11
d'octubre
de
2022, 19:40
Actualitzat:
12
d'octubre,
16:54h
El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat ha estat l'escenari, aquest dilluns a primera hora, d'una presa de possessió de nous membres del Govern més simbòlica del que és habitual. No només perquè l'executiu és monocolor d'ERC amb independents provinents de l'òrbita del PSC, de CDC i dels comuns, sinó perquè la fotografia de tots els consellers amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, certifica el final d'una era. Una era marcada per les aliances entre ERC i Junts, ara fora del Govern i ancorada en una oposició dura contra l'executiu que, fins fa quatre dies, encara integrava.
Aquests són els cinc reptes immediats que encara el nou gabinet català, marcat per la debilitat parlamentària, les dificultats sobrevingudes amb els pressupostos i la complexitat d'obtenir fruits concrets de la taula de diàleg amb l'Estat.
Pressupostos enverinats
El calendari, de moment, ha saltat pels aires. Jaume Giró, exconseller d'Economia, tenia elaborats els comptes i ja es treballava en la presentació gràfica de l'avantprojecte per finals d'octubre. Tot anava encaminat a tenir-los aprovats pel Parlament per tenir-los en vigor l'1 de gener, però Aragonès ja ha deixat clar que aniran més endavant. Per dos motius: perquè Natàlia Mas, la nova consellera, els ha d'analitzar i, si cal, retocar; i perquè no tenen el suport garantit a la cambra catalana. El president ha situat tota la pressió sobre Junts -"no s'entendria que es descartessin per un projecte que han elaborat ells"- i ha estès la mà a la CUP, que li va votar la investidura, i als comuns, que l'any passat van validar els comptes amb una abstenció. I el PSC? No ha estat taxatiu a l'hora de descartar-los definitivament -com sí que va fer Oriol Junqueras el cap de setmana-, però no són ni molt menys la seva prioritat.
Reforma de la sedició
Si el president no vol situar els socialistes catalans -que fa mesos que s'ofereixen per aprovar els pressupostos- és perquè també ha de tenir en compte l'escenari a Madrid. En cas que Salvador Illa aprovi els pressupostos del nou Govern a canvi de res, ERC perd tota la força a Madrid per negociar els comptes de Pedro Sánchez en un context en què els republicans també han d'abordar la concreció de la reforma de la sedició, primer gran acord -implícit- del calendari desjudicialitzador del diàleg. El calendari, en funció de com vagin els retocs en els pressupostos catalans, pot afavorir ERC, perquè es poden tramitar abans els estatals que els de la Generalitat. El nou Govern i, sobretot, Aragonès, es juguen la credibilitat en els resultats de la negociació, que encara no ha abordat l'autodeterminació. I fins i tot veus amb ascendència com Marta Rovira ja avisen que el 2023, any electoral, pot suposar paràlisi en el diàleg.
Traspàs de Rodalies i compliment de les inversions
L'exvicepresident Jordi Puigneró sostenia que aquesta havia de ser la legislatura del traspàs complet de Rodalies. En cas que passi, el veurà fora del Govern. El canvi de titularitat de tot el servei està congelat des del mes de maig -com va explicar NacióDigital- i ara l'encarregat de revifar-lo és el nou conseller de Territori, Juli Fernández. Un altre cavall de batalla és el de l'execució pressupostària, que sovint no arriba a les xifres previstes. En el cas del 2022, el govern espanyol preveu que només un 33% de les inversions pressupostades s'acabi complint. Aquesta és una dada que lesiona l'estratègia negociadora d'ERC a Madrid, perquè han aprovat els dos últims pressupostos de Sánchez amb incompliments per part del PSOE a posteriori.
Pla anticrisi amb la inflació disparada
Aragonès aspirava a què el debat de política general estigués centrat en les mesures anticrisi -un paquet per valor de 300 milions d'euros-, però tot va saltar pels aires amb la petició de qüestió de confiança per part de Junts. El president va indicar que part del pla depenia dels pressupostos, però aquest dimarts ha matisat la posició, perquè la pròrroga dels comptes és un escenari que no es pot descartar. Amb la inflació disparada i problemes de subministrament energètic en l'horitzó -cap gran país europeu el pot garantir al 100% degut a la guerra a Ucraïna-, a Palau observen amb temor haver d'aplicar la geometria variable per aprovar les ampliacions del pressupost del 2022 en cas que no hi hagi la possibilitat de validar els comptes del 2023.
Oposició frontal de Junts
A la situació de debilitat parlamentària s'hi suma l'oposició frontal de Junts, instal·lada en tres idees: dubtar de la legitimitat d'Aragonès -argument desplegat per Borràs-, reclamar una qüestió de confiança i, si no, convocar eleccions. Quina ha estat la resposta de la formació a la demanda del president d'aprovar els pressupostos? Primer, que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança. Sense voler entrar en una "espiral de retrets", el dirigent d'ERC ha insistit en la idea que "totes les institucions" tenen "tota la legitimitat". No només serà complicat recosir la unitat de l'independentisme: les carpetes del dia dia, a partir d'ara, constituiran una batalla constant. I aquest és, precisament, un dels principals reptes del Govern que tot just comença a caminar.
Aquests són els cinc reptes immediats que encara el nou gabinet català, marcat per la debilitat parlamentària, les dificultats sobrevingudes amb els pressupostos i la complexitat d'obtenir fruits concrets de la taula de diàleg amb l'Estat.
Pressupostos enverinats
El calendari, de moment, ha saltat pels aires. Jaume Giró, exconseller d'Economia, tenia elaborats els comptes i ja es treballava en la presentació gràfica de l'avantprojecte per finals d'octubre. Tot anava encaminat a tenir-los aprovats pel Parlament per tenir-los en vigor l'1 de gener, però Aragonès ja ha deixat clar que aniran més endavant. Per dos motius: perquè Natàlia Mas, la nova consellera, els ha d'analitzar i, si cal, retocar; i perquè no tenen el suport garantit a la cambra catalana. El president ha situat tota la pressió sobre Junts -"no s'entendria que es descartessin per un projecte que han elaborat ells"- i ha estès la mà a la CUP, que li va votar la investidura, i als comuns, que l'any passat van validar els comptes amb una abstenció. I el PSC? No ha estat taxatiu a l'hora de descartar-los definitivament -com sí que va fer Oriol Junqueras el cap de setmana-, però no són ni molt menys la seva prioritat.
Reforma de la sedició
Si el president no vol situar els socialistes catalans -que fa mesos que s'ofereixen per aprovar els pressupostos- és perquè també ha de tenir en compte l'escenari a Madrid. En cas que Salvador Illa aprovi els pressupostos del nou Govern a canvi de res, ERC perd tota la força a Madrid per negociar els comptes de Pedro Sánchez en un context en què els republicans també han d'abordar la concreció de la reforma de la sedició, primer gran acord -implícit- del calendari desjudicialitzador del diàleg. El calendari, en funció de com vagin els retocs en els pressupostos catalans, pot afavorir ERC, perquè es poden tramitar abans els estatals que els de la Generalitat. El nou Govern i, sobretot, Aragonès, es juguen la credibilitat en els resultats de la negociació, que encara no ha abordat l'autodeterminació. I fins i tot veus amb ascendència com Marta Rovira ja avisen que el 2023, any electoral, pot suposar paràlisi en el diàleg.
Traspàs de Rodalies i compliment de les inversions
L'exvicepresident Jordi Puigneró sostenia que aquesta havia de ser la legislatura del traspàs complet de Rodalies. En cas que passi, el veurà fora del Govern. El canvi de titularitat de tot el servei està congelat des del mes de maig -com va explicar NacióDigital- i ara l'encarregat de revifar-lo és el nou conseller de Territori, Juli Fernández. Un altre cavall de batalla és el de l'execució pressupostària, que sovint no arriba a les xifres previstes. En el cas del 2022, el govern espanyol preveu que només un 33% de les inversions pressupostades s'acabi complint. Aquesta és una dada que lesiona l'estratègia negociadora d'ERC a Madrid, perquè han aprovat els dos últims pressupostos de Sánchez amb incompliments per part del PSOE a posteriori.
Pla anticrisi amb la inflació disparada
Aragonès aspirava a què el debat de política general estigués centrat en les mesures anticrisi -un paquet per valor de 300 milions d'euros-, però tot va saltar pels aires amb la petició de qüestió de confiança per part de Junts. El president va indicar que part del pla depenia dels pressupostos, però aquest dimarts ha matisat la posició, perquè la pròrroga dels comptes és un escenari que no es pot descartar. Amb la inflació disparada i problemes de subministrament energètic en l'horitzó -cap gran país europeu el pot garantir al 100% degut a la guerra a Ucraïna-, a Palau observen amb temor haver d'aplicar la geometria variable per aprovar les ampliacions del pressupost del 2022 en cas que no hi hagi la possibilitat de validar els comptes del 2023.
Oposició frontal de Junts
A la situació de debilitat parlamentària s'hi suma l'oposició frontal de Junts, instal·lada en tres idees: dubtar de la legitimitat d'Aragonès -argument desplegat per Borràs-, reclamar una qüestió de confiança i, si no, convocar eleccions. Quina ha estat la resposta de la formació a la demanda del president d'aprovar els pressupostos? Primer, que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança. Sense voler entrar en una "espiral de retrets", el dirigent d'ERC ha insistit en la idea que "totes les institucions" tenen "tota la legitimitat". No només serà complicat recosir la unitat de l'independentisme: les carpetes del dia dia, a partir d'ara, constituiran una batalla constant. I aquest és, precisament, un dels principals reptes del Govern que tot just comença a caminar.