Si els que esteu seguint el judici en directe per ràdio o televisió teniu la sensació d'estar davant d'un judici farsa, imagineu seguir-lo mitjançant les cròniques publicades a gran part dels diaris de Madrid -que per sort no són tots-. Ens hem alçat en peu ovacionant la gran preparació de l'equip fiscal, hem lloat la gran equanimitat del jutge Marchena -malgrat que a vegades ens ha semblat un pèl magnànim-, hem tremolat de por amb els relats de terror dels policies i hem insultat i ridiculitzat els testimonis de la defensa, bé acusant-los de màfia, bé d'explicar pel·lícules d'Àlex de la Iglesia.

Avui toca nova sessió d'aplaudiments. L'Estat de dret i la "democràcia plenament consolidada" es veu que es demostren quan retallen drets i no quan els garanteixen. La negativa del Tribunal Suprem a deixar en llibertat als càrrecs electes per a qui puguin exercir les funcions per a les quals han estat votats és aprovada amb fervor. El Mundo destaca a l'editorial que es tracta d'un "judici amb garanties però sense privilegis". I per apuntalar-ho explica que "els colpistes no aconsegueixen ser excarcerats ni suspendre el judici".

No només no posen el "presumpte" perquè, total, quin malbaratament de tinta... sinó que al text comencen recordant que els acusats estan "utilitzant a tal fi tots els ressorts que els ofereix un Estat de dret que menyspreen". Aquesta "fi" és exercir el seu legítim dret a la defensa, però es veu que això en si mateix ja és un insult, i deu ser per això que l'estat més garantista del món els evita la molèstia de la incoherència.

I tot això ho expliquen l'endemà del festival de Marchena tallant tots els testimonis de la defensa i impedint als advocats fer preguntes. 

Si ahir va ser una de les sessions més vergonyoses de la vista, a El Español no se n'han adonat. María Peral explica a la seva crònica que "Els testimonis de Jordi Cuixart desafien Marchena en baralles estèrils". Una gent, es veu, "reticent a respectar el tribunal". En una línia similar, Reyes Rincón, des d'El País, anuncia que "El Suprem censura la 'provocació' d'algunes defenses" i que "el president del tribunal renya diversos testimonis per introduir opinions".

Sí. Al tribunal s'hi va a explicar fets i no "sensacions". Ha quedat molt clar. Tant com que a la secretària judicial Montserrat del Toro ningú li va tocar ni un pèl -aquest és el fet- i tota l'acusació s'ha basat en el terror que va patir. Una sensació. Les comparacions són odioses i, potser per això, les cronistes eviten incloure-les.