09
de febrer
de
2021, 16:08
Actualitzat:
11
de febrer,
15:15h
Els orígens familiars i el lloc de naixement marquen molt les simpaties polítiques. No pel que fa a un o altre partit concret, però sí a les probabilitats de fer confiança a un d'independentista o unionista, i no es tracta de grups estanc, sinó de tendències, i els darrers anys han quedat una mica matisades. Per analitzar aquestes i la seva evolució es tindrà en compte, de nou, els baròmetres del 2020 i el 2017 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
Llengua materna: La correlació entre la llengua amb què cadascú ha estat educat a casa i la possibilitat de simpatitzar amb un partit que defensi o no la independència és clara. Tot i això, són més plurals les bases dels independentistes, especialment les d'ERC (60,9% català i 33,6% castellà), per davant de la CUP (65,4% i 26,4%, respectivament) i PDECat (69,8% i 22,2%), i en quart lloc es troben els comuns (72,1% castellà i 20,5% català). En canvi, el 79,7% de simpatitzants de Junts tenen el català de llengua materna, i el 85,8% dels del PP, el 85,4% de Cs, el 82,1% de PSC i el 76,9% de Vox, el castellà.
Aquesta distribució ha variat molt poc respecte el 2017 i l'únic partit que no repeteix resultats és ERC, que cada cop és més atractiu per a catalans que han tingut el castellà com a llengua materna, els quals han passat de representar el 26,1% del total de simpatitzants dels republicans al 33,6%, en tan sols tres anys.
Lloc de naixement: La pràctica totalitat de simpatitzants de forces independentistes són nascuts a Catalunya, especialment de Junts (93,8%), CUP (93,5%) i PDECat (92,1%), per davant d'ERC (86,6%). En canvi, les altres bases socials estan més repartides, sobretot la del PSC (42,9% a Catalunya, 43,6% a la resta de l'Estat i 13,5%, fora), però també el PP (37,8%, 48,6% i 13,5%, respectivament). Uns dos terços de simpatitzants de Cs, comuns i Vox són nascuts a Catalunya i una quarta part, a la resta de l'Estat.
En relació al 2017, aquest cop tampoc canvien massa les distribucions, de nou excepte ERC, a qui el percentatge de simpatitzants nascuts a Catalunya baixa una mica, del 91,2% al 86,6%. En el mateix període, però, Cs reté sobretot simpatitzants nascuts a Catalunya, els quals passen de representar el 53,1% al 64,2%.
Origen dels pares: La majoria de simpatitzants de partits independentistes té els dos pares nascuts a Catalunya, sobretot en el cas dels de Junts (70,8%) i PDECat (63,5%), mentre que les bases dels partits unionistes tenen majoritàriament els dos pares nascuts a la resta de l'Estat, sobretot els del PSC (62,5%) i PP (59,5%). Els de Vox, són l'excepció, ja que és el 43,3% qui té els dos pares nascuts a una altra autonomia, un percentatge molt similar al dels comuns (45,1%).
Hi ha certes diferències amb el 2017, quan les distribucions eren sovint més accentuades. Llavors, un 73,2% dels simpatitzants de l'espai posctonvergent tenia els dos pares nascuts a Catalunya, així com el 70,9% dels del PP, el 67,1% dels del PSC i el 64,7% dels de Cs els tenien tots dos nascuts a la resta de l'Estat. Les tendències es mantenen ara, però amb proporcions una mica més matisades.
Avis i àvies catalans: El tòpic dels vuit cognoms catalans no es confirma amb dades, ja que les bases dels partits independentistes són més mestissos pel que fa a origen dels avis i àvies. Les forces no independentistes tenen, com a mínim, dos terços dels simpatitzants sense cap avi català, especialment el PSC i el PP (81,1%), però també Cs (73,7%), comuns (67,6%) i, just sota el llindar, Vox (65,9%). Junts i PDECat tenen escassament la meitat de simpatitzants amb quatre avis catalans, però ERC en té pràcticament els mateixos sense cap avi català (33%) que amb quatre (32,5%).
Si en lloc de creuar-se amb simpaties polítiques, es creua amb posicionament sobre la independència, un 31,3% dels que en són partidaris no tenen cap avi català i el 35,4% en té quatre. En canvi, un 73,9% dels contraris no tenen cap avi català. Respecte el 2017, ha canviat sobretot la base d'ERC, qui en aquest període ha seduït més catalans amb avantpassats de fora de Catalunya, augmentant del 24,3% al 33% el percentatge de simpatitzants sense cap avi català.
Sentiment de pertinença: Els orígens familiars i el posicionament sobre la independència estan fortament correlacionats amb el sentiment nacional de pertinença. Els simpatitzants de forces independentistes se senten més catalans o només catalans, sobretot en el cas de Junts, PDECat i CUP, dos terços dels quals se senten només catalans. En canvi, la majoria de simpatitzants de forces no independentistes se senten tan espanyols com catalans, tot i que el pes dels que se senten més espanyols és alt a Vox (39,6%) i PP (36,4%), així com molts dels comuns se senten més catalans (31,7%).
Com en els anteriors indicadors, el major canvi respecte el 2017 es dona en ERC, ja que llavors un 62,2% dels seus simpatitzants se sentien només catalans i ara ho diu un 45,1%. Igualment, Cs i PP tenien llavors també una major part de la base social que se sentia només espanyola o més espanyola que catalana, uns sectors que ara deuen haver fet el salt en major mesura a Vox, motiu pel qual ara el pes dels simpatitzants d'aquests dos partits amb sentiment nacional dual ha crescut.
Llengua materna: La correlació entre la llengua amb què cadascú ha estat educat a casa i la possibilitat de simpatitzar amb un partit que defensi o no la independència és clara. Tot i això, són més plurals les bases dels independentistes, especialment les d'ERC (60,9% català i 33,6% castellà), per davant de la CUP (65,4% i 26,4%, respectivament) i PDECat (69,8% i 22,2%), i en quart lloc es troben els comuns (72,1% castellà i 20,5% català). En canvi, el 79,7% de simpatitzants de Junts tenen el català de llengua materna, i el 85,8% dels del PP, el 85,4% de Cs, el 82,1% de PSC i el 76,9% de Vox, el castellà.
Aquesta distribució ha variat molt poc respecte el 2017 i l'únic partit que no repeteix resultats és ERC, que cada cop és més atractiu per a catalans que han tingut el castellà com a llengua materna, els quals han passat de representar el 26,1% del total de simpatitzants dels republicans al 33,6%, en tan sols tres anys.
Lloc de naixement: La pràctica totalitat de simpatitzants de forces independentistes són nascuts a Catalunya, especialment de Junts (93,8%), CUP (93,5%) i PDECat (92,1%), per davant d'ERC (86,6%). En canvi, les altres bases socials estan més repartides, sobretot la del PSC (42,9% a Catalunya, 43,6% a la resta de l'Estat i 13,5%, fora), però també el PP (37,8%, 48,6% i 13,5%, respectivament). Uns dos terços de simpatitzants de Cs, comuns i Vox són nascuts a Catalunya i una quarta part, a la resta de l'Estat.
En relació al 2017, aquest cop tampoc canvien massa les distribucions, de nou excepte ERC, a qui el percentatge de simpatitzants nascuts a Catalunya baixa una mica, del 91,2% al 86,6%. En el mateix període, però, Cs reté sobretot simpatitzants nascuts a Catalunya, els quals passen de representar el 53,1% al 64,2%.
Origen dels pares: La majoria de simpatitzants de partits independentistes té els dos pares nascuts a Catalunya, sobretot en el cas dels de Junts (70,8%) i PDECat (63,5%), mentre que les bases dels partits unionistes tenen majoritàriament els dos pares nascuts a la resta de l'Estat, sobretot els del PSC (62,5%) i PP (59,5%). Els de Vox, són l'excepció, ja que és el 43,3% qui té els dos pares nascuts a una altra autonomia, un percentatge molt similar al dels comuns (45,1%).
Hi ha certes diferències amb el 2017, quan les distribucions eren sovint més accentuades. Llavors, un 73,2% dels simpatitzants de l'espai posctonvergent tenia els dos pares nascuts a Catalunya, així com el 70,9% dels del PP, el 67,1% dels del PSC i el 64,7% dels de Cs els tenien tots dos nascuts a la resta de l'Estat. Les tendències es mantenen ara, però amb proporcions una mica més matisades.
Avis i àvies catalans: El tòpic dels vuit cognoms catalans no es confirma amb dades, ja que les bases dels partits independentistes són més mestissos pel que fa a origen dels avis i àvies. Les forces no independentistes tenen, com a mínim, dos terços dels simpatitzants sense cap avi català, especialment el PSC i el PP (81,1%), però també Cs (73,7%), comuns (67,6%) i, just sota el llindar, Vox (65,9%). Junts i PDECat tenen escassament la meitat de simpatitzants amb quatre avis catalans, però ERC en té pràcticament els mateixos sense cap avi català (33%) que amb quatre (32,5%).
Si en lloc de creuar-se amb simpaties polítiques, es creua amb posicionament sobre la independència, un 31,3% dels que en són partidaris no tenen cap avi català i el 35,4% en té quatre. En canvi, un 73,9% dels contraris no tenen cap avi català. Respecte el 2017, ha canviat sobretot la base d'ERC, qui en aquest període ha seduït més catalans amb avantpassats de fora de Catalunya, augmentant del 24,3% al 33% el percentatge de simpatitzants sense cap avi català.
Sentiment de pertinença: Els orígens familiars i el posicionament sobre la independència estan fortament correlacionats amb el sentiment nacional de pertinença. Els simpatitzants de forces independentistes se senten més catalans o només catalans, sobretot en el cas de Junts, PDECat i CUP, dos terços dels quals se senten només catalans. En canvi, la majoria de simpatitzants de forces no independentistes se senten tan espanyols com catalans, tot i que el pes dels que se senten més espanyols és alt a Vox (39,6%) i PP (36,4%), així com molts dels comuns se senten més catalans (31,7%).
Com en els anteriors indicadors, el major canvi respecte el 2017 es dona en ERC, ja que llavors un 62,2% dels seus simpatitzants se sentien només catalans i ara ho diu un 45,1%. Igualment, Cs i PP tenien llavors també una major part de la base social que se sentia només espanyola o més espanyola que catalana, uns sectors que ara deuen haver fet el salt en major mesura a Vox, motiu pel qual ara el pes dels simpatitzants d'aquests dos partits amb sentiment nacional dual ha crescut.
| NOTA ACLARIDORA |
|---|
| Els resultats d'aquests gràfics s'han obtingut agrupant les respostes dels tres baròmetres del CEO del 2020 i dels tres del 2017. S'ha agafat de referència la simpatia per cada partit i no la intenció o el record de vot perquè s'entén com un element més estable i menys depenent del candidat o la conjuntura, però sobretot per facilitar les comparacions entre els dos anys, ja que el 2017 encara hi havia Junts pel Sí al Parlament. Així mateix, no s'han ponderat les respostes per evitar maximitzar biaixos quan les mostres no eren massa grans en determinades respostes, així que convé anar amb compte amb les interpretacions. Si algun col·lectiu apareix infrarepresentat a la mostra, ho estarà segurament també en el perfil dels simpatitzants de cada partit, així que no cal entendre que un percentatge exacte de la base social té una característica o altra, sinó que s'ha de considerar en termes relatius amb els perfils de simpatitzants dels altres partits, si aquesta característica hi és més present o menys. Igualment, quan es diu que un partit té més simpatitzants d'un determinat tipus, ens referim al fet que tenen més pes respecte del total de simpatitzants d'aquest mateix partit, no en termes absoluts. És a dir, que si un partit té un 10% de simpatitzants menors de 25 anys no vol dir que en tingui més en termes absoluts que un altre partit amb un 8% de simpatitzants menors de 25 anys, ja que aquest segon partit pot tenir el doble de simpatitzants i, per tant, en realitat en seran més. |