Ara, dos anys després, la situació continua, tot i que la presó provisional s'ha convertit ja en presó ferma arran de la condemna ferma. La sentència del Tribunal Suprem ratifica, doncs, que els líders independentistes continuaran privats de llibertat. Si no se sol·licita un canvi de centre, els líders independentistes seguiran a les presons on, fins el moment, han complert condemna. Es tracta de Lledoners (Bages) en el cas dels homes, del Catllar (el Tarragonès) per a Carme Forcadell, i Puig de les Basses (l'Alt Empordà) per a Dolors Bassa.
Els primers permisos per sortir de la presó es podrien començar a demanar a principis d'any, en el cas dels Jordis, ja que llavors ja hauran complert -sumant la presó preventiva- el primer quart de la condemna de nou anys. Caldrà, però, que ho avali el Tribunal Suprem i que s'aconsegueixin els informes penitenciaris favorables. La Fiscalia, per altra banda, podria presentar recurs.
Els primers permisos per sortir de la presó es podrien començar a demanar a principis d'any, en el cas dels Jordis, ja que llavors ja hauran complert el primer quart de la condemna de nou anys
La classificació penitenciària i el grau també podria comportar mesures més flexibles en el compliment de la pena. De moment es descarta el primer grau penitenciari, només reservat per a presos considerats perillosos, i el més probable és que els classifiquin en règim ordinari o de segon grau. El passat mes de setembre, però, Cuixart va avisar que tenia intenció de complir "íntegrament la condemna" que li imposés el Suprem, perquè renunciava al programa individual de tractament de la presó, ja que no es considerava un pres comú, sinó polític.
Els primers trasllats, a l'espera del judici
La primera presó que Sànchez i Cuixart van conèixer va ser Soto del Real. El seu empresonament era una opció que els dos líders ja contemplaven -tant que van deixar vídeos enregistrats-, si bé es cert que creien que era una idea remota. Del mòdul d'ingressos, van ser reubicats a espais que compartien amb delinqüents primerencs, i en aquestes zones van ser separats: el llavors president de l'ANC es va traslladar al mòdul 1, mentre que el d'Òmnium va ser destinat al 4. De la mateixa manera que han fet fins a conèixer la sentència, la seva determinació va ser la de mantenir-se ocupats amb tallers, activitats de cuina o esports, sobretot en comunicació constant amb l'exterior, ja fos a través de cartes o d'informació d'actualitat.
L'excepcionalitat del seu cas, però, va deixar de ser-ho quan el 2 de novembre del 2017 va ocórrer un segon fet rellevant: la mateixa Audiència Nacional també decretava presó per als consellers del Govern de la Generalitat. Institucions Penitenciàries -que depèn del Ministeri de l'Interior- va decidir dispersar-los en cinc presons de l'entorn de Madrid. No va ser fins més tard, davant les crítiques per aquest repartiment, que van canviar la distribució i van concentrar els consellers a la presó d'Estremera i les conselleres a Alcalá Meco.
32 dies després, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Carles Mundó i Meritxell Borràs quedaven en llibertat després de pagar les fiances de 100.000 euros dictades pel jutge Pablo Llarena. Carme Forcadell, qui havia pagat 150.000 euros de fiança uns dies abans, només havia hagut de passar una nit a Alcalá Meco. La llibertat, però, els duraria poc, ja que el 23 de març del 2018 la majoria d'ells van tornar a ser empresonats, aquesta vegada per ordre del Suprem.
Després d'una estada a Catalunya, van tornar a Madrid per afrontar el judici i, un cop acabat, van desplaçar-se de nou a presons catalanes
L'abast de la presó preventiva va convertir-se llavors en el principal tema de debat. Els líders independentistes havien de ser traslladats a centres catalans? La decisió es va demorar al mateix ritme que la instrucció de Pablo Llarena, i mentre els presos seguien a Madrid, les famílies havien de recórrer els més de 700 quilòmetres que els separaven de casa. Així, fins el 4 de juliol del 2018, quan va començar l'acostament, que va separar Bassa i Forcadell en dues presons diferents, mentre que els homes van anar a parar tots a Sant Joan de Vilatorrada. Un trasllat que, malgrat facilitar les coses, recordava que encara n'hi hauria d'haver un altre, aquesta vegada a Madrid pel judici.
Els segons trasllats, judici i sentència
Les furgones policials van tornar a traslladar els presos de Catalunya a Madrid l'1 de febrer del 2019. Aquesta vegada, amb novetats sobre el trajecte. Un vídeo que es va filtrar des de l'interior d'un dels vehicles de la Guàrdia Civil mostrava com els agents es burlaven dels manifestants, abans d'abandonar Catalunya. Els homes van ser traslladats a Soto del Real i les dones van tornar a Alcalá Meco.
Trajectes de més d'una hora fins arribar al centre de Madrid -a la plaça de la Villa de París, on es troba el Suprem- van ser el pa de cada dia durant els següents quatre mesos, els del judici. Fins que el 24 de juny del 2019 va començar, altra vegada, el trasllat a Catalunya, a l'espera de la sentència, no sense alguns problemes, com va ser el fet que les presons espanyoles refusessin enviar la correspondència als centres penitenciaris catalans, després d'haver-se efectuat el trasllat.
Sorgeixen els dubtes sobre les presons catalanes
L'estada dels líders independentistes en centres penitenciaris gestionats per la Generalitat ha generat durant aquests anys recels entre diversos sectors de l'espanyolisme. Un dels més evidents va ser el que va protagonitzar la Fiscalia General de l'Estat durant l'obertura de l'any judicial 2019-2020, quan va qüestionar la imparcialitat de les institucions penitenciàries catalanes -les presons són competència de la Generalitat des dels anys 80-.
Llavors, el ministeri públic va qüestionar que, després de la condemna, els líders independentistes haguessin de complir-la a Catalunya. Segons considerava, les manifestacions de les autoritats catalanes, i en concret de l'actual director general d'Institucions Penitenciàries -en referència a Armand Calderó,- mostrant "públicament el seu rebuig a la presó provisional" posava "en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat" que havien de concórrer en les autoritats i funcionaris de l'administració penitenciària. També destacava el fet que Calderó s'hagués referit als líders independentistes com a "presos polítics".
La Fiscalia General de l'Estat ha posat en dubte que la condemna es pugui complir a Catalunya pels posicionaments polítics d'alts càrrecs de la Generalitat
A més, la Fiscalia recordava "situacions anòmales" com "l'existència de manifestacions com a mínim setmanals" davant dels centres penitenciaris. Això, precisava, podia justificar una mesura excepcional com allunyar-los per complir condemna apartats del seu lloc de residència. Una mesura -la dispersió- que només s'ha aplicat als presos d'ETA.
Apropament o dispersió: la legislació deixa la porta oberta
El problema, segons apunten experts consultats per NacióDigital, és que la legislació que hauria de regular que els reclusos complissin condemna en presons properes al seu domicili no és tan clara com alguns voldrien, malgrat que hi ha diversos tractats europeus que ho aconsellen. La Constitució indica, en el seu article 25.2, que les penes privatives de llibertat estan orientades a la "reeducació i la reinserció social", de la mateixa manera que també ho diu la llei orgànica general penitenciària. En el seu article 12.1 precisa que la ubicació estarà fixada per l'administració penitenciària, tot i que s'intentarà "evitar el desarrelament social" dels condemnats.
La decisió final doncs és a mans de la direcció general d'Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de Justícia, i que en diverses ocasions ha aplicat criteris subjectius.
És el cas de la majoria de condemnats d'ETA, per exemple, per a qui Institucions Penitenciàries va al·legar un alt pronòstic de reincidència i poques mostres de penediment. Les polítiques de dispersió han estat denunciades durant anys per associacions de familiars amb campanyes com Euskal Presoak-Euskal Herrira, amb un ampli suport ciutadà. El parlament basc també ha reclamat, en diverses ocasions, que s'acabi amb la dispersió, tot i que no s'han començat a atendre sol·licituds fins que molts dels presoners han aconseguit el segon grau penitenciari.