25
de gener
del
2024
La cadència cíclica de les tensions internes a Junts des que Laura Borràs i Jordi Turull van assumir les regnes del partit quan Carles Puigdemont va abandonar la presidència de la formació ha estat més o menys soterrada, però mai s'ha acabat de resoldre. El cas de Cristina Casol -la majoria de diputats demanen que plegui la representant afí a Borràs després que el Parlament descartés l'existència de l'assetjament que havia denunciat- i el d'Aurora Madaula -encara hi ha pendent la investigació interna després que es queixés de "violències silencioses" al partit- en són els dos últims exemples. El futur de Casol, que es dirimirà en l'executiva de dilluns, és la punta de l'iceberg de les amenaces a la unitat del tàndem Borràs-Turull.
A la presidenta de Junts li agrada dir que, en cas que hi hagués una divisió interna per sectors, el seu seria el de Junts per Catalunya. El cert, però, és que dirigents del seu entorn han entomat malament la pèrdua sostinguda de pes de Borràs en els últims mesos -els que van des de la seva condemna per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) fins a la negociació amb el PSOE, de la qual no va ser protagonista- ni tampoc que Turull hagi anat "ordenant" la formació seguint esquemes "clàssics", com remarquen diverses fonts del partit. No és cap secret que Borràs i el seu entorn -Francesc de Dalmases, Madaula, la mateixa Casol- recelen de l'herència convergent i que, paulatinament, els propers a Turull comencen a reivindicar-la.
Com impacta això en la presa de decisions urgents? Serà capaç la direcció, confegida al 50% entre la presidenta i el secretari durant la primavera del 2022, d'expulsar una diputada propera a Borràs? Fins i tot entre els més pragmàtics de la cúpula dubten que acabi passant, perquè suposa creuar una línia vermella. "Esperem que recapaciti", assenyala un dirigent consultat per Nació en referència a la negativa de Casol a deixar l'escó. L'acta de diputada és personal, de manera que podria continuar com a no adscrita si se l'expulsés de Junts. Que 26 de 32 diputats hagin traslladat la necessitat que abandoni al Parlament és significatiu del malestar existent.
I això que, segons fonts del partit, dins del grup parlamentari existeix un "bon ambient de treball", com es va demostrar en el sopar de Nadal -sense Madaula ni Casol, per cert- o bé en el consell nacional de fa dues setmanes, en el qual es van registrar aplaudiments per a Albert Batet, president del grup, i Mònica Sales, la portaveu. "Com és que continua en un grup que, segons ella, ha comès assetjament?", es pregunten dirigents consultats. El cert, en tot cas, és que veus del grup insisteixen que la denúncia no contenia els elements necessaris -un comentari sobre vestimenta per part d'una diputada, i un altre sobre el sentit de vot en un debat a la cambra- com per ser considerat assetjament laboral. El Parlament el va descartar.
Que la guerra existeix, en tot cas, ho demostra que el cas Madaula tampoc està tancat. La secretària segona de la mesa, que no compta amb la confiança de la presidenta del Parlament, Anna Erra, està de baixa, però això no li va impedir acudir diumenge passat a l'homenatge celebrat a Vic cap a la figura de l'històric activista Carles Furriols. Madaula hi va intervenir, i Casol va publicitar-ho des del seu compte de Twitter amb una fotografia que no ha passat desapercebuda a la cúpula del partit. Fins que la secretària segona, que també és vicepresidenta de Junts, no deixi d'estar de baixa, la investigació oberta no podrà continuar el seu curs.
Arribarà la sang al riu? Fins ara, Turull ho ha esquivat de totes les maneres possibles. Abans de l'últim consell nacional, per exemple, quadres del partit es van moure per castigar Madaula i reclamar que plegués del càrrec intern. Els moviments es van desactivar a instàncies de l'entorn del secretari general. Ja a l'inici del tàndem Borràs-Turull, aquest últim va fer tot el possible perquè afins a Borràs que havien quedat en mal lloc en les votacions internes -com ara el secretari d'organització, David Torrents- poguessin ocupar el càrrec sense problemes. Es mantindrà la unitat depèn de com acabi el cas Casol? "I si no és l'última en plegar?", es pregunta retòricament un membre de la cúpula. El desenllaç, com a molt tard, arribarà dilluns.
A la presidenta de Junts li agrada dir que, en cas que hi hagués una divisió interna per sectors, el seu seria el de Junts per Catalunya. El cert, però, és que dirigents del seu entorn han entomat malament la pèrdua sostinguda de pes de Borràs en els últims mesos -els que van des de la seva condemna per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) fins a la negociació amb el PSOE, de la qual no va ser protagonista- ni tampoc que Turull hagi anat "ordenant" la formació seguint esquemes "clàssics", com remarquen diverses fonts del partit. No és cap secret que Borràs i el seu entorn -Francesc de Dalmases, Madaula, la mateixa Casol- recelen de l'herència convergent i que, paulatinament, els propers a Turull comencen a reivindicar-la.
Com impacta això en la presa de decisions urgents? Serà capaç la direcció, confegida al 50% entre la presidenta i el secretari durant la primavera del 2022, d'expulsar una diputada propera a Borràs? Fins i tot entre els més pragmàtics de la cúpula dubten que acabi passant, perquè suposa creuar una línia vermella. "Esperem que recapaciti", assenyala un dirigent consultat per Nació en referència a la negativa de Casol a deixar l'escó. L'acta de diputada és personal, de manera que podria continuar com a no adscrita si se l'expulsés de Junts. Que 26 de 32 diputats hagin traslladat la necessitat que abandoni al Parlament és significatiu del malestar existent.
I això que, segons fonts del partit, dins del grup parlamentari existeix un "bon ambient de treball", com es va demostrar en el sopar de Nadal -sense Madaula ni Casol, per cert- o bé en el consell nacional de fa dues setmanes, en el qual es van registrar aplaudiments per a Albert Batet, president del grup, i Mònica Sales, la portaveu. "Com és que continua en un grup que, segons ella, ha comès assetjament?", es pregunten dirigents consultats. El cert, en tot cas, és que veus del grup insisteixen que la denúncia no contenia els elements necessaris -un comentari sobre vestimenta per part d'una diputada, i un altre sobre el sentit de vot en un debat a la cambra- com per ser considerat assetjament laboral. El Parlament el va descartar.
Jordi Turull i Laura Borràs, en una reunió. Foto: Junts
Que la guerra existeix, en tot cas, ho demostra que el cas Madaula tampoc està tancat. La secretària segona de la mesa, que no compta amb la confiança de la presidenta del Parlament, Anna Erra, està de baixa, però això no li va impedir acudir diumenge passat a l'homenatge celebrat a Vic cap a la figura de l'històric activista Carles Furriols. Madaula hi va intervenir, i Casol va publicitar-ho des del seu compte de Twitter amb una fotografia que no ha passat desapercebuda a la cúpula del partit. Fins que la secretària segona, que també és vicepresidenta de Junts, no deixi d'estar de baixa, la investigació oberta no podrà continuar el seu curs.
Arribarà la sang al riu? Fins ara, Turull ho ha esquivat de totes les maneres possibles. Abans de l'últim consell nacional, per exemple, quadres del partit es van moure per castigar Madaula i reclamar que plegués del càrrec intern. Els moviments es van desactivar a instàncies de l'entorn del secretari general. Ja a l'inici del tàndem Borràs-Turull, aquest últim va fer tot el possible perquè afins a Borràs que havien quedat en mal lloc en les votacions internes -com ara el secretari d'organització, David Torrents- poguessin ocupar el càrrec sense problemes. Es mantindrà la unitat depèn de com acabi el cas Casol? "I si no és l'última en plegar?", es pregunta retòricament un membre de la cúpula. El desenllaç, com a molt tard, arribarà dilluns.