04
de maig
de
2017, 07:05
Actualitzat:
18:41h
La Mariona va néixer a Almacelles (el Segrià), però des del 1991 viu als Estats Units. És veterinària i va anar-hi a estudiar amb una beca, però s'hi va quedar a viure. Aquest dimecres escoltava Oriol Junqueras en un acte organitzat pel Catalan Institute of America a Nova York, aprofitant la gira nord-americana del vicepresident català. D'ell n'escolta els arguments relatius a la bona situació econòmica de Catalunya (evolució del dèficit, el PIB, les exportacions, les inversions estrangeres, el termini de pagament a proveïdors...), junt a una cinquantena de catalans més residents a la ciutat. "Us demano que ens ajudeu a compartir aquestes dades, com més ho fem, millor", els acaba demanant Junqueras, que aspira a aconseguir aliats per fer front a les properes necessitats de crèdit de la Generalitat i tombar la nefasta qualificació actual del deute català.
Tot i això, a la Mariona li han aclaparat tantes xifres -que el vicepresident recita amb una facilitat com si fos l'abecedari-, però reconeix que ara és més habitual sentir a parlar de Catalunya al seu entorn, arran de l'inici del procés i de les grans mobilitzacions. "Bastant més, sobretot a Nova York, que és més cosmopolita", explica, malgrat que aquest coneixement depèn sobretot del "nivell cultural" de l'interlocutor. "Sí, si han viatjat pel món", coincideix la Lara, una enginyera civil que hi viu des de fa dos anys. El Sergi, que treballa a l'àmbit acadèmic, fa set anys que va creuar el bassal i explica que, en l'ambient de la universitat, el cas català és conegut, però no tant entre la ciutadania dels EUA, la qual, en canvi, "coneix tothom Barcelona i hi vol viatjar", atès que senten "passió" per la ciutat. Tots, però, coincideixen que no és un tema de conversa habitual.
La tasca de la comunitat catalana
El president del Catalan Institute of America, Daniel Parcerisas, hi posa una mica d'aigua al vi: "No coneixen el cas català, només els que han viatjat més entenen alguna cosa". La seva entitat, però, intenta fer descobrir el país, esdevenint un punt de trobada de catalans i de manteniment de lligams entre aquests, on s'hi fan trobades mensuals de la comunitat catalana a Nova York, a vegades amb la presència de persones rellevants de la societat catalana, a banda d'organitzar actes en dates assenyalades (Sant Jordi, Sant Joan, la Diada...) o organitzar classes de català. I tot això, sense cobrar subvencions de la Generalitat, per mantenir la seva independència financera, motiu pel qual demana als catalans presents que s'hi associïn. Al cap i a la fi, només costa 45 dòlars anuals.
I la pedagogia que cadascú faci individualment té efecte? "Si els ho expliques, entenen que es vulgui votar", afirma Parcerisas. "Que no et deixin votar és inimaginable per ella!", assegura la Lara, ja que els EUA estan acostumats a votar sovint, amb diversos referèndums a cada estat simultanis amb les jornades electorals, per decidir qüestions molt diverses.
Ara bé, del referèndum a la independència hi ha tot un món. En Jordi, que fa cinc anys que treballa en el sector de les finances a Nova York, admet que, en un país on "la seva gent és la més orgullosa de la seva nació, els trenca que et vulguis separar d'Espanya". La Mariona, a més, coincideix que "el Brexit no ha ajudat", i reconeix que una pregunta com a freqüent en aquestes converses amb coneguts nord-americans: "Per què et vols separar si és millor la unitat?". Tampoc no ho veu massa fàcil en Marc, un informàtic que el 2008 va aterrar als EUA i que afirma que encara hi ha qui té ETA com a referent de l'independentisme a l'Estat o que, en tot cas, a Nova York "tenen una concepció idealitzada d'Espanya com a cultura llatina i simpàtica".
"Pragmatisme liberal" per a la independència
Per fer pedagogia, l'economista Xavier Sala i Martín va demanar fa dues setmanes no abusar de l'argument del dèficit fiscal. Tot i això, el Sergi usa un raonament que pot fer fortuna entre els simpatitzants de Donald Trump i basat en "el pragmatisme liberal", i és que Espanya és "un estat ultra-proteccionista on es paga la sanitat a tothom i això no té sentit" i dedica recursos a construir TGV -que no existeixen als EUA- i, per tot això, "el 75% del que cobres s'ho acaba enduent l'Estat entre impostos i seguretat social", mentre que allí s'endú el 40%.
I és que la feina i l'economia són un element característic de la societat nord-americana, a qui li costa més desconnectar. "Un cop se'm van alarmar perquè trigava més de dues hores a respondre un correu electrònic", afirma el Sergi, mentre que l'Andreu, un enginyer que va anar a viure-hi fa dos anys, coincideix que "ningú s'agafa dues setmanes seguides de vacances".
Sigui com sigui, hi ha diferències en si, tot i ser una ciutat tan oberta i cosmopolita, els nouvinguts tenen les mateixes possibilitats de treball, en igualtat, que els nadius. "Si fas la feina, els és igual d'on ets", assegura el Marc. La Lara, però, no hi coincideix, ja que explica que "et pregunten sovint si vols tornar" i, per tant, difícilment apostaran per promocionar algú que, un cop hagi de renovar el visat, opti per fer les maletes de nou i tornar a Catalunya. Si l'economia catalana segueix al ritme amb què explica que ho fa Junqueras, de fet, potser tenen més ocasions i de més qualitat per fer-ho...
Dinar de Junqueras amb personalitats vinculades a Catalunya a Nova York. Foto: ACN
Sigui com sigui, aquest no ha estat l'únic contacte amb catalans que ha fet el vicepresident català aquest dimecres. Hores abans, ha dinat amb un seguit de personalitat que viuen als EUA, algunes catalanes i d'altres vinculades amb Catalunya. De la trobada, a porta tancada, no n'ha transcendit res, però estaven citats noms com Carles Cordon, Mercedes Paratge, Carles Boix, Montserrat Armengou, David Sans, Mary Ann Newman, Gerard Guiu, Daniel Land, Jaume Soler, Carles Cucurella, Jordi Graells o Jadranka Vrsalovic. I a fora de la sala reservada, dinava al mateix restaurant Locanda Verde l'actor Hugh Jackman, famós per papers recents com el del superheroi Wolverine. En tot cas, no han coincidit, motiu pel qual Junqueras no ha pogut recitar-li les xifres de l'economia catalana per sumar-lo a la causa...
Tot i això, a la Mariona li han aclaparat tantes xifres -que el vicepresident recita amb una facilitat com si fos l'abecedari-, però reconeix que ara és més habitual sentir a parlar de Catalunya al seu entorn, arran de l'inici del procés i de les grans mobilitzacions. "Bastant més, sobretot a Nova York, que és més cosmopolita", explica, malgrat que aquest coneixement depèn sobretot del "nivell cultural" de l'interlocutor. "Sí, si han viatjat pel món", coincideix la Lara, una enginyera civil que hi viu des de fa dos anys. El Sergi, que treballa a l'àmbit acadèmic, fa set anys que va creuar el bassal i explica que, en l'ambient de la universitat, el cas català és conegut, però no tant entre la ciutadania dels EUA, la qual, en canvi, "coneix tothom Barcelona i hi vol viatjar", atès que senten "passió" per la ciutat. Tots, però, coincideixen que no és un tema de conversa habitual.
Oriol Junqueras, amb la comunitat catalana de Nova York. Foto: ACN
La tasca de la comunitat catalana
El president del Catalan Institute of America, Daniel Parcerisas, hi posa una mica d'aigua al vi: "No coneixen el cas català, només els que han viatjat més entenen alguna cosa". La seva entitat, però, intenta fer descobrir el país, esdevenint un punt de trobada de catalans i de manteniment de lligams entre aquests, on s'hi fan trobades mensuals de la comunitat catalana a Nova York, a vegades amb la presència de persones rellevants de la societat catalana, a banda d'organitzar actes en dates assenyalades (Sant Jordi, Sant Joan, la Diada...) o organitzar classes de català. I tot això, sense cobrar subvencions de la Generalitat, per mantenir la seva independència financera, motiu pel qual demana als catalans presents que s'hi associïn. Al cap i a la fi, només costa 45 dòlars anuals.
I la pedagogia que cadascú faci individualment té efecte? "Si els ho expliques, entenen que es vulgui votar", afirma Parcerisas. "Que no et deixin votar és inimaginable per ella!", assegura la Lara, ja que els EUA estan acostumats a votar sovint, amb diversos referèndums a cada estat simultanis amb les jornades electorals, per decidir qüestions molt diverses.
Ara bé, del referèndum a la independència hi ha tot un món. En Jordi, que fa cinc anys que treballa en el sector de les finances a Nova York, admet que, en un país on "la seva gent és la més orgullosa de la seva nació, els trenca que et vulguis separar d'Espanya". La Mariona, a més, coincideix que "el Brexit no ha ajudat", i reconeix que una pregunta com a freqüent en aquestes converses amb coneguts nord-americans: "Per què et vols separar si és millor la unitat?". Tampoc no ho veu massa fàcil en Marc, un informàtic que el 2008 va aterrar als EUA i que afirma que encara hi ha qui té ETA com a referent de l'independentisme a l'Estat o que, en tot cas, a Nova York "tenen una concepció idealitzada d'Espanya com a cultura llatina i simpàtica".
"Pragmatisme liberal" per a la independència
Per fer pedagogia, l'economista Xavier Sala i Martín va demanar fa dues setmanes no abusar de l'argument del dèficit fiscal. Tot i això, el Sergi usa un raonament que pot fer fortuna entre els simpatitzants de Donald Trump i basat en "el pragmatisme liberal", i és que Espanya és "un estat ultra-proteccionista on es paga la sanitat a tothom i això no té sentit" i dedica recursos a construir TGV -que no existeixen als EUA- i, per tot això, "el 75% del que cobres s'ho acaba enduent l'Estat entre impostos i seguretat social", mentre que allí s'endú el 40%.
I és que la feina i l'economia són un element característic de la societat nord-americana, a qui li costa més desconnectar. "Un cop se'm van alarmar perquè trigava més de dues hores a respondre un correu electrònic", afirma el Sergi, mentre que l'Andreu, un enginyer que va anar a viure-hi fa dos anys, coincideix que "ningú s'agafa dues setmanes seguides de vacances".
Sigui com sigui, hi ha diferències en si, tot i ser una ciutat tan oberta i cosmopolita, els nouvinguts tenen les mateixes possibilitats de treball, en igualtat, que els nadius. "Si fas la feina, els és igual d'on ets", assegura el Marc. La Lara, però, no hi coincideix, ja que explica que "et pregunten sovint si vols tornar" i, per tant, difícilment apostaran per promocionar algú que, un cop hagi de renovar el visat, opti per fer les maletes de nou i tornar a Catalunya. Si l'economia catalana segueix al ritme amb què explica que ho fa Junqueras, de fet, potser tenen més ocasions i de més qualitat per fer-ho...
Sigui com sigui, aquest no ha estat l'únic contacte amb catalans que ha fet el vicepresident català aquest dimecres. Hores abans, ha dinat amb un seguit de personalitat que viuen als EUA, algunes catalanes i d'altres vinculades amb Catalunya. De la trobada, a porta tancada, no n'ha transcendit res, però estaven citats noms com Carles Cordon, Mercedes Paratge, Carles Boix, Montserrat Armengou, David Sans, Mary Ann Newman, Gerard Guiu, Daniel Land, Jaume Soler, Carles Cucurella, Jordi Graells o Jadranka Vrsalovic. I a fora de la sala reservada, dinava al mateix restaurant Locanda Verde l'actor Hugh Jackman, famós per papers recents com el del superheroi Wolverine. En tot cas, no han coincidit, motiu pel qual Junqueras no ha pogut recitar-li les xifres de l'economia catalana per sumar-lo a la causa...