la mort de la Montse, no va ser un accident, perquè es podia haver evitat. Va ser el fruit absolut de la cobdícia i la responsabilitat d'unes persones sense empatia a qui només els interessin els beneficis. Sé el que és esperar justícia durant anys. Sé el que és sentir que les institucions no t'escolten, o t'escolten a mitges. Sé el que és lluitar contra una empresa que s'amaga, que nega, que culpa el treballador o treballadora, i que no és capaç de donar el condol a la família ni donar mostres d'empatia. I per això entenc profundament el que sent la família de la Montse: l'horror, la ràbia, la impotència", ha verbalitzat el familiar que, gairebé cinc anys després, encara brega per trobar respostes o conseqüències a la mort del seu nebot. 

Les paraules d'agraïment de la família de la Montse s'han centrat en el reconeixement al gest veïnal, però també han volgut reconèixer l'acompanyament de forces polítiques com la CUP o BComú. De fet, entre els participants de l'homenatge hi havia la diputada Laure Vega (CUP) o el regidor Marc Serra Solé (BComú). La part insitucional també és rellevant, remarca el Juanjo, que lamenta no haver-se pogut reunir encara amb l'Ajuntament de Barcelona.

El cas avança en l'àmbit judicial, però mentrestant, en plena treva estacional de les altes temperatures, els familiars i companys de professió de Montse Aguilar que han format part de l'acte asseguren que encara es poden millorar les condicions dels treballadors de la neteja per evitar conseqüències sobre la seva salut. El consistori va presentar diversos canvis, arran de la mort de la treballadora i de les queixes sindicals, però els cops de calor van continuar existint, entre la plantilla, els mesos posteriors. Caldrà veure si hi ha novetats l'estiu vinent.