Puigdemont defensa el pacte amb un atac a ERC: «L''a canvi de res' ha anat a la paperera de la història»

Des del Press Club de Brussel·les, el mateix lloc on l'octubre del 2017 va aparèixer per primera vegada des que va aterrar a Bèlgica, Carles Puigdemont ha comparegut aquest dijous al migdia per explicar l'acord al qual ha arribat amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez. La defensa ha inclòs un atac a ERC per la manera com ha actuat els últims anys: "L'a cambio de nada ha anat a la paperera de la història". En aquest sentit, ha condicionat l'estabilitat de la legislatura a la "negociació permanent" amb Junts, i ha admès que "l'acord històric" que reclamava al setembre per la investidura s'haurà d'anar bastint en els propers quatre anys. Ara s'obre una nova etapa que caldrà "explorar" i "explotar", tot i que ha posat de manifest que hi haurà dificultats per les discrepàncies de fons que hi ha entre les dues parts.

"Fa dos mesos vaig exposar quines havien de ser les condicions per la investidura. S'ha estat treballant sense descans per fixar en un document per establir la relació a partir d'ara", ha ressaltat Puigdemont, que no ha perdut l'oportunitat per carregar contra el "principi de realitat" d'ERC. "Hem perdut quatre anys fonamentals. Cal abordar la resolució del conflicte en termes diferents de l'anterior legislatura. Per fer el mateix que s'ha fet, i dir el mateix que s'ha dit, Junts no fa cap falta", ha remarcat l'expresident de la Generalitat, que ha admès que "no hi ha res més a celebrar" que l'entesa per encetar la negociació, no la resolució del conflicte.

En tot cas, Puigdemont ha indicat que s'entra en una etapa "inèdita" que caldrà "explotar". "En gran part, dependrà de nosaltres", ha asseverat el dirigent independentista, que ha situat com a "únic límit" la "voluntat del poble de Catalunya". "Els únics límits els posa el Parlament, que com diu l'acord és el representant legítim del poble de Catalunya", ha reiterat l'expresident, que ha posat de manifest que Junts defensa en l'acord la legitimitat de l'1-O. "Tots els intents que hem fet per resoldre de bona fe el conflicte han acabat amb retallades de competències, presons o exilis. Reconèixer el problema de fons era indispensable", ha determinat.

El líder moral de Junts ha subratllat el component "honest" de l'entesa, perquè conjuntament amb el PSOE s'ha pactat deixar per escrit les discrepàncies. Tot i això, ha indicat que no té "garanties absolutes" que no es farà servir la lawfare per atacar l'independentisme, com ha passat els últims anys i es determinarà en comissions d'investigació al Congrés sobre l'Operació Catalunya i el Catalangate. "Es tracta de prendre totes les precaucions possibles", ha remarcat Puigdemont a l'hora d'accentuar el mecanisme de verificació internacional. La primera reunió se celebrarà aquest mes de novembre i es farà previsiblement a Brussel·les.
 

Tots els detalls de l'acord Puigdemont-PSOE

Quins són els detalls del pacte que, ara sí, endinsa Puigdemont en la negociació amb l'Estat? S'estableix una "metodologia de negociació" per dotar de "certeses" el procés, en la qual el "mecanisme d'acompanyament, verificació i seguiment" desenvoluparà les converses entre les parts. Aquest mecanisme serà "internacional", com havia defensat sempre Puigdemont. En la primera reunió dels dos equips, que s'haurà de citar aquest mateix mes de novembre, es plantejaran dues qüestions. La primera, una part sobre el reconeixement nacional.

Aquí, Junts es compromet a plantejar un referèndum d'autodeterminació a través de l'article 92 de la Constitució, que parla de referèndums consultius aprovats pel Congrés. El PSOE, en canvi, reclamarà el desenvolupament de l'Estatut del 2006, retallat pel Constitucional. L'any 2014, el Parlament -representat per Turull, Marta Rovira i Joan Herrera- va demanar invocar aquest article -i el 150.2, per cedir les competències a Catalunya- per fer el referèndum, que va derivar en el 9-N. El Congrés ho va tombar amb una majoria aclaparadora.

Pel que a fa als "dèficits" i "limitacions" de l'autogovern, Junts proposarà d'entrada una modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) que estableixi una clàusula d'excepció de Catalunya que en reconegui la "singularitat", per tal que se cedeixin a la Generalitat el 100% dels impostos. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assenyalar ahir que hi hauria una proposta catalana per tal que es gestionin de manera directa els ingressos, a l'estil del pacte fiscal d'Artur Mas. El PSOE, al seu torn, formalitzarà mesures que permetin "autonomia financera" i "accés als mercats" per a Catalunya, així com un diàleg "singular" sobre l'actual model de finançament. També hi haurà un pla per "facilitar" i "promoure" el retorn de les empreses que van marxar de Catalunya la tardor del 2017.

Com s'encaixa la llei d'amnistia en el pacte? En el text de l'acord s'exposa que "ha d'incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i el referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments". "En aquest sentit, les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran en la propera legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que es poguessin derivar situacions compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin portar a accions de responsabilitat o modificacions legislatives", amplia el document. La llei es registrarà, amb tota probabilitat, aquest dilluns al Congrés, a l'espera que se la revisi també l'equip d'ERC.

Acord Junts-PSOE by edicio naciodigital