PSOE i Cs es fan forts a l'espai de centre i releguen PP i Podem als extrems

El recent procés de radicalització de PP i Cs està tenint conseqüències en els moviments de l'electorat espanyol. L'afany d'aquestes formacions per la mà dura amb Catalunya i en altres aspectes conservadors en matèria de política econòmica i civil per erigir-se com a referent d'aquest espai i taponar l'ascens de Vox està deixant el centre polític cada cop més orfe. Llavors, què voten els ciutadans que s'identifiquen amb aquest sector ideològic?

El darrer baròmetre del CIS indica que el PSOE és l'opció preferida per aquest col·lectiu. La socialdemocràcia tova dels de Pedro Sánchez, però, té encara a Cs com a ferm competidor centrista, l'electorat del qual encara no l'abandona tot i el gir a la dreta cada cop més accentuat. Això es desprèn si s'analitza el comportament electoral d'aquells enquestats que se situen entre el 4 i el 6 en una escala en què l'1 seria el màxim d'esquerres i el 10 el màxim de dretes. Com que el màxim esquerrà és l'1 i no el 0 -com en altres sondejos-, tècnicament el punt mig es trobaria entre el 5 i el 6, però en aquesta anàlisi hi hem inclòs la posició 4, ja que la tendència popular és situar el 5 com a centre, encara que no sigui del tot precís.

Sigui com sigui, l'evolució de les preferències del votant centrista els darrers anys és clara. I és que tot just fa 4 anys, quan Podem es presentava com un partit "ni d'esquerres ni de dretes", era el preferit per aquest col·lectiu, un 14,3% del qual el triava. Després de la coalició amb IU i ja escorat a l'esquerra, tan sols un 5,4% dels centristes segueix fent-ho. Al mateix temps, Cs ha fet forat entre aquest espai, menjant-se l'espai que hi ocupava UPyD el 2014 i creixent del 7,2% al 17%. En paral·lel, el PP ha perdut certa capacitat de seducció cap als centristes, malgrat que el 2016 semblava que la millorava, i el PSOE conserva bona part del creixement entre aquest col·lectiu que ja va aconseguir fa dos anys.
 
Malgrat tot, el votant centrista és molt heterogeni i no té res a veure el que se situa en el 4 que el que ho fa en el 6, en l'escala ideològica. Cal, per tant, desagregar aquestes respostes per analitzar amb deteniment l'evolució exacta de cada sector. Començant amb l'anàlisi del que s'ubica en el 4, l'enquestat més progressista d'entre el centrisme, aquest se sent absolutament abocat al PSOE, ja que quasi la meitat d'aquest col·lectiu el prefereix. El 2014, no ho feia ni el 22%, però, des de llavors, els socialistes han anat menjant terreny a Podem, que ha caigut en aquest espai del 24,7% de suports al 12,1%. PP i Cs, en canvi, hi són poc més que residuals, per bé que els segons comencen a fer-hi cert forat.
 
El col·lectiu d'enquestats que es defineixen amb el 5 -popularment, el centre teòricament pur- és molt més variat i repartit a nivell de partits. Ho era més, però, el 2014, quan PSOE, Cs i Units Podem seduïen cadascú un 10% d'aquest col·lectiu, a parts quasi iguals, amb el PP per darrere, vorejant el 6%. Quatre anys més tard, Cs hi despunta, amb el 16,4% de suports en aquest espai, tot i que seguit de prop pel PSOE (13,4%). Podem, en canvi, s'ha enfonsat fins al 3,5% i PP s'ha mantingut força, tot i que el 2016 semblava que hi disparava les expectatives.
 
De nou, un sol punt ideològic a la dreta equival a descobrir un món demoscòpic totalment diferent. Entre els enquestats que s'ubiquen en el 6 de l'escala ideològica, el PSOE és residual, mentre que la pugna entre PP i Cs és molt dura. Un 32,4% d'aquest espai feia confiança als populars el 2014, més de quatre cops més que el que sumaven UPyD i Cs. Ara, en canvi, són els d'Albert Rivera qui recullen un terç dels suports d'aquest col·lectiu, situant-se set punts per davant dels de Pablo Casado. En aquest període, a més, Podem ha esgotat l'escàs marge de què disposava inicialment.
 
La conclusió que es podria fer a grosso modo, per tant, seria que el que ha ocorregut els darrers anys és que, mentre el PSOE s'ha fet fort en l'espai del centre que decanta cap a l'esquerra a costa de Podem -que s'ha resignat a seduir el votant d'esquerra clara-, Cs ha fet el mateix respecte el votant de centre que mira cap a la dreta en menjar-li terreny al PP -el qual, en un efecte oposat als de Pablo Iglesias, s'ha de conformar amb l'electorat més dretà-.

I aquest eixamplament del suport centrista dels d'Albert Rivera és certament curiós ja que la percepció social d'aquest partit ha estat els darrers anys cada cop més clarament dretana. La ubicació en què els enquestats pel CIS situen cada formació no ha variat en excés els darrers anys, malgrat algunes lleugeres variacions: el PP se situa ara una mica més a la dreta que fa uns anys, Podem una mica més a l'esquerra i el PSOE ha anat ballant entre el 4 i el 5 -amb un 4,74 just després de facilitar la investidura de Mariano Rajoy-. En canvi, el baròmetre ha passat d'ubicar Cs en el 5,14 el 2015 a fer-ho en el 7,1 el 2018, un gir molt notable a mesura que Rivera desplegava la seva acció parlamentària i evidenciava el seu rostre dretà.
 
El centre polític és, de fet, l'espai polític més ampli entre l'electorat espanyol i, per tant, on es lliura una major batalla per aconseguir vot. Ho és des del 1995, quan el nombre d'enquestats del CIS que es posicionaven en el 5 o el 6 van passar a superar els que ho feien entre el 3 i 4 -es coïa la primera victòria del PP de José María Aznar, un cop superat l'auge del sentiment d'esquerres propi de la transició-. Tot i això, aquests dos col·lectius han estat frec a frec des de llavors i, en ocasions, amb diferències de tan sols mig punt.

En tot cas, entre el 3 i el 6 de l'escala ideològica s'hi agrupa quasi el 60% de la ciutadania espanyola. Mentre, els que es troben just a la seva dreta (entre el 7 i el 8) han vorejat sempre el 10% d'adhesions i els més d'esquerres (en l'1 i el 2) registren un cert creixement des d'inicis de la dècada passada, en passar del 5,5% a prop del 10%. En canvi la dreta més clara (en el 9 i el 10) no ha passat mai de sumar més del 3% de la societat.
 
Centre, dreta i esquerra, però, tenen cada cop menys sentit entre la ciutadania, que els considera més senyals de sentit geogràfic que elements d'identificació política. Ja sigui pel postmaterialisme, la manca de marge per maniobrar en un marc globalitzat o pel que sigui, les ideologies han anat passant a un segon pla, motiu pel qual no està clar que el reflex en la posició ideològica respecte un partit sigui un element rellevant a l'hora de decidir el vot -cosa que explicaria que tant votant centrista opti per Cs, tot i ubicar-lo a la dreta-. Segons ja va reflectir un baròmetre del CIS del 2008, tan sols un terç dels enquestats creu que les idees de dreta o esquerra són molt o bastant importants...