Felip VI ha comparegut aquesta nit de Nadal a les pantalles de les principals televisions de l'Estat (a Catalunya, la CCMA l'ha emès, de nou, al 324, el canal informatiu) per transmetre la imatge d'un rei preocupat i molt pendent dels temes d'actualitat. Una preocupació per temes com la dana al País Valencià o la confrontació política que ha aprofitat per portar l'aigua cap al seu molí: el de la monarquia com a garantia d'estabilitati d'unitat. Malgrat que ha evitat l'esment directe, el rei no s'ha estat d'amonestar el PSOE i el PP, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, pel clima polític espanyol, marcat per un debat cada cop més crispat i sense grans consensos a la vista. Ha cridat a "la serenor" i a evitar que "la discòrdia" es converteixi en "un soroll de fons constant".
Si l'any passat el monarca va posar l'accent en reivindicar, amb una força similar a la dels anys del procés, la Constitució perquè Sánchez acabava de pactar amb Junts i ERC la investidura a canvi d'una llei d'amnistia que s'aplica parcialment perquè la Justícia la torpedina, aquest cop el que ha abraçat ha estat "el bé comú". En el seu cas no entès com una aposta per la justícia social o la reducció de les desigualtats, sinó com una crida a enfortir la unitat entre els espanyols i entre institucions. "Treballar pel bé comú és preservar precisament el gran pacte de convivència", ha dit en referència a la Constitució de 1978 i alimentant els relats conservadors. Lluny d'avalar-ne la reforma o una lectura oberta l'ha presentada com "una gran referència en la seva lletra i esperit" forjada a partir d'un acord "en el que és essencial".
Palaus, militars i la Constitució
Aquest cop el rei no ha fet el seu discurs des del Palau de la Zarzuela, la seva residència oficial, sinó des del saló de columnes del Palau Reial de Madrid, l'antiga residència dels Borbons a la capital. Ja el 2015 va recórrer a la solemnitat d'aquest recinte, però aleshores des del saló del tron. A més de les banderes d'Espanya i de la UE i iconografia religiosa nadalenca, sobre una taula que va ser de Carles III -paradigma del despotisme il·lustrat dels borbons- hi ha posat una fotografia de militars i voluntaris treballant conjuntament contra els efectes de la dana a l'Horta sud i una edició facsímil de la Constitució. Aquestes són les seves referències.
Per Felip VI és necessari "cultivar l'esperit de consens" per enfortir les institucions i el pacte de 1978, del que no reneguen encara el PSOE i el PP, que s'ha de "protegir dialogant". L'any passat, amb l'amnistia presidint el debat, ja va avisar que "fora de la Constitució no hi ha democràcia" i enguany ha avisat que "la pugna política", que ha aclarit que és "legítima", pot ser "atronadora" però que no pot desplaçar una demanda que, segons ell, és "clamorosa": la "serenor". Si això és violenta per les tensions entre uns i altres pels casos de corrupció o per les aliances polítiques, es corre el risc "que el soroll de fons impedeixi sentir l'autèntic pols ciutadà".
Entre els llocs comuns i la demanda de coordinació
Felip VI ha dedicat part de la seva intervenció a tres assumptes que considera nuclears (les enquestes també ho diuen) i que ell ha despatxat amb llocs comuns. Sobre l'habitatge -un assumpte que contrastava amb el majestuós escenari triat- ha constatat la gravetat del problema, però s'ha limitat a demanar "que tots els actors implicats reflexionin". Pel que fa a la immigració ha avisat que pot generar "tensions que erosionin la cohesió social" i ha convidat a "l'esforç d'integració" des del respecte a les lleis i al reconeixement "de la dignitat humana". I, finalment i davant el context internacional, ha defensat el projecte europeu com una garantia davant el qüestionament "del dret internacional, el multilateralisme i la validesa de la democràcia com a sistema de govern".
El monarca ha arrencat el seu discurs amb la dana i els "aprenentatges necessaris" que n'ha extret, més encara de la xiulada que va rebre per la seva oportunista visita a Paiporta i les crítiques de l'alcaldessa que encara fa uns dies per una visita sorpresa a Catarroja. Ha assegurat que ell i la seva família han "comprovat i entès" els sentiments de "frustració, dolor i impaciència de molts ciutadans" i, immediatament, ho ha portat cap a la política. "Ens demanen una coordinació major i més eficaç entre administracions", ha dit en un discurs del que se'n pot extreure l'aval a una major preponderància i presència de l'Estat. Segons ell, en la ciutadania preval "una idea nítida del que convé" i per això cal "protegir-ho i reforçar-ho".
Un bastió simbòlic en l'"espai compartit"
Felip VI, ja sense la pressió dels escàndols amorosos o econòmics del seu pare, ha erigit la corona en bastió simbòlic davant els efectes de la dana o els problemes entre partits. Ha concedit la necessitat de la diversitat d'idees i opinions (la de llengües i cultures ha quedat reduïda al folklòric "bon Nadal" en les llengües oficials diferents del castellà), però això, segons ell, no pot debilitar consensos "entorn el que és essencial". Sí que tot plegat ha de servir per impedir que es llisqui cap a la "negació de l'existència d'un espai compartit" que no es mereixeria Espanya, "un gran país, una gran nació amb una història portentosa malgrat els seus capítols foscos".
Missatge de Felip VI per Na... by Naciodigital