A les 7.43 d'aquest dimarts, els grups parlamentaris del PSOE i de Junts al Congrés dels Diputats han entrat al registre la proposició de llei orgànica per delegar les competències en immigració a la Generalitat. Són 17 pàgines que contenen 13 articles i tres disposicions addicionals pensades perquè la Generalitat assumeixi les regnes d'una carpeta, la migratòria, que ja s'ha convertit en central arreu del continent. En la norma s'hi plasmen mesos de negociacions entre els socialistes i el partit de Carles Puigdemont, que no s'han desbloquejat fins que Junts va decidir, la setmana passada, renunciar a la qüestió de confiança sobre Pedro Sánchez. La desconfiança persisteix, però ha "disminuït".
El verb l'ha escollit el líder a l'exili, que ha comparegut de manera extraordinària en roda de premsa. És d'hora per saber si hi ha possibilitats d'una entesa amb el PSOE pels pressupostos generals de l'Estat, però de moment Sánchez disposa de més estabilitat que fa dues setmanes: a la immigració acordada amb Junts s'hi suma la condonació del deute autonòmic pactada amb ERC i els avenços pel traspàs de Rodalies rubricat també amb els republicans. Les competències sobre la carpeta migratòria, en tot cas, no seran exercides per cap dels socis de Sánchez, sinó pel PSC, que és qui mana a la Generalitat. Salvador Illa ja ha anunciat un grup de treball per assumir les noves funcions. Què podrà fer i què no?
Expulsions i devolucions
En aquells procediments sancionadors que impliquin una sanció d'expulsió o una devolució, es delega la competència en la Generalitat "respecte aquells supòsits en els quals la normativa de l'Estat no requereix la tramitació de l'expedient d'expulsió". Els expedients d'expulsió són competència judical. En la resta de procediments, Catalunya podrà "executar" la normativa espanyola per incoar, instruir i proposar la resolució de les sancions per actuacions protagonitzades per residents al país. En aquest punt cal tenir en compte l'article 164.4 de l'Estatut, que estableix el funcionament de la junta de seguretat de Catalunya. És un criteri que s'ha de tenir en compte "especialment" quan el cas afecti la seguretat nacional.
Permisos
Tot allò relacionat amb les sol·licituds de llarga durada recauran, per delegació, en la Generalitat d'acord amb la llei estatal. Passa el mateix amb les residències temporals de les persones estrangeres que vinguin a viure i a treballar a Catalunya. La renovació o extinció d'aquestes autoritzacions formarà part de les competències catalanes.
Expedició del NIE
La llei orgànica estableix que la Generalitat podrà executar la normativa estatal en l'emissió de targetes d'identificació de persones estrangeres autoritzades per residir, estudiar o treballar a Catalunya. Cal comunicar-ho, això sí, a la direcció general de la Policia i sota els criteris establerts en l'Estatut pel que fa a la junta de seguretat catalana.
Gestió del CIE
La Generalitat podrà gestionar de manera "integral" els centres d'internament d'estrangers (CIE). Això inclou la direcció, coordinació, gestió i inspecció, com fa anys que passa, per exemple, amb les presons. "Es delega a la comunitat autònoma la designació dels empleats públics que hagin d'exercir els llocs de treball de les unitats i serveis que integren els centres que impliquin funcions de direcció i seguretat previstes en aquest article, així com l'adopció de les actuacions per a la prestació dels serveis d'assistència sanitària, social, jurídica, cultural i lingüística", diu la llei. Puigdemont ha indicat que els CIE estan en una situació "lamentable", i el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha obert la porta en alguna ocasió a tancar-los.
Llengua
En l'articulat no hi apareix cap disposició específica sobre el català tot i que el tema es va presentar com a prioritari. "En matèria lingüística, s'aplicaran les previsions de la legislació vigents a l'exercici de les competències delegades", assenyalava el text de Junts enviat a primera hora del matí. Com en altres apartats de la llei, hi haurà qüestions que s'hauran de tractar tant des del Govern com al Parlament. "Se'ls gira feina", ha apuntat Míriam Nogueras, cap de files del partit al Congrés. En el preàmbul s'estableix que, en el marc de drets i deures, hi ha d'haver "respecte als valors cívics i coneixements lingüístics i culturals" que defineixen la societat catalana. "Un nou contracte social atractiu", resumeixen el PSOE i Junts en la norma.
Mossos d'Esquadra
Una de les disposicions addicionals -la segona- estableix que el cos de la policia catalana passarà a tenir 26.800 agents. Una part s'encarregarà de garantir la protecció del "lliure exercici de drets i llibertats", l'ordre, la seguretat ciutadana, la prevenció i investigació d'actes delictius en ports i aeroports, també en infraestructures crítiques que s'hi incloguin. Per En els accessos de persones estrangeres en ports i aeroports, col·laboraran amb la resta de cossos estatals de seguretat. Si s'han d'establir controls interns de fronteres en el marc del Codi Schengen, serà la junta de seguretat de Catalunya qui s'encarregarà de desenvolupar el dispositiu. La decisió ha enervat els sindicats de la policia espanyola.
Calendari
La llei arrenca el tràmit parlamentari sabent que Podemamenaça de votar-hi en contra i que el PP alimenta el relat que s'està entrant en un terreny inconstitucional. ERC ha celebrat l'entesa, com ha tuitejatOriol Junqueras. Quin calendari s'obre? "L'exercici de les facultats delegades requereix del traspàs de mitjans personals, patrimonials i pressupostaris, que seran assumits per la comunitat autònoma de Catalunya en el moment en què tingui efectivitat aquest traspàs, en un termini màxim de sis mesos de l'entrada en vigor d'aquesta llei orgànica", determina el primer punt de l'article 13. La delegació tot just comença un camí que hauria d'acabar amb un exercici inèdit de competències de la Generalitat.
Proposició de llei per la delegació de competències en immigració by Naciodigital