Genocidi és una paraula que sona fatal; potser perquè ens recorda que durant la II Guerra Mundial, dels 50 milions de persones que van perdre la vida al llarg dels cinc anys del conflicte, almenys 6 milions van ser massacrades per la voluntat explícita d’un règim polític d’exterminar un grup humà concret, el jueu. Cal recordar, però, que també altres col·lectius van suportar el perill de ser exterminades a raó de la seva condició homosexual o de pertànyer a l’ètnia gitana. La diferència entre uns i altres crec que rau en el fet que la història del poble d’Israel va repetint les mateixes constants al llarg dels segles. I sembla que la cosa hi torna.
La utilització política del conflicte i de la situació és evident. El president del Govern dedica les sessions de control al Congrés dels Diputats a fer veure que l’important és que el PP digui que el que succeeix a Gaza és un genocidi. Mentre el PP intenta girar l’atenció cap al fet que l’organització terrorista Hamàs ha celebrat les paraules de Sánchez criticant Netanyahu, resol, això creu, d’un sol cop dos problemes: la gent deixa de pensar per una estona sobre el fet que la corrupció que l’envolta amenaça amb engolir-lo i arracona al PP en el lloc del quadrilàter on Vox seu còmodament posicionant-se sense fissures a favor d’Israel i del seu govern (que no és exactament el mateix).
El resultat és que sembla com si l’esquerra es dolgui sincerament pel “genocidi” i la dreta inhumana negui la major i, per tant, justifiqui les morts produïdes a Gaza i Cisjordània. Un plantejament simplista com l’actual acció política de traç gruixut i continuats insults que fa dels seus protagonistes una mena de guinyols a l’estil dels programes de 'telescombreria' que ja han fet forat en els gustos de l’audiència. Tanmateix, una personalitat tan poc sospitosa d’arrenglerar-se amb els postulats conservadors com Ignatiev deia fa pocs dies que ha decidit evitar l’ús de la paraula de moda, perquè ha abandonat el seu significat jurídic.
Potser es podria objectar que dos dies després una Comissió autoproclamada independent de Nacions Unides (tampoc el seu paper en molts conflictes genocides ha estat exemplar) ha conclòs que el passa a Gaza té quatre dels cinc trets atribuïts per la legislació internacional al delicte de genocidi. Però tot mirant l’informe i observant la manera en què el qualifica a raó de l’acció d’Israel des de fa dècades, no podem més que concloure que tampoc aquest informe surt de l’àmbit de la política, que en fa, de nou, un ús espuri dels termes, que a ningú interessa aquest conflicte pels pobres habitants de la franja, sinó pel posicionament previ, sempre previ i a favor o en contra d’un actor no menor de la política internacional. Israel, altre cop, en el punt de mira del món.