Ahir van parlar els Fiscals (la majúscula és volguda, se l’han guanyada) i avui hi ha ovació tancada i dempeus a les columnes de la premsa –de la premsa independent, crítica i ferotge de Madrid, no d’aquests pamflets subvencionats i aduladors de Catalunya-. Per fi hem deixat d’escoltar "les fal·làcies que sustenten el discurs separatista", mera "obscena propaganda de les defenses" –inconvenients de tindre el sistema judicial més garantista del món mundial que suportarem amb estoïcisme- i a la Sala va sentir-se, clara i nítida, La Veritat.
 
Els Fiscals Zaragoza i Cadena van estar "brillants", editorialitza El Mundo, en tornar "el debat al marc jurídic precís, definint els fets com un atac clar a l’ordre constitucional; és a dir, com a rebel·lió". Ahir va demostrar-se –i només estem als al·legats inicials- que al "Tribunal Suprem no s’estan jutjant idees, sinó delictes" i els dotze acusats van actuar amb "menyspreu absolut a la Llei", enllacen des de La Razón. I això gràcies a l'"aplom argumental dissolvent de moltes imputacions rivals sobre vulneracions de drets", signa Xavier Vidal-Folch a El País. I tot amb elegància, sense fer sang, ja que ens ha tocat "un Fiscal didàctic", les paraules del qual "caldria gravar-les en marbre i penjar-les al Parlament", segons Miquel Giménez a Voz Pópuli, que continua: Només aquestes primeres al·legacions i "comencen a desplomar-se en seu judicial mites com el dels mil ferits de l’1-O, la legalitat d’aquella fantasmagòrica república, o que la cosa vagi de democràcia. Us heu quedat ojipláticos? Doncs Giménez assegura que sí, encara que potser per raons diferents de les que ell afirma.
 
Arribats a aquest punt, costa d’entendre per què abocar temps i recursos públics a un debat que es presenta guanyat per KO abans del primer assalt. Ah sí, les famoses garanties, quin remei, talment sembla que "l’Europa ens mira" ha canviat de bàndol. Garanties que permeten –fixeu-vos quanta magnanimitat- que els encausats romanguin a "la Sala sense estar emmanillats" (i sense dur un vestit a ratlles, afegeixo jo) i fins i tot "declarar en català!", s’exclama l’exfiscal de l’Audiència Nacional, Ignacio Gordillo Álvarez-Valdés, a El Español. Si això per si sol no serveix perquè Europa s'adoni del "judici modèlic", jo ja no sé.