El «no» al discurs de Felip VI alinea l'independentisme per Nadal

ERC assegura que el rei no està legitimat a demanar "menys soroll" polític quan ell "hi ha contribuït més que ningú", mentre que Junts titlla el missatge d'"irrellevant" i "mancat de credibilitat"

ERC durant l'ofrena al president Macià
ERC durant l'ofrena al president Macià | ACN
Redacció
25 de desembre de 2024, 11:07
Actualitzat: 11:48h

Mentre que a l'Estat el PSOE i el PP s'han posat d'acord per celebrar el discurs de Nadal de Felip VI, la situació a Catalunya és la contrària. El "no" al missatge del monarca pronunciat aquest dimarts al vespre ha alineat els partits independentistes, que se n'han desmarcat sense matisos. En un moment marcat per la manca d'unitat -amplificada per la pèrdua de la Generalitat-, el rebuig a Felip VI és de les poques coses que aconsegueixen unir totes les sensibilitats, i enguany s'ha tornat a fer evident en la tradicional ofrena floral a la tomba de Francesc Macià.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, assegura que Felip VI no està legitimat a demanar "menys soroll" als polítics quan ell va contribuir "més que ningú" a apujar-lo després de l'1-O. Junqueras, que ha recordat que el Borbó s'asseu al tron "perquè el dictador va nomenar rei son pare", ha dit que el 3 d'octubre del 2017, durant el seu discurs després del referèndum, "aplaudia les pallisses que la policia va donar als votants". "Entenem que en cap cas està habilitat a demanar que els altres facin menys soroll quan ell hi ha contribuït més que ningú", ha dit.

D'altra banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, no ha volgut entrar a valorar el contingut del discurs de Nadal de Felip VI, ja que creu que és “absolutament irrellevant”, “mancat de qualsevol credibilitat”, i l’ha instat a demanar “disculpes” pel 3 d’octubre. El líder de Junts ha assegurat que “Catalunya reviurà” als “il·lusos enterradors” que parlen de “passar pàgina” i que “donen per acabat el procés de Catalunya per la seva plenitud, per la seva independència”. "Mentre hi hagi nació, aquí no es podrà passar pàgina", ha dit Turull durant l’ofrena floral a la tomba de Francesc Macià, després que Salvador Illa assegurés que Catalunya ha encetat una nova etapa.

La CUP ha reivindicat el llegat del president Francesc Macià dient que la seva "lluita" va servir per fer possible l'1-O. "El nostre és un poble que persisteix, i els pobles que persisteixen són els que vencen", ha afirmat la diputada Pilar Castillejo durant l'ofrena floral a la tomba de Macià. La diputada també ha dit que avui dia hi ha "molts paral·lelismes" amb aquella Catalunya dels anys 30, dient que ja aleshores Espanya va tombar l'Estatut de Núria i la proclamació de la República Catalana que Macià va fer el 14 d'abril del 1931. "El que tenim clar és que les lluites sempre serveixen", ha dit Castillejo. Sobre el discurs del rei, la CUP ni tan sols ha entrat a valorar les paraules de Felip VI: "Vam apagar tots la televisió".

El president del Parlament, Josep Rull, ha assegurat aquest dimecres que Catalunya “no està en una situació de normalitat” perquè té dos diputats de la cambra que “romanen de manera infame i ignominiosa a l’exili”, en referència a Carles Puigdemont i Lluís Puig. Durant l’ofrena floral a Francesc Macià, Rull ha reclamat “treballar per recuperar la normalitat, aspirant a la plenitud a què aspirava Macià”, del qual ha recordat que també va “patir presó i exili”. El president de la cambra també ha fet una crida a “no abandonar la tasca i l’esperança per fer possible l’ideal de Macià d’una Catalunya lliure”.

El coordinador d'estratègia de l'ANC, Josep Pinyol, ha lamentat aquest dimecres que la "classe política" actual no tingui la "dignitat" i la "convicció" que tenia el president de la Generalitat del 1932, Francesc Macià. L'entitat sobiranista ha participat aquest Nadal en l'ofrena floral tradicional a la tomba del president que va proclamar la república el 1931, i l'ha definit com a "exemple de dignitat" política amb actes com la revolta de Prats de Molló o com "quan no va voler anar a Madrid l'any 19 a demanar un Estatut d'Autonomia perquè sabia que no serviria per a res". Un exemple, ha afegit Pinyol, que "contrasta amb la falta de dignitat, la falta de convicció, que té avui la classe política de la qual acabem d'estar al costat".