14
de juny
de
2020, 13:45
Actualitzat:
19:01h
Elisenda Paluzie ha guanyat les eleccions al secretariat nacional de l'ANC, amb 6.078 vots, segons els resultats provisionals fets públics aquests migdia per l'entitat. D'aquesta manera, l'actual presidenta es converteix en la candidata més votada, destacada respecte la resta de candidats, en unes eleccions que han tingut una participació del 19,73% del cents, un percentatge lleugerament superior al de la votació del 2018.
Els altres candidats amb més vots són Antonio Baños, amb 5.283, i Montse Soler, la candidata de Joan Canadell, amb 4.687. David Fernàndez i Adrià Alsina, que algunes veus ubiquen també en el sector afí al president de la Cambra de Comerç, han estat el quart i el cinquè candidat més votats pels socis de l'ANC, amb 4.200 i 3.677 vots, respectivament. El sector afí a Canadell, en disputa per la presidència amb les afins a Paluzie, han fet un bon resultat. Poble Lliure, el tercer bloc en discòrdia, ha fet uns resultats més modestos, amb noms com Josep Peraire o Biel López fora del secretariat.
Els socis de l'ANC han votat des de dimecres els 77 secretaris nacionals de l'entitat. Els resultats definitius es coneixeran el 18 de juny, però no es preveu que puguin haver canvis significatius. Dos dies més tard, el 20 de juny, es farà el primer plenari del nou secretariat, que haurà d'escollir els càrrecs orgànics de l'entitat: president, vicepresident, tresorer i secretari. Paluzie va dir fa uns dies que si no se sentia còmode amb els nous secretaris no repetiria a la presidència.
Les eleccions han estat marcades per la pugna entre els afins a Paluzie i el sector proper a Canadell. L'equilibri de forces sortint de les eleccions al secretariat serà determinant per escollir la cúpula de l'ANC. A banda, els comicis han tingut un protagonista inesperat: la junta electoral. L'organisme, format per juristes socis de l'ANC que no es presentaven a les eleccions, ha tombat tres candidatures: la de Roger Heredia, la d'Eduard Cabús i la de Jordi Pi. Això ha desencadenat algunes crítiques, però no ha impedit que prop de 9.000 persones exercissin el seu dret a vot.
La cúpula i el secretariat tindran entre els reptes principals definir l'estratègia de l'entitat i el paper que vol tenir en el moviment independentista, mancat de rumb des de la tardor de 2017. L'ANC ja ha deixat clar que donarà suport als partits que donin suport a la unilateralitat i això, en principi, l'acaba d'allunyar de l'estratègia d'ERC, partidària del diàleg amb el govern espanyol i eixamplar la base republicana per fer "inevitable" el referèndum.
JxCat i la CUP no han descartat formalment la via unilateral, però les seves paraules no s'han traduït en fets. Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que comunicaria la data de les eleccions un cop aprovats els pressupostos, la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot i ara com ara els comicis no es preveuen imminents. En un escenari de replantejament, l'ANC ha de decidir quin paper vol tenir. I el seu rol anirà estretament lligat al resultat de les eleccions internes.
Els altres candidats amb més vots són Antonio Baños, amb 5.283, i Montse Soler, la candidata de Joan Canadell, amb 4.687. David Fernàndez i Adrià Alsina, que algunes veus ubiquen també en el sector afí al president de la Cambra de Comerç, han estat el quart i el cinquè candidat més votats pels socis de l'ANC, amb 4.200 i 3.677 vots, respectivament. El sector afí a Canadell, en disputa per la presidència amb les afins a Paluzie, han fet un bon resultat. Poble Lliure, el tercer bloc en discòrdia, ha fet uns resultats més modestos, amb noms com Josep Peraire o Biel López fora del secretariat.
Els socis de l'ANC han votat des de dimecres els 77 secretaris nacionals de l'entitat. Els resultats definitius es coneixeran el 18 de juny, però no es preveu que puguin haver canvis significatius. Dos dies més tard, el 20 de juny, es farà el primer plenari del nou secretariat, que haurà d'escollir els càrrecs orgànics de l'entitat: president, vicepresident, tresorer i secretari. Paluzie va dir fa uns dies que si no se sentia còmode amb els nous secretaris no repetiria a la presidència.
Les eleccions han estat marcades per la pugna entre els afins a Paluzie i el sector proper a Canadell. L'equilibri de forces sortint de les eleccions al secretariat serà determinant per escollir la cúpula de l'ANC. A banda, els comicis han tingut un protagonista inesperat: la junta electoral. L'organisme, format per juristes socis de l'ANC que no es presentaven a les eleccions, ha tombat tres candidatures: la de Roger Heredia, la d'Eduard Cabús i la de Jordi Pi. Això ha desencadenat algunes crítiques, però no ha impedit que prop de 9.000 persones exercissin el seu dret a vot.
La cúpula i el secretariat tindran entre els reptes principals definir l'estratègia de l'entitat i el paper que vol tenir en el moviment independentista, mancat de rumb des de la tardor de 2017. L'ANC ja ha deixat clar que donarà suport als partits que donin suport a la unilateralitat i això, en principi, l'acaba d'allunyar de l'estratègia d'ERC, partidària del diàleg amb el govern espanyol i eixamplar la base republicana per fer "inevitable" el referèndum.
JxCat i la CUP no han descartat formalment la via unilateral, però les seves paraules no s'han traduït en fets. Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que comunicaria la data de les eleccions un cop aprovats els pressupostos, la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot i ara com ara els comicis no es preveuen imminents. En un escenari de replantejament, l'ANC ha de decidir quin paper vol tenir. I el seu rol anirà estretament lligat al resultat de les eleccions internes.
Resultats Provisionals Eleccions Secretariat Nacional 2020 by naciodigital on Scribd