04
de juliol
de
2018, 21:52
Actualitzat:
05
de juliol,
7:15h
Segueixen empresonats, però són més a prop de casa. El trasllat dels dirigents independentistes processats per rebel·lió a presons catalanes marca un punt d'inflexió enmig de l'excepcionalitat política que suposa la judicialització del procés. Quan la setmana que ve culmini el trasllat dels tres presos polítics que encara són a Madrid -Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- es tancarà una primera etapa: la de més de vuit mesos de privació de llibertat a 700 kilòmetres de Catalunya. L'apropament marcarà inevitablement les coordenades de la reunió que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, mantindran el pròxim dilluns a la Moncloa.
El sobiranisme continua reivindicant que la llibertat és l'única sortida justa per als dirigents independentistes i que l'apropament no suposa res més que el compliment de la normativa penitenciària. "El trasllat no és cap gest polític i no forma part de cap negociació", s'han afanyat a aclarir tant Torra com el president del Parlament, Roger Torrent, en una declaració conjunta dels independentistes i els comuns per deixar clar que no descansaran fins que tots els empresonats quedin en llibertat.
Els dos màxims representants institucionals de Catalunya i bona part dels consellers del Govern s'han sumat a les protestes convocades per l'independentisme civil a les portes de les presons de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), on són ja Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de Puig de les Basses (Figueres), on estan empresonades Carme Forcadell i Dolors Bassa. L'ANC i Òmnium ja han advertit que no deixaran de convocar mobilitzacions fins que els dirigents quedin en llibertat com porten fent en els darrers mesos. El proper dissabte 14 de juny ja s'ha convocat una gran manifestació unitària a Barcelona.
Un clam per la llibertat
De moment, però, el missatge s'ha fet sentir dins i fora de les presons. A les portes, milers de persones s'han aplegat en un clam unànime per la llibertat sense condicions. Malgrat la forta calor i la rapidesa dels esdeveniments, l'independentisme ha cridat fort que vol República i que no vol continuar formant part d'un Estat que ha qualificat de "totalitari" i "venjatiu". D'aquesta manera ho han afirmat els líders de l'ANC, Òmnium i també les famílies, i així s'ha mostrat, també als presos, que han pogut veure els entorns de les presons tenyits de groc.
"La clau que obrirà el pany de les presons i el retorn dels exiliats serà la República catalana", ha avisat la presidenta de l'Assemblea, Elisensa Paluzié, en l'acte organitzat davant la presó de Lledoners. I en la mateixa línia, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha estat contundent: "Exigim al govern de Pedro Sánchez que insti la Fiscalia a retirar totes les acusacions als presos i exiliats". En nom de la ciutadania, les entitats sobiranistes han estat clares: "No us plorem, us reivindiquem, i la lluita per la vostra llibertat serà la palanca de canvi de la nostra dignitat; el camí és irreversible".
Abonar el terreny abans de dilluns
El missatge que l'independentisme fa arribar a Pedro Sánchez a cinc dies de la reunió en la qual s'hauria de començar a teixir el diàleg entre la Generalitat i la Moncloa és que de cap de les maneres es considerarà l'apropament dels presos com a una concessió per afrontar el diàleg i la negociació. El que sí que intenta el govern del PSOE és abonar el terreny per evitar un clima hostil en la relació amb Catalunya. En les últimes hores, la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha mantingut contacte telemàtic amb la ministra Meritxell Batet. L'apropament dels presos un cop acabada la instrucció, més enllà d'ajustar-se a la llei, no deixa de ser un gest que relaxa la política penitenciària més dura aplicada sobre uns dirigents que no han estat ni jutjats ni condemnats.
No és aquest l'únic moviment de Sánchez. Conscient que el vots d'ERC i del PDECat són clau al Congrés per aprovar, per exemple, la renovació de la cúpula de RTVE, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, s'han vist en la tessitura d'haver d'admetre públicament que Sánchez escoltarà "tot el que vulgui dir" Torra a la reunió. I això inclou el referèndum per molt que l'executiu espanyol hagi avançat que no l'acceptarà.
Arribar a la reunió sense renúncies
El president de la Generalitat vol arribar a la trobada sense cap renúncia al seu projecte. I, de fet, aquest dijous l'independentisme reiterarà al Parlament el seu compromís amb assolir i culminar la independència de Catalunya, tal com quedava recollit a la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional, un objectiu que considera "legitimat" pels resultats del l'1-O i de les eleccions del 21-D. La CUP ha marcat la pauta per arrossegar Junts per Catalunya i ERC a fer aquesta reafirmació amb la votació d'una moció malgrat que els dos grups van presentar esmenes per eludir la referència a la declaració suspesa. Finalment, malgrat les reticències expressades públicament pels republicans i davant del risc de malmetre la imatge d'unitat perquè la CUP no estava disposada a fer concessions, s'han compromès a votar-hi a favor.
Ciutadans i el PP ja fa dies que utilitzen la votació que es visualitzarà a la cambra catalana com a munició per carregar contra Sánchez i assenyalar que mentre ell "paga una hipoteca" per haver assolit la presidència d'Espanya i premia l'independentisme, "no té retorn" perquè ni tan sols s'ha renunciat explícitament a la unilateralitat.
El sobiranisme continua reivindicant que la llibertat és l'única sortida justa per als dirigents independentistes i que l'apropament no suposa res més que el compliment de la normativa penitenciària. "El trasllat no és cap gest polític i no forma part de cap negociació", s'han afanyat a aclarir tant Torra com el president del Parlament, Roger Torrent, en una declaració conjunta dels independentistes i els comuns per deixar clar que no descansaran fins que tots els empresonats quedin en llibertat.
Els dos màxims representants institucionals de Catalunya i bona part dels consellers del Govern s'han sumat a les protestes convocades per l'independentisme civil a les portes de les presons de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), on són ja Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de Puig de les Basses (Figueres), on estan empresonades Carme Forcadell i Dolors Bassa. L'ANC i Òmnium ja han advertit que no deixaran de convocar mobilitzacions fins que els dirigents quedin en llibertat com porten fent en els darrers mesos. El proper dissabte 14 de juny ja s'ha convocat una gran manifestació unitària a Barcelona.
EN DIRECTE «No estem tristos, estem emprenyats»: milers de persones exigeixen l'alliberament dels presos polítics a Lledoners i Puig de les Basses https://t.co/lTWCdcZd8mpic.twitter.com/xAtWmWZuK5
— NacióPolítica (@naciopolitica) 4 de juliol de 2018
Un clam per la llibertat
De moment, però, el missatge s'ha fet sentir dins i fora de les presons. A les portes, milers de persones s'han aplegat en un clam unànime per la llibertat sense condicions. Malgrat la forta calor i la rapidesa dels esdeveniments, l'independentisme ha cridat fort que vol República i que no vol continuar formant part d'un Estat que ha qualificat de "totalitari" i "venjatiu". D'aquesta manera ho han afirmat els líders de l'ANC, Òmnium i també les famílies, i així s'ha mostrat, també als presos, que han pogut veure els entorns de les presons tenyits de groc.
"La clau que obrirà el pany de les presons i el retorn dels exiliats serà la República catalana", ha avisat la presidenta de l'Assemblea, Elisensa Paluzié, en l'acte organitzat davant la presó de Lledoners. I en la mateixa línia, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha estat contundent: "Exigim al govern de Pedro Sánchez que insti la Fiscalia a retirar totes les acusacions als presos i exiliats". En nom de la ciutadania, les entitats sobiranistes han estat clares: "No us plorem, us reivindiquem, i la lluita per la vostra llibertat serà la palanca de canvi de la nostra dignitat; el camí és irreversible".
Marxa per la llibertat dels presos a Lledoners. Foto: Josep M. Montaner
Abonar el terreny abans de dilluns
El missatge que l'independentisme fa arribar a Pedro Sánchez a cinc dies de la reunió en la qual s'hauria de començar a teixir el diàleg entre la Generalitat i la Moncloa és que de cap de les maneres es considerarà l'apropament dels presos com a una concessió per afrontar el diàleg i la negociació. El que sí que intenta el govern del PSOE és abonar el terreny per evitar un clima hostil en la relació amb Catalunya. En les últimes hores, la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha mantingut contacte telemàtic amb la ministra Meritxell Batet. L'apropament dels presos un cop acabada la instrucció, més enllà d'ajustar-se a la llei, no deixa de ser un gest que relaxa la política penitenciària més dura aplicada sobre uns dirigents que no han estat ni jutjats ni condemnats.
No és aquest l'únic moviment de Sánchez. Conscient que el vots d'ERC i del PDECat són clau al Congrés per aprovar, per exemple, la renovació de la cúpula de RTVE, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, s'han vist en la tessitura d'haver d'admetre públicament que Sánchez escoltarà "tot el que vulgui dir" Torra a la reunió. I això inclou el referèndum per molt que l'executiu espanyol hagi avançat que no l'acceptarà.
Arribar a la reunió sense renúncies
El president de la Generalitat vol arribar a la trobada sense cap renúncia al seu projecte. I, de fet, aquest dijous l'independentisme reiterarà al Parlament el seu compromís amb assolir i culminar la independència de Catalunya, tal com quedava recollit a la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional, un objectiu que considera "legitimat" pels resultats del l'1-O i de les eleccions del 21-D. La CUP ha marcat la pauta per arrossegar Junts per Catalunya i ERC a fer aquesta reafirmació amb la votació d'una moció malgrat que els dos grups van presentar esmenes per eludir la referència a la declaració suspesa. Finalment, malgrat les reticències expressades públicament pels republicans i davant del risc de malmetre la imatge d'unitat perquè la CUP no estava disposada a fer concessions, s'han compromès a votar-hi a favor.
Ciutadans i el PP ja fa dies que utilitzen la votació que es visualitzarà a la cambra catalana com a munició per carregar contra Sánchez i assenyalar que mentre ell "paga una hipoteca" per haver assolit la presidència d'Espanya i premia l'independentisme, "no té retorn" perquè ni tan sols s'ha renunciat explícitament a la unilateralitat.