La Moncloa vol sortir al pas de les pressions de l'OTAN i l'Administració Trump per incrementar la despesa en defensa i manté el compromís d'arribar fins al 2% del PIB el 2029. Així ho ha manifestat la ministra portaveu, Pilar Alegría, després del consell de ministres, recordant l'augment d'aquesta partida en un 70% els darrers deu anys i la presència de les forces armades espanyoles en totes les missions de l'OTAN. Alegría ha destacat l'aposta del govern espanyol per buscar solucions "mancomunades" de tots els aliats per respondre a noves exigències de despesa, en referència al que es va fer amb la pandèmia.
L'executiu respon així a la pressió de la nova administració nord-americana perquè els socis de l'OTAN incrementin la seva despesa militar. Mark Rutte, secretari general de l'Aliança Atlàntica, va reclamar fa uns dies un esforç afegit de fins al 2% del PIB, però no per al 2029 sinó abans de l'estiu. Donald Trump ha parlat del 5% del PIB i Rutte considera que cal superar el 2% amb una mirada de cinc anys, donat el nivell de despesa que estan imprimint països com la Xina o Rússia.
La posició expressada avui és el que Pedro Sánchez va refermar dilluns després de la cimera a París convocada amb urgència pel president de França, Emmanuel Macron, per debatre de manera informal sobre la seguretat col·lectiva a Europa i com assegurar la seguretat i integritat d'Ucraïna davant la pressió de Rússia. El proper dilluns es compliran 3 anys de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna.
Alegría ha subratllat les afirmacions fetes ahir per Sánchez: "Ucraïna necessita el suport de la comunitat internacional per assolir una pau justa i duradora". "La pau a Ucraïna i la seguretat europea són les dues cares de la mateixa moneda", ha assenyalat, i que la defensa del país envaït simbolitza "un model de pau, prosperitat i democràcia que cal seguir preservant". Ha assegurat que l'executiu no tem una ruptura de la UE arran de la política de l'Administració Trump.
Sobre si un increment de la inversió militar implicaria una retallada d'altres partides, la titular de Ciència i Universitats, Diana Morant, ha assegurat que les despeses en ciència i en defensa no estan enfrontades i que hi ha bona sinergia entre el seu ministeri i el de Defensa.
A la pregunta de si hi haurà una trobada amb el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, per tractar d'Ucraïna, en tractar-se d'un assumpte d'Estat, Alegría ha respost que la cimera de parís era informal i no es decidia res. "Quan hi hagi una cimera europea i s'adoptin decisions, el president informarà tots els grups parlamentaris com sempre fa".
Sobre les disputes amb Sumar entorn el salari mínim interprofessional i la seva tributació, la portaveu ha destacat els increments de l'SMI fets pel govern de Sánchez i no ha volgut "avançar cap pantalla" pel que fa a l'aprovació per la mesa del Congrés de tres proposicions de llei presentades pel PP, Sumar i Podem per deixar l'SMI exempt de tributació. Ha insistit en què la immensa majoria dels beneficiats per l'augment del salari no hauran de tributar l'IRPF. Alegría ha afirmat el compromís per continuar incrementant-lo recordant en diverses ocasions que Sánchez es va trobar un SMI de poc més de 735 euros el 2018.