16
de desembre
de
2016, 11:15
Actualitzat:
12:58h
Una de les qüestions que sobrevolen l'independentisme és què fer en cas que els càrrecs electes jutjats arran de diversos esdeveniments relacionats amb el procés rebin una sentència condemnatòria. Una de les afectades pot ser la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que aquest divendres al matí ha declarat durant només mitja hora davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En cas que la inhabilitin pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació, ha de seguir sent presidenta de la cambra? La resposta és afirmativa per al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'ha expressat en aquests termes en conversa amb TV3 abans que Forcadell declarés.
"És evident que serà la presidenta que ha escollit el poble de Catalunya", ha considerat Puigdemont mentre acompanyava Forcadell. Aquestes paraules entronquen amb el que va dir Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, durant el segon debat d'investidura de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats. "No acceptarem la castració química de la cambra", va assegurar Tardà. La via que va defensar passa per tornar a votar l'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a màxima dirigent de la cambra. En cas que arribi una inhabilitació, Junts pel Sí haurà de consensuar -consultant els moviments amb el Govern- si se l'ha de ratificar en el càrrec. El fet que la mesa tingui majoria independentista -amb quatre membres d'un total de set- pot facilitar-ho.
Un dels dirigents del PDECat que s'ha posicionat a favor que l'expresidenta de l'ANC segueixi ocupant el càrrec és Xavier Trias, exalcalde de Barcelona. "Que vingui la Guàrdia Civil a treure-la", ha assegurat Trias en declaracions a RAC1.
Embats i respostes
"En algun moment haurem de forçar la màquina", assenyalava aquesta setmana un alt dirigent sobiranista consultat per NacióDigital. L'independentisme, segons va explicar Francesc Homs en una entrevista a aquest diari, ja té preparada una estratègia unitària per fer front a les inhabilitacions contra càrrecs electes, que poden afectar membres de tots els partits partidaris de l'estat català. Existeixen els casos de Joan Coma i Montserrat Venturós, de la CUP, i dels tres exresponsables governamentals Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, provinents de CDC i d'Unió.
El judici per la participació de Mas, Rigau i Ortega està previst per a principis del 2017. Als tres encausats se'ls acusa de desobediència greu i de prevaricació, però no de malversació de fons públics. El TSJC va sondejar el febrer com a possible data del judici, però encara no hi ha res tancat. En els escrits de defensa, els tres dirigents van demanar que assisteixin Mariano Rajoy i Rafael Catalá com a testimonis davant dels tribunals.
"És evident que serà la presidenta que ha escollit el poble de Catalunya", ha considerat Puigdemont mentre acompanyava Forcadell. Aquestes paraules entronquen amb el que va dir Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, durant el segon debat d'investidura de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats. "No acceptarem la castració química de la cambra", va assegurar Tardà. La via que va defensar passa per tornar a votar l'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a màxima dirigent de la cambra. En cas que arribi una inhabilitació, Junts pel Sí haurà de consensuar -consultant els moviments amb el Govern- si se l'ha de ratificar en el càrrec. El fet que la mesa tingui majoria independentista -amb quatre membres d'un total de set- pot facilitar-ho.
Un dels dirigents del PDECat que s'ha posicionat a favor que l'expresidenta de l'ANC segueixi ocupant el càrrec és Xavier Trias, exalcalde de Barcelona. "Que vingui la Guàrdia Civil a treure-la", ha assegurat Trias en declaracions a RAC1.
Embats i respostes
"En algun moment haurem de forçar la màquina", assenyalava aquesta setmana un alt dirigent sobiranista consultat per NacióDigital. L'independentisme, segons va explicar Francesc Homs en una entrevista a aquest diari, ja té preparada una estratègia unitària per fer front a les inhabilitacions contra càrrecs electes, que poden afectar membres de tots els partits partidaris de l'estat català. Existeixen els casos de Joan Coma i Montserrat Venturós, de la CUP, i dels tres exresponsables governamentals Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, provinents de CDC i d'Unió.
El judici per la participació de Mas, Rigau i Ortega està previst per a principis del 2017. Als tres encausats se'ls acusa de desobediència greu i de prevaricació, però no de malversació de fons públics. El TSJC va sondejar el febrer com a possible data del judici, però encara no hi ha res tancat. En els escrits de defensa, els tres dirigents van demanar que assisteixin Mariano Rajoy i Rafael Catalá com a testimonis davant dels tribunals.