La redacció de l'acord entre
ERC i el
PSOE per investir
Pedro Sánchezha estat complexa. Tècnicament va arrencar després de les eleccions del 23-J, amb la posada en marxa de les converses
per constituir la mesa del Congrés dels Diputats, però beu del vincle establert entre les dues formacions des de l'anterior legislatura. Una relació estable però amb alts i baixos, perquè els republicans sempre han tingut la sensació que als socialistes els ha costat complir amb els compromisos adquirits. Aquesta vegada, l'aritmètica els ha permès collar amb aspectes que sempre havien estat rebutjats -amnistia, traspàs de
Rodalies-, tot i que el preu és més alt, perquè el repartiment d'escons obligava el partit d'
Oriol Junqueras a votar afirmativament.
Quina és la lletra petita de l'acord? Per què el PSOE insisteix que es tracta d'una entesa que garanteix l'estabilitat i ERC s'espolsa aquesta etiqueta, malgrat que part dels pactes s'han de desplegar i això obligarà a aprofitar les negociacions que s'obriran de cara als
pressupostos generals de l'Estat. Aquests són els elements de profunditat que marcaran els propers anys d'una relació que s'ha estabilitzat progressivament a Madrid i que a Barcelona, per ara, ha permès al president Pere Aragonès aprovar els segons comptes del seu mandat a Palau.
La condonació autonòmica del deute
Barons autonòmics del PP com
Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, van sortir en tromba a carregar contra un dels punts clau de l'acord: que l'Estat condonaria el 20% del deute de la Generalitat en mans del fons de liquiditat autonòmica, és a dir, uns 15.000 milions d'euros. El redactat, en el tercer punt del segon annex, diu exactament això: "Es procedirà a tramitar una
modificació legal d'abast general per a totes les comunitats autònomes de règim comú que permeti l'assumpció per part de l'Estat de part del deute autonòmic amb aquest". Què vol dir? Que totes aquelles autonomies que s'hagin acollit al FLA des del 2013 i encara no hagin retornat els diners -i els interessos-, podran veure's beneficiades de la mesura. En el cas de Catalunya, la condonació del 20% permetrà estalviar-se
1.300 milions anuals en interessos.
La singularització del finançament
Pere Aragonès, quan va llegir el
document de l'acord entre el PSOE i Sumar, va quedar insatisfet amb el fet que s'hi consignés que la Generalitat valenciana seria premiada a través dels pressupostos generals de l'Estat si no rebia els recursos adequats a la seva aportació. Això, de fet, va fer que a Palau es fessin la pregunta següent: "Si
Compromís ha pogut incloure aquest punt, què han estat fent els
comuns?". En tot cas, en l'acord entre ERC i els socialistes estipula que en el primer trimestre del 2024 es posarà en marxa una
comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per aquest objectiu: "Aconseguir un finançament adequat que garanteixi la
suficiència financera dels serveis públics a Catalunya". En altres paraules, un model que acabi amb el dèficit fiscal crònic i que, de passada, es compleixin les inversions. El finançament autonòmic està caducat des del 2014 i els intents del PSOE per reformar-lo no han estat sòlids.
Una altra taula de diàleg, ara amb verificador
Si el 2020 l'acord ERC-PSOE va arribar perquè es va acordar una taula de diàleg encaminada a resoldre el conflicte, aquesta vegada hi ha dues meses de negociació. Una de governs, amb Aragonès, Sánchez i membres dels respectius executius, i una de partits, que incorporarà un
verificador provinent d'un organisme internacional. En la primera taula, el PSOE no hi volia cap mediador: considera que no és pertinent tenir un
notari entre dues institucions que comparteixin paraigües administratiu. En la segona, però, s'hi ha avingut, i no es vol trigar a tenir el nom adequat per fer-hi d'intermediari. A aquestes dues taules s'hi pot acabar sumant una tercera, la que pactin Junts i el PSOE, sempre i quan es desbloquegi l'amnistia. Els republicans, en tot cas, s'han volgut
avançar als seus rivals, que sempre havien demanat un mediador en el diàleg.
Rodalies, un traspàs amb detalls per polir (i negociar)
Fonts del Govern admetien dijous al vespre que el redactat de l'acord és un "punt de partida", de manera que caldrà anar-lo desplegant per acabar aconseguit l'anomenat "traspàs integral" de Rodalies, una vella demanda de la Generalitat que mai s'ha acabat de concretar. La principal novetat és que es posarà en marxa una
empresa mixta entre l'Estat i l'administració catalana, Rodalies de Catalunya, en la qual el govern espanyol hi tindrà capacitat de veto perquè les decisions rellevants s'hauran d'adoptar per majoria qualificada. L'existència d'aquesta empresa ha aixecat crítiques a Junts, però a Palau indiquen que era l'única manera perquè "no es pot fer el traspàs al marge de Renfe". Per ara, no hi ha dates d'execució del pla, de manera que en cada negociació de la legislatura -sobretot en els pressupostos- caldrà arribar a concrecions.
La carpeta 0 de l'anterior legislatura
Les dues últimes pàgines del document estan pensades per recuperar el que ERC anomena "carpeta 0", que són bona part dels compromisos adoptats en l'anterior legislatura que no s'han acabat de complir. Hi apareix el
principi de suficiència financera, és a dir, la capacitat que haurien de tenir les autonomies per arribar a cobrir les despeses d'acord amb les competències que tenen, si cal amb l'ajuda -els recursos necessaris- de l'Estat. Això hauria de passar amb els
Mossos d'Esquadra, les beques, els òrgans judicials i els serveis penitenciaris, a banda del compliment en matèria d'inversions, que sempre està per sota de l'aportació al PIB. De l'ingrés mínim vital, del qual se'n negocia el traspàs de la gestió a l'estil del
País Basc, no hi ha cap referència. Com en altres carpetes, la legislatura serà llarga a l'hora d'obtenir traspassos.
