Aragonès posa en marxa una proposta catalana per recaptar tots els impostos

El president assegura que una de les prioritats del Parlament per al 2024 ha de ser un plantejament perquè la Generalitat gestioni íntegrament els ingressos; el dirigent d'ERC no posa calendari a la tramitació dels comptes per l'any vinent

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament | David Zorrakino / Europa Press
Joan Serra Carné / Oriol March
08 de novembre del 2023
Actualitzat a les 11:15h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimecres al Parlament que una de les prioritats del 2024 serà elaborar una proposta des de la cambra catalana per tal que Catalunya recapti tots els seus impostos. Aquest plantejament arriba en un moment en què ERC i el PSOE han acordat estudiar la singularització del model de finançament en el marc de la investidura de Pedro Sánchez. L'última vegada que un president va fer un plantejament així va ser l'any 2012, quan Artur Mas va defensar -sense èxit- el pacte fiscal davant Mariano Rajoy. La proposta també arriba quan el Govern ja ha elaborat el sostre de despesa per al 2024, que és l'avantsala de la presentació dels pressupostos per a l'any vinent. Els últims es van aprovar amb el PSC, que ja ha dit -ho ha verbalitzat Salvador Illa- que no està "content" amb el grau de compliment de l'acord. "Queda dit", ha advertit el cap de files dels socialistes. 

En l'intercanvi dialèctic amb el cap de files del PSC, Aragonès ha evitat concrecions sobre el calendari de tramitació dels pressupostos, després que Illa li reclamés concrecions sobre l'estat de compliment del pactes pels comptes públics del 2023 abans d'estudiar una nova negociació. "No farem passar el carro abans del cavall", ha advertit el dirigent socialista. Aragonès li ha respost que el Govern "compleix els acords" -fet que ha contrastat amb els incompliments de l'executiu estatal a Catalunya-, però ha refredat l'horitzó de la negociació pressupostària. 

Albert Batet, cap de files de Junts, ha optat per centrar la pregunta en el dèficit fiscal i en el deute històric de l'Estat envers la Generalitat, denunciat en les conclusions conjuntes entre el seu partit i ERC en la comissió específica al Parlament. En aquest sentit, Aragonès ha posat en valor l'entesa per condonar part del deute del FLA. "No volem pedaços, calen solucions estructurals. No es pot fer el miracle dels pans  dels peixos. No se soluciona el dèficit fiscal ni el deute històric, hem de donar solucions estructurals", ha raonat Batet. El president ha ironitzat amb el fet que, si l'acord d'investidura hagués inclòs el final del dèficit fiscal, les protestes a Madrid haurien estat encara més dures. L'any vinent hem de fer una proposta per recaptar tots els impostos.

La CUP ha estat diàfanament dura en la valoració de l'acord per la investidura rubricat entre ERC i el PSOE. Sense estalviar-se crítiques a la negociació que també té en marxa Junts amb el socialisme espanyol, la diputada Laia Estrada ha acusat Aragonès d'haver "negociat molles" i de no haver-inclòs cap referència a un referèndum. "El país no es pot permetre una amnistia sense autodeterminació", ha recalcat la diputada de la CUP. Aragonès ha rebatut la tesi anticapitalista, amb una defensa del conjunt del pacte firmat per ERC i, en concret, de la reactivació de la taula de diàleg, al qual el president vol traslladar les conclusions de l'acord de claredat. "Crec sincerament que aquest és el camí. El camí possible, dur, que s'haurà de transitar, però el camí possible, al cap i a la fi", ha subratllat el president català.
 

Amnistia "per a tothom"

Aragonès ha donat per feta l'amnistia, encara que la falta d'un acord definitiu entre Junts i el PSOE no hagi permès encara fer-ne públic el contingut del text. Després d'una pregunta del diputat republicà Josep Maria Jové -en la qual ha reblat que "l'amnistia inclourà tothom"-, el president de la Generalitat ha reivindicat que l'estadi que es pot assolir ara s'explica a partir de l'esglaó pujat amb la concreció dels indults i la derogació del delicte de sedició. "Aquesta amnistia no cau del cel", ha recalcat per subratllar el paper dels republicans.

"L'amnistia és per afrontar els debats sobre el futur del país sense amenaces, amb plena llibertat", ha ressaltat Aragonès en resposta a Alejandro Fernández, cap de files del PP, que no s'ha mostrat gens satisfet i ha vaticinat que existirà un "segon procés", ara amb l'epicentre a Madrid. "El nou procés que enceta l'amnistia no trencarà Espanya però, si no es frena, desgastaria tot l'Estat", ha indicat Fernández, que ha lamentat que el PSOE "se sotmeti a l'independentisme" després de "mentir" durant la campanya del 23-J. El líder del PP ha defensat que ni el sobiranisme ni el PSOE "se sortiran amb la seva", i ha indicat que el nou "desafiament" no serà diferent en el desenllaç, perquè prevaldrà -segons ell- l'estat de dret.

En el segon torn de rèplica, el president ha recordat que el PP ja va boicotejar l'Estatut i va tancar la porta al pacte fiscal, de manera que no pot parlar de "diàleg entre diferents" en la mesura que no es va posar en pràctica. "L'amnistia és necessària. Que arribi a tothom pel 9-N, per l'1-O i les mobilitzacions posteriors. Davant d'això, el seu lema és la presó, la repressió i la venjança, com estem veient aquests dies a Madrid", ha ressaltat Aragonès, que ha traslladat el suport als veïns de la capital espanyola pels aldarulls promoguts per l'extrema dreta.

Aragonès també ha combatut les crítiques de Ciutadans per l'acord amb el PSOE signat la setmana passada a Barcelona. "Què hi han guanyat els ciutadans de Catalunya?", s'ha preguntat el diputat Carlos Carrizosa, que ha carregat contra el pacte per a una llei d'amnistia. El president de la Generalitat, a banda de tornar a defensar la mesura de gràcia, ha recordat a la formació taronja l'impacte favorable de la condonació de part del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA), el traspàs de Rodalies i la inversió afegida en recerca.
 

Sense posicionament sobre els mòbils a l'aula

Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, ha destinat la seva pregunta a reclamar que es reguli l'ús del telèfon mòbil a les aules, una carpeta que es debatrà aquest dijous en el marc d'un consell escolar extraordinari. Aragonès ha indicat que hi ha una sèrie de problemes que les xarxes poden magnificar, però més enllà d'indicar que existirà un debat sobre la regulació dels dispositius a les aules no ha emès cap opinió concreta. "El Govern estimularà el debat", ha ressaltat el president, en la línia del que ha apuntat poc abans la consellera Anna Simó. Albiach li ha demanat a l'executiu que tingui una opinió concreta sobre una qüestió com aquesta.