07
d'agost
de
2022, 09:53
Actualitzat:
16:21h
Sis associacions catalanes de nàutica popular han constituït la primera Federació de Nàutiques Populars de Catalunya (FENAPCAT). Ho han fet per fer pressió al Govern i evitar que l'especulació extingeixi aquest model en què els socis gaudeixen de preus assequibles per poder tenir les barques amarrades a port. A les comarques gironines és on més amarratges d'aquest tipus hi ha, amb un 6% del total. Unes xifres mínimes que els usuaris volen preservar. "Sempre hem pensat que anar a mar és un dret, no un privilegi", ha denunciat el president de l'Associació Llop de Mar de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Joan Miret, que afegeix: "si perdem la nàutica popular, molta gent no podrà tenir barca".
La federació la conformen, de moment, cinc associacions ubicades a la Costa Brava i una del Maresme. En concret, són Llop de Mar i el Fortim de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Llevantina de l’Estartit (Baix Empordà), Front al Mar de Palamós (Baix Empordà), Nàutica Esportiva de Blanes (la Selva) i Mar-Sport d'Arenys de Mar (Maresme). I continuen buscant models similars per incloure'ls amb l'objectiu de fer pressió conjunta per preservar el model.
Per "compartir les inquietuds", el dia 7 de juliol, les associacions van presentar la federació al Parlament de Catalunya. El president d'aquesta associació ganxona creada el 1979 ha ressaltat que sense haver-se posat en contacte entre si abans, han descobert que totes les nàutiques populars funcionen "de la mateixa manera". Posant preus populars a l'abast dels aficionats a la navegació, tenir la barca a port val els preus estipulats per Ports de la Generalitat més el cost dels serveis bàsics que ofereixin. Al conflicte pels preus dels amarratges, s'hi suma el del fondeig. En aquesta ocasió, però, el focus de tensió és a Calella de Palafrugell, on el preu ha ascendit fins als 3.000 euros. A Aiguablava arriba fins els 4.500 euros.
800 euros l'any enfront dels 4.000 del sector privat
A Sant Feliu, una barca que passa tot l'any dins l'aigua paga uns 800 euros; les que hi passen l'estiu, al voltant de 500 i les que es queden sobre la sorra, uns 300 euros. Uns preus que, segons ha exemplificat el secretari de l'Associació Llop de Mar, Jaume Jané, queden lluny dels d'una empresa privada, que pot arribar a cobrar 4.000 euros anuals per tenir una embarcació a mar els 365 dies de l'any.
En línies generals, els amarratges de la costa catalana estan categoritzats en tres models diferents. La nàutica popular, en què es paga una quota que serveix només per mantenir les instal·lacions; els clubs nàutics, en què la mensualitat és una mica més alta -depenent dels serveis i instal·lacions que s'ofereixen als socis- i les marines, que són un model sense socis en forma de negoci que es limita a llogar amarratges. L'única problemàtica del primer model, tal com ha admès Jané, és que tot i que la nàutica popular assegura a tothom "l'oportunitat d'accedir al mar" gràcies al preu "assequible", aquestes condicions immillorables provoquen que hi hagi "poca rotació" i una llista llarga d'espera per formar-ne part.
Un 6% dels amarratges gironins, de nàutica popular
Actualment, a les comarques gironines és on es calcula que hi ha el nombre més gran d'amarratges de nàutica popular. I tan sols representen al voltant del 6% del total. Un percentatge mínim que les associacions volen defensar i evitar que disminueixi a causa de la pressió d'interessos especulatius. "L'oferta no pot augmentar", ha detallat Miret, que ha assegurat que, en canvi, la demanda no para d'anar a l'alça perquè "cada vegada hi ha més gent amb barca". I de fet, si no s'evita, aquest model podria recular a mesura que es renoven les concessions. A Sant Feliu de Guíxols mateix, la concessió de l'associació Llop de Mar -que s'acabava el 2021- es va prorrogar l'estiu passat per dos anys. L'any que ve es pot prorrogar dos anys més, però l'ús dels amarratges de què disposen actualment acabarà licitant-se a tot tardar l'estiu del 2025.
"Volem que no es perdi cap amarratge de nàutica popular", ha explicat Jané. Per això, la federació fa pressió a la Generalitat perquè el nou reglament -inclòs dins la llei de ports aprovada el 2019- "protegeixi aquests amarratges i en limiti l'ús a nàutica popular". Avui, Llop de Mar té uns 270 socis d'embarcacions (limitades, com totes les nàutiques populars, a un màxim de 7 metres d'eslora), uns 32 de caiac i 62 més al club de rem que van crear fa tres estius.
La federació la conformen, de moment, cinc associacions ubicades a la Costa Brava i una del Maresme. En concret, són Llop de Mar i el Fortim de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Llevantina de l’Estartit (Baix Empordà), Front al Mar de Palamós (Baix Empordà), Nàutica Esportiva de Blanes (la Selva) i Mar-Sport d'Arenys de Mar (Maresme). I continuen buscant models similars per incloure'ls amb l'objectiu de fer pressió conjunta per preservar el model.
Per "compartir les inquietuds", el dia 7 de juliol, les associacions van presentar la federació al Parlament de Catalunya. El president d'aquesta associació ganxona creada el 1979 ha ressaltat que sense haver-se posat en contacte entre si abans, han descobert que totes les nàutiques populars funcionen "de la mateixa manera". Posant preus populars a l'abast dels aficionats a la navegació, tenir la barca a port val els preus estipulats per Ports de la Generalitat més el cost dels serveis bàsics que ofereixin. Al conflicte pels preus dels amarratges, s'hi suma el del fondeig. En aquesta ocasió, però, el focus de tensió és a Calella de Palafrugell, on el preu ha ascendit fins als 3.000 euros. A Aiguablava arriba fins els 4.500 euros.
800 euros l'any enfront dels 4.000 del sector privat
A Sant Feliu, una barca que passa tot l'any dins l'aigua paga uns 800 euros; les que hi passen l'estiu, al voltant de 500 i les que es queden sobre la sorra, uns 300 euros. Uns preus que, segons ha exemplificat el secretari de l'Associació Llop de Mar, Jaume Jané, queden lluny dels d'una empresa privada, que pot arribar a cobrar 4.000 euros anuals per tenir una embarcació a mar els 365 dies de l'any.
En línies generals, els amarratges de la costa catalana estan categoritzats en tres models diferents. La nàutica popular, en què es paga una quota que serveix només per mantenir les instal·lacions; els clubs nàutics, en què la mensualitat és una mica més alta -depenent dels serveis i instal·lacions que s'ofereixen als socis- i les marines, que són un model sense socis en forma de negoci que es limita a llogar amarratges. L'única problemàtica del primer model, tal com ha admès Jané, és que tot i que la nàutica popular assegura a tothom "l'oportunitat d'accedir al mar" gràcies al preu "assequible", aquestes condicions immillorables provoquen que hi hagi "poca rotació" i una llista llarga d'espera per formar-ne part.
Un 6% dels amarratges gironins, de nàutica popular
Actualment, a les comarques gironines és on es calcula que hi ha el nombre més gran d'amarratges de nàutica popular. I tan sols representen al voltant del 6% del total. Un percentatge mínim que les associacions volen defensar i evitar que disminueixi a causa de la pressió d'interessos especulatius. "L'oferta no pot augmentar", ha detallat Miret, que ha assegurat que, en canvi, la demanda no para d'anar a l'alça perquè "cada vegada hi ha més gent amb barca". I de fet, si no s'evita, aquest model podria recular a mesura que es renoven les concessions. A Sant Feliu de Guíxols mateix, la concessió de l'associació Llop de Mar -que s'acabava el 2021- es va prorrogar l'estiu passat per dos anys. L'any que ve es pot prorrogar dos anys més, però l'ús dels amarratges de què disposen actualment acabarà licitant-se a tot tardar l'estiu del 2025.
"Volem que no es perdi cap amarratge de nàutica popular", ha explicat Jané. Per això, la federació fa pressió a la Generalitat perquè el nou reglament -inclòs dins la llei de ports aprovada el 2019- "protegeixi aquests amarratges i en limiti l'ús a nàutica popular". Avui, Llop de Mar té uns 270 socis d'embarcacions (limitades, com totes les nàutiques populars, a un màxim de 7 metres d'eslora), uns 32 de caiac i 62 més al club de rem que van crear fa tres estius.