“Estem assistint a la fi de la democràcia nord-americana a plena llum del dia”. És una de les afirmacions que s’han escoltat aquesta tarda a la seu del Cidob, que organitza un cicle per que intentar aclarir les principals incerteses de l’escenari internacional i que avui ha celebrat una sessió sota el títol Trump i les polítiques de l’ego. Per intentar fer llum enmig de la foscor, s’han congregat Carme Colomina, investigadora sènior del Cidob; Xavier Peytibi, consultor de comunicació a ideograma, i Máriam Martínez-Bascuñán, professora de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid, en un col·loqui introduït per Santiago Castelo, d’ideograma, i que ha estat moderat pel director del centre, Pol Morillas.
Morillas ha plantejat la primera pregunta formulant l’interrogant de si Trump és una figura erràtica sense una orientació clara, o si la seva actuació sovint estrambòtica amaga una estratègia ben engreixada. Máriam Martínez-Bascuñán ha afirmat que “Trump sap perfectament el que està fent, ell ha dit que és el líder d’un moviment i crec que té una estratègia de convertir el Partit Republicà en un moviment, que és més obedient”.
Martínez-Bascuñán ha assenyalat que ell ha volgut representar “els sectors populars”, posant com a exemple l’acte de campanya que va fer en un McDonald, on va posar-se a servir hamburgueses. Una manera d’escenificar un estil més popular enfront uns dirigents demòcrates més sofisticats. Com si digués: “Jo soc ric, però actuo i parlo com vosaltres”. Per ella, ha sabut projectar un estat d’ànim en un moment de crisi de la representació institucional.
L'emergència de l'egopolítica
Carme Colomina ha posat Trump com l’exemple més paradigmàtic de l’anomenada egopolítica, que no pretén només reforçar un mite. No té seguidors, té fans, i ha instituït una política de l’adulació. Ha explicat casos delirants, com que el departament del Treball ha instal·lat un banner de diversos pisos amb el retrat de Trump. Un corrent que ha creat escola i que ha endurit l’autoritarisme que de règims que ja ho eren, com s’ha vist al Salvador de Bukele o a Turquia, on ha estat empresonat l’alcalde d’Istanbul.
Colomina ha assenyalat com s’està creant un món sense normes, caracteritzat per una acumulació de poder. I ha apuntat al que anomenen alguns observadors, que Trump no seria un narcisista sinó un solipsista, algú incapaç d’entendre res que no sigui el seu món. Colomina ha apuntat un element interessant, quan ha afirmat que el fenomen Trump ha estat molt útil per a totes les autocràcies, ja que ha llançat la consigna que “tot val”.
L'ala mediàtica de la Casa Blanca
Xavier Peytibi ha posat l’èmfasi en el fet que, a diferència del 2017, aquest cop Trump ha aconseguit fer un govern d’incondicionals, alhora que ha convertit els seus adversaris en enemics i traïdors. Ha esmentat l’estudi de Victor Klemperer sobre la “neollengua” del nazisme, el lèxic generat pel III Reich, i ha destacat que “s’ha normalitzat el llenguatge insultant”. Ha cridat l’atenció sobre els canvis efectuats en el mapa mediàtic nord-americà, convertint la sala de premsa de la Casa Blanca en una fàbrica de continguts propis, amb espais per a influencers.
Peytibi ha explicat que s’han creat 1.200 webs que semblen mitjans de comunicació per enganyar l’algoritme i oferir una imatge positiva de l’Administració Trump. “El seu objectiu no és comunicar, sinó enfortir el convenciment dels qui l’han votat”, ha dit. Tot això mentre la polarització creix. Hi ha estudis que mostren que el 90% dels nord-americans demòcrates o republicans no tenen amics de l’altre partit.
En un col·loqui farcit d'enfocaments originals, Martínez-Bascuñán ha destacat com Trump va anunciar en la seva presa de possessió que canviaria el que s’entenia per sentit comú. Una afirmació que ha definit com a "gramsciana a l'inrevés". I ha coincidit amb Carme Colomina que no és exacte que s’hagi acabat la intermediació de les institucions, sinó que es vol que aquestes siguin només uns apèndixs dels moviments populistes i apareixen noves intermediacions en forma d’influencers i algoritmes.
Un ambient pessimista
A la taula ha predominat un cert pessimisme. Peytibi ha insistit en el factor “fan” per explicar la resiliència d’un fenomen com Trump, el que fa que fins i tot actituds de hooligan tinguin poc cost polític. Morillas ha assenyalat que mentre Trump és cada cop més impopular a tot el món, el trumpisme fa forat arreu, com al Regne Unit, on el president nord-americà és impopular però Nigel Farage lidera les enquestes. Morillas ha preguntat com es pot aturar aquest corrent.
Sobre el futur immediat, Máriam Martínez-Bascuñán s’ha mostrat pessimista perquè fins ara els poders intermedis "no estan actuant amb prou contundència". Ha considerat que és possible que Trump perdi les eleccions de mig mandat, el novembre del 2026, però la realitat és que s’està produint una mutació del sistema polític nord-americà a plena llum del dia.
Com ho estan fent els demòcrates? Peytibi s’ha mostrat escèptic, tot i esmentar alguns dirigents que han pres iniciatives, com Bernie Sanders amb una gira pel país, el governador de Califòrnia Gavin Newsom copiant l’estil populista de Trump i el candidat demòcrata a Nova York, Adnan Mamdani, un rostre nou, jove i disruptiu que, de moment, està geenrant un gran entusiasme entre les bases progressistes.
“Una de les grans democràcies del món s’està convertint en una autocràcia”, ha advertit Martínez-Bascuñán, que ha destacat com Trump va anunciar en la seva presa de possessió que canviaria el que s’entenia per sentit comú. I ha coincidit amb Carme Colomina que no és exacte que s’hagi acabat la intermediació de les institucions, sinó que es vol que aquestes siguin només uns apèndixs dels moviments populistes i apareixen noves intermediacions en forma d’influencers i algoritmes.
