12
d'abril
de
2022, 00:01
Actualitzat:
12:38h
La transició espanyola no genera la unanimitat que podria semblar des de determinades tribunes, especialment a Catalunya. Escassament un 20% de catalans se sent orgullós de com es va produir, mentre que un 46% ho rebutja, segons una enquesta feta pública aquesta dimarts per part de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i EsadeEcPol. Al conjunt de l'Estat, però, les tornes es capgiren, ja que un 41% se'n sent orgullós i només un 21%, no.
L'enquesta, liderada per Sandra León i Amuitz Garmendia porta per títol "Polarització i convivència a Espanya 2021" i el treball de camp es va fer entre el 22 d'octubre i el 12 de novembre, amb 7.189 entrevistes per internet. Un dels aspectes pels quals pregunta és la transició, concretament demanant el grau d'acord amb que "la forma que es va dur a terme la transició de la democràcia és motiu d'orgull", en una escala de 0 a 10. I a banda de Catalunya i també del País Basc, el nivell d'orgull té un clar component generacional i cau com més jove és l'enquestat. A nivell estatal, se situen en 7 o més en valoració un 56,6% dels de 65 anys i més, però, en canvi, només un 9,2% dels menors de 25 anys.
Com que el sondeig s'ha fet a nivell estatal i, en concret, amb mostres rellevants en set territoris concrets, aquesta permet analitzar les diferents percepcions sobre diverses qüestions polítiques i socials. Un altre aspecte amb diferents rellevants és la preferència sobre la forma d'organització de l'Estat, un element pel qual el CIS va deixar de preguntar fa uns anys.
En aquest cas, les opinions a nivell estatal són disperses, ja que un 19% voldria suprimir les autonomies, un 18% en restaria autogovern, un 24% mantindria el model actual, un 20% voldria més descentralització i només un 13% permetria l'autodeterminació. Aquesta última opció, però, és la més citada a Catalunya, per un 45% dels enquestats, mentre que un 22% més milloraria l'autogovern. En total, per tant, dos terços dels catalans incrementaria el sostre de l'autonomia, mentre que només un 25% mantindria l'actual o el reduiria. Tan sols al País Basc l'equilibri és similar, mentre que a Madrid fins i tot hi ha majoria per retallar l'autonomia (29%) o directament suprimir-la (24%).
Sense arribar a ser majoria, aquells que defensen més autonomia a Galícia (37%) també són més que aquells que la limitarien (30%), cosa que no passa enlloc més, tampoc al País Valencià (un 27% defensa més autogovern i el 43%, menys). Sandra León, politòloga i analista sènior d'EsadeEcPol, assenyala que hi ha un "consens ampli intern a les comunitats, però no entre territoris". En aquest cas, però, també hi ha un component generacional, ja que un 45% dels menors de 25 anys augmentaria la descentralització, percentatge que cau en els posteriors grups d'edat, tot i que no de forma tan brusca com en el cas de la transició.
La divergència es repeteix quan l'enquesta pregunta sobre com s'hauria d'afrontar l'actual situació entre Catalunya i l'Estat. Només un 12% de catalans defensa la unilateralitat independentista (un percentatge quasi idèntic al que assenyala l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió), però un 45% vol diàleg i negociació sense límits. Tan sols un 25% limitaria els acords al marc de la Constitució i un 7% reclama mà dura del govern espanyol. En canvi, a la resta de territoris (excepte el País Basc), la negociació sense límits té un suport inferior al 20%, mentre que més del 60% hi avala el diàleg dins els límits constitucionals o la mà dura. León, en tot cas, matisa que altres enquestes apunten que, quan s'entra al detall de les modificacions possibles per assolir l'entesa, emergeixen més punts compartits entre Catalunya i la resta de l'Estat.
El mateix efecte s'observa en la pregunta del sondeig de l'ICIP i EsadeEcPol sobre el sentiment de pertinença. Només a Catalunya l'opció més citada és sentir-se més del territori (en aquest cas, català, un 43%) que amb identitat híbrida o espanyol. Fins i tot, en el cas del País Basc, només un 34% se sent més basc, amb les posicions intermèdies com a més esmentades. A Galícia, un 19% s'identifiquen sobretot com a gallecs, però a la resta de territoris, a banda de ser també la pertinença híbrida la més esmentada, en segon lloc ho són aquells que se senten més espanyols. I al País Valencià més que enlloc, ja que un 28% dels enquestats valencians se senten més espanyols que valencians i només un 8%, més valencians que espanyols.
Un altre posicionament que diferencia els catalans apareix en les respostes a la pregunta sobre si "el sistema fiscal hauria de gravar les regions més riques per transferir recursos a les pobres". Un 35% ho rebutja a Catalunya, per un 21% que ho avala, essent l'únic lloc on l'oposició supera l'acceptació. Al País Basc -amb sistema foral-, les dues opcions empaten i la resta de territoris avalen aquesta redistribució amb més o menys força, des d'un 34% a favor a Madrid i un 40% al País Valencià, fins a un 56% a Extremadura.
Una altra dada destacable del sondeig és el nivell d'afecte entre els habitants dels diversos territoris. Els catalans no puntuen per sota del 50 el que mantenen amb els ciutadans de cap altre territori, essent els de Madrid aquells que queden més avall, tot i que amb un 50,4 de mitjana. En canvi, només els bascos puntuen els catalans per sobre del 50, amb un 56,4, mentre que tota la resta ho fan per sota, tant els valencians (46,3), els gallecs (46,2), els madrilenys (45,2), els andalusos (41,6) o especialment els extremenys (34,7). En cap altre cas els habitants d'un territori cauen per sota del 50 per part de ningú, només els catalans i per part de quasi tothom.
Fiscalitat, igualtat i trans
En canvi, altres qüestions presenten un nivell d'acord més homogeni a tot l'Estat. Tant a Catalunya com a la resta de territoris, s'imposa la preferència per pujar impostos per millorar els serveis públics en lloc de rebaixar-los encara que s'empitjorin els serveis, així com arreu hi ha més enquestats que creuen que la sanitat està millor gestionada per les administracions públiques que per les empreses.
Igualment, existeix un aval molt majoritari a les sancions a empreses que paguin menys a les dones per fer la mateixa feina que els homes i a permetre que les persones transgènere canviïn el sexe que figura als seus carnets. I, malgrat que amb menys suport, també s'imposen aquells que defensen que la sanitat pública garanteixi el canvi de sexe a qui ho vulgui (amb nivells superiors al País Basc, Catalunya i Galícia).
L'enquesta, liderada per Sandra León i Amuitz Garmendia porta per títol "Polarització i convivència a Espanya 2021" i el treball de camp es va fer entre el 22 d'octubre i el 12 de novembre, amb 7.189 entrevistes per internet. Un dels aspectes pels quals pregunta és la transició, concretament demanant el grau d'acord amb que "la forma que es va dur a terme la transició de la democràcia és motiu d'orgull", en una escala de 0 a 10. I a banda de Catalunya i també del País Basc, el nivell d'orgull té un clar component generacional i cau com més jove és l'enquestat. A nivell estatal, se situen en 7 o més en valoració un 56,6% dels de 65 anys i més, però, en canvi, només un 9,2% dels menors de 25 anys.
Com que el sondeig s'ha fet a nivell estatal i, en concret, amb mostres rellevants en set territoris concrets, aquesta permet analitzar les diferents percepcions sobre diverses qüestions polítiques i socials. Un altre aspecte amb diferents rellevants és la preferència sobre la forma d'organització de l'Estat, un element pel qual el CIS va deixar de preguntar fa uns anys.
En aquest cas, les opinions a nivell estatal són disperses, ja que un 19% voldria suprimir les autonomies, un 18% en restaria autogovern, un 24% mantindria el model actual, un 20% voldria més descentralització i només un 13% permetria l'autodeterminació. Aquesta última opció, però, és la més citada a Catalunya, per un 45% dels enquestats, mentre que un 22% més milloraria l'autogovern. En total, per tant, dos terços dels catalans incrementaria el sostre de l'autonomia, mentre que només un 25% mantindria l'actual o el reduiria. Tan sols al País Basc l'equilibri és similar, mentre que a Madrid fins i tot hi ha majoria per retallar l'autonomia (29%) o directament suprimir-la (24%).
Sense arribar a ser majoria, aquells que defensen més autonomia a Galícia (37%) també són més que aquells que la limitarien (30%), cosa que no passa enlloc més, tampoc al País Valencià (un 27% defensa més autogovern i el 43%, menys). Sandra León, politòloga i analista sènior d'EsadeEcPol, assenyala que hi ha un "consens ampli intern a les comunitats, però no entre territoris". En aquest cas, però, també hi ha un component generacional, ja que un 45% dels menors de 25 anys augmentaria la descentralització, percentatge que cau en els posteriors grups d'edat, tot i que no de forma tan brusca com en el cas de la transició.
La divergència es repeteix quan l'enquesta pregunta sobre com s'hauria d'afrontar l'actual situació entre Catalunya i l'Estat. Només un 12% de catalans defensa la unilateralitat independentista (un percentatge quasi idèntic al que assenyala l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió), però un 45% vol diàleg i negociació sense límits. Tan sols un 25% limitaria els acords al marc de la Constitució i un 7% reclama mà dura del govern espanyol. En canvi, a la resta de territoris (excepte el País Basc), la negociació sense límits té un suport inferior al 20%, mentre que més del 60% hi avala el diàleg dins els límits constitucionals o la mà dura. León, en tot cas, matisa que altres enquestes apunten que, quan s'entra al detall de les modificacions possibles per assolir l'entesa, emergeixen més punts compartits entre Catalunya i la resta de l'Estat.
El mateix efecte s'observa en la pregunta del sondeig de l'ICIP i EsadeEcPol sobre el sentiment de pertinença. Només a Catalunya l'opció més citada és sentir-se més del territori (en aquest cas, català, un 43%) que amb identitat híbrida o espanyol. Fins i tot, en el cas del País Basc, només un 34% se sent més basc, amb les posicions intermèdies com a més esmentades. A Galícia, un 19% s'identifiquen sobretot com a gallecs, però a la resta de territoris, a banda de ser també la pertinença híbrida la més esmentada, en segon lloc ho són aquells que se senten més espanyols. I al País Valencià més que enlloc, ja que un 28% dels enquestats valencians se senten més espanyols que valencians i només un 8%, més valencians que espanyols.
Un altre posicionament que diferencia els catalans apareix en les respostes a la pregunta sobre si "el sistema fiscal hauria de gravar les regions més riques per transferir recursos a les pobres". Un 35% ho rebutja a Catalunya, per un 21% que ho avala, essent l'únic lloc on l'oposició supera l'acceptació. Al País Basc -amb sistema foral-, les dues opcions empaten i la resta de territoris avalen aquesta redistribució amb més o menys força, des d'un 34% a favor a Madrid i un 40% al País Valencià, fins a un 56% a Extremadura.
Una altra dada destacable del sondeig és el nivell d'afecte entre els habitants dels diversos territoris. Els catalans no puntuen per sota del 50 el que mantenen amb els ciutadans de cap altre territori, essent els de Madrid aquells que queden més avall, tot i que amb un 50,4 de mitjana. En canvi, només els bascos puntuen els catalans per sobre del 50, amb un 56,4, mentre que tota la resta ho fan per sota, tant els valencians (46,3), els gallecs (46,2), els madrilenys (45,2), els andalusos (41,6) o especialment els extremenys (34,7). En cap altre cas els habitants d'un territori cauen per sota del 50 per part de ningú, només els catalans i per part de quasi tothom.
Fiscalitat, igualtat i trans
En canvi, altres qüestions presenten un nivell d'acord més homogeni a tot l'Estat. Tant a Catalunya com a la resta de territoris, s'imposa la preferència per pujar impostos per millorar els serveis públics en lloc de rebaixar-los encara que s'empitjorin els serveis, així com arreu hi ha més enquestats que creuen que la sanitat està millor gestionada per les administracions públiques que per les empreses.
Igualment, existeix un aval molt majoritari a les sancions a empreses que paguin menys a les dones per fer la mateixa feina que els homes i a permetre que les persones transgènere canviïn el sexe que figura als seus carnets. I, malgrat que amb menys suport, també s'imposen aquells que defensen que la sanitat pública garanteixi el canvi de sexe a qui ho vulgui (amb nivells superiors al País Basc, Catalunya i Galícia).