Francesc Homs: «Ja tenim previst què farem quan arribin les inhabilitacions»

Al despatx hi té, a banda de fotos de la família i de l'equip de Presidència de la passada legislatura, un quadre de grans dimensions amb tots els noms de la dinastia catalana. "Estic pensant en endur-me'l a Madrid, que no puguin dir que no sóc monàrquic", bromeja Francesc Homs (Vic, 1969), abans de respondre les preguntes de NacióDigital. El cap de files del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a la capital de l'Estat acaba d'aterrar a Barcelona després d'assistir a l'obertura solemne de la legislatura al Congrés a càrrec del rei Felip VI. Aquest dimarts, en un debat secret al ple, s'aprovarà el suplicatori i el Tribunal Suprem el podrà jutjar pel 9-N.

-En algun moment va pensar que es tombaria el suplicatori al Congrés?
-No.

- A què atribueix que el PSOE s'hagi arrenglerat amb PP i Ciutadans? N'ha parlat amb ells?
- No, no n'he parlat perquè no s'han atrevit a comentar-me res d'això. Tampoc he tret el tema. Ja fa molt temps que el PSOE està atrapat en el marc mental del PP, que els té acomplexats. El dimarts, en essència, es debat un suplicatori de debò sobre la judicialització de la política i la qüestio catalana.

- Li sap especialment greu que els diputats del PSC, que van votar en contra de la investidura de Rajoy, apostin ara per posicionar-se a favor del seu judici?
- Em sap greu la deriva general del PSC. És un partit que ha tingut un paper fonamental en la cohesió lingüística i en la recuperació de les nostres institucions, però en aquest canvi d'època està agafant un paper testimonial. S'ha quedat atrapat en el marc mental del PSOE, derivat de l'hegemonia que ha fixat el PP. Els únics que trenquen aquesta hegemonia es diuen Podem.

"Té un valor alt que Podem no voti el suplicatori. És bo que hi hagi un espai polític a Espanya que qüestioni l'hegemonia retrògrada del PP"

- Quin valor té, que la trenquin?
- Té un valor alt. És bo que hi hagi un espai polític que aixequi el dit i qüestioni l'hegemonia retrògrada del PP. La meva aspiració és que Catalunya sigui un estat independent, i desitjo la màxima sort a Podem en la nova Espanya que en surti.

- Des del bloc del "sí", s'ha estat -lògicament- molt dur contra la judicialització del procés. S'ha parlat d'actuacions "franquistes" per part de la Fiscalia i el Suprem. Ha perjudicat les defenses dels encausats? Creu que els jutges són permeables a les crítiques?
- Tampoc eren permeables els jutges del franquisme. Fa uns anys fer aquestes acusacions haurien sonat fora de lloc, però ara estan passant coses molt gruixudes. La meva advocada havia portat consells de guerra, i l'altre dia em deia: "He tingut revivals". Tenia aquella sensació que provoca que et facin preguntes mecanitzades, com la pantomima dels consells de guerra del Tribunal d'Ordre Públic franquista.

Francesc Homs, cap de files del PDECat a Madrid. Foto: Adrià Costa

- La reforma del Tribunal Constitucional permet que actuï com a cambra penal.
- Han convertit el TC en el Tribunal d'Ordre Públic modern. Durant el franquisme no es gravaven les converses en què un ministre deia que "la Fiscalia t'ho afina", però se'n pot imaginar una d'igual.

- Tots els indicis li fan pensar en una sentència condemnatòria.
- No hauran violentat la cúpula del sistema judicial i la Fiscalia per acabar fent un judici de debò. Com pot ser que, al cap d'un any, el mateix jutge que considera que jo no havia d'estar en la causa penal oberta pel 9-N de cop i volta passi a ser responsable de pràcticament tot? Diuen que els hem violentat, però no: han trobat l'excusa per continuar un procés que és de tot menys polític. És molt gros que algú com l'exfiscal José María Mena, gens sospitós de nacionalisme o de convergent, acabi fent un article en aquesta línia al diari El País.

- Aquestes visions tenen incidència a l'Estat?
- Sí. Una de les coses que han empobrit la democràcia espanyola és que el PP té segrestats -o poc li falta- els mitjans convencionals.

"L'operació mediàtica orquestrada contra Sánchez perquè podia pactar amb Podem i independentistes no se li munta mai a cap corrupte del PP"

- Pot posar algun exemple?
- No vull violentar més les coses. No és un tema personal. Però l'operació que s'orquestra mediàticament contra Pedro Sánchez perquè transcendeix la hipòtesi remota que potser podria pactar amb Podem i els independentistes no se li munta mai a cap corrupte del PP.

- Tenia base real, aquesta hipòtesi de pacte PSOE-Podem-independentistes?
- No. Era remota. Però ells li donen més versemblança a causa de la seva inseguretat.

- Davant del jutge, vostè va dir que l'Estat va oferir un pacte en vigílies del 9-N basat en què, si el Govern no sortia a anunciar els resultats, no hi hauria judicialització del cas. Com va anar, exactament?
- Això que vaig explicar està publicat a tots els diaris del dia 8 de novembre.

- Ho diu per aquella informació que apareix segons la qual Joan Rigol va dialogar amb membres del govern espanyol per negociar la consulta?
- No, no tenia res a veure. Això va ser una filtració d’un mitjà en concret que responia a un interès desestabilitzador. Els mitjans, el dia 8 de novembre, es feien ressò d'unes declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá.

"El 2017 posarem les urnes, no en tinc cap dubte. Aquesta vegada seran vinculants, per bé i per mal"

- Els contactes del govern espanyol van arribar directament a vostè?
- Una persona intermediària em va fer arribar el missatge perquè en tingués una interpretació directa. Les decisions que es prenen després són arbitràries. Qui anuncia els tipus penals als quals s'enfrontarà Mas -desobediència, prevaricació i malversació de fons públics- és La Razón en portada. La Fiscalia de Catalunya diu que no hi ha delicte, però els truquen de Madrid i tot canvia. El govern espanyol se sent violentat quan veu que el 9-N és un èxit aclaparador. Són querelles reactives que busquen una sanció exemplaritzant. Així m'ho han dit a la cara, en privat.


- Entén que hi hagi gent que es pugui penedir de la via que es va fer servir per votar el 9-N? Es va renunciar a una votació vinculant per evitar que hi hagués imputacions, però tenim Mas, Rigau, Ortega i Homs al banc dels acusats.
- I no hi ha cap funcionari implicat. És evident que tornarem a episodis molt seriosos de gran tensió. El 2017 posarem les urnes, no en tinc cap dubte. Aquesta vegada seran vinculants, per bé i per mal. Ens hem d'espavilar a assegurar el resultat i no fer filigranes.

- L'Estat tornarà a suspendre i actuarà, l'any vinent.
- És evident, però hem après que l'Estat gripa, com ha passat en el cas del 9-N. Poso un exemple concret: imputa Rigau per haver cedit instituts perquè es votés a una colla de municipis. Però hi ha 685 municipis on es vota i no hi ha instituts, i les urnes es posen en espais públics cedits per 685 alcaldes. S'han atrevit a posar 685 querelles? No. Ja els hem vist la trampa i la feblesa. L'Estat és poderós, no l'hem de negligir ni menystenir, però la seva lògica coercitiva gripa el segle XXI. Això dóna un recorregut immens, quan no pot recórrer a l'ús de la força.

"L'Estat té eines per actuar contra el pit i collons. Però no davant d'una cosa organitzada, planificada, democràtica, pacífica i sistematitzada: això els desborda"

- L'ajuntament de Badalona va tenir problemes el 12 d'octubre per obrir pràcticament en solitari. En canvi, pot ser clau el component massiu d'una mobilització el proper 6-D. L'AMI ja ha instat els càrrecs electes a treballar.
- Si es tracta de fer un concurs de veure qui és més valent, a l'Estat li ho posem molt fàcil. Jo diria a tothom del món independentista que tenim un full de ruta votat al debat de política general i que no fem concursos d'estètica. Que s'ha de fer alguna cosa el 6 de desembre? M'apunto al que faci falta, però no anem improvisant. Oi que tenim un acord? Oi que per complimentar-lo tenim els pressupostos? Doncs fem això. L'Estat espanyol té eines per actuar contra el pit i collons. Però no en té per actuar davant d'una cosa organitzada, planificada, democràtica, pacífica i sistematitzada: això els desborda.

- Les gesticulacions sobren, doncs?
- Jo no vull desautoritzar ningú. A ningú, ni a la CUP: no estic en condicions de fer-ho. Suggereixo que observem bé l'Estat. Té fortaleses, però també debilitats: ataquem per allà on són febles.

- Aquesta debilitat passar per actuar des de la unitat?
Quan anem junts som imbatibles. Ja tenim fixat allò que ens porta a la ruptura, que és el referèndum o referèndum. Centrem les energies en això. Si no, farem un concurs d'idees. Això que estem fent va molt seriosament. No hi ha més temps de pròrroga.

- D'aquí a uns mesos pot ser inhabilitat. Acatarà la decisió?
- Si m'inhabiliten vol dir que em fan fora del Congrés. Si vaig cap a la Carrera de San Jerónimo i intento ocupar el meu escó, comprendran que no passi de la porta. Aquesta burrada no l'aniré a fer. Potser un dia vaig allà a fer una cosa testimonial. En els càrrecs públics que hi ha a Catalunya, si vénen inhabilitacions, hem de pensar com hi responem. Crec que no ho hem de dir, però ens ho hem de pensar.
 
- Li preocupa que no hi hagi una estratègia pensada?
- No descomptin que no hi sigui.

- En el cas de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, es podria reunir ràpidament el TC i actuar contra ella i tota la mesa.
- És evident que està pensat què es fa si passa això. Explicar-ho és carregar-s'ho. Oi que hi ha un principi de representativitat? Oi que vam demanar el vot el 27-S per portar a terme uns compromisos polítics i vam demanar confiança per poder-los dur? Cal anticipar tots els escenaris, i sobre cadascun d'ells tenir una capacitat de resposta pensada.

"La burrada d'anar a ocupar l'escó al Congrés si m'inhabiliten no l'aniré a fer perquè no passaria de la porta"

- Mas, després de declarar davant del TSJC el 15 d'octubre de l'any passat, va dir que acataria una inhabilitació en funció del moment jurídic del país.
- No tinc per què saber-ho tot, però ho deixo aquí. És bo que se sàpiga que les coses estan pensades. En el meu cas concret del Congrés, més enllà que pugui fer un acte testimonial, no estic en condicions de forçar la situació. Diria. Podria anar allà a fer el numeret, però que jo sàpiga no hi tenim majoria i ni tan sols som a la mesa, i al Parlament sí.

- Judicialització del procés a banda, al llarg dels últims mesos l'assumpte estrella ha estat què fer amb el full de ruta. Després de molt debat, Carles Puigdemont ha apostat pel referèndum d'autodeterminació. Què ha canviat perquè així sigui?
- No tinc la sensació d'haver fet un canvi dràstic en el full de ruta del programa de Junts pel Sí. Hem fet una cosa que té lògica democràtica. El compromís de Junts pel Sí resta intacte, i hem ajustat la tàctica. No és neutre el que ha anat passant al llarg del 2016, ni el que ha passat en política espanyola. Ha estat un període de pedagogia per als partidaris de la tercera via, que han de reconèixer obertament que del "sí se puede" s'ha anat al "no se puede". Si després d'un any intentant-ho hi ha Rajoy al cap del govern amb el suport del PSOE…

- Puigdemont li va consultar aquesta aposta per la consulta vinculant?
- En vam parlar a nivell de la direcció política. Penso que això està ben situat.

- Com s'aconseguirà que sigui diferent al 9-N?
- Els que creiem que cal la independència plantegem el referèndum perquè entenem que és una font de legitimitat democràtica per després proclamar-la. No ens ho hem plantejat mai per altres vies, com sí que han fet altres països al llarg de la història. La manera més neta és la del referèndum. De l'experiència del 9-N hi ha una cosa que no posem prou en valor: ningú va qüestionar el resultat. Per tant, les urnes es poden posar. Quina és la diferència? El compromís polític que el resultat que surti vincula en el sentit que, si hi ha una majoria a favor de la independència, es proclama.
- Això és el que hauria de mobilitzar els partidaris del "no".
- És el que pot mobilitzar el "no", i és el que espero que mobilitzi el "sí".

- El 9-N van anar a als col·legis tots els defensors del "sí", i els del "no" ja sabien que allò només era una demostració de la voluntat de votar posteriorment.
- Si algú pretén fer boicot no participant i es troba que a l'hora de la veritat participa el 60% del cens –sense situar-lo com a llindar, això no cal– , doncs ho sento per no haver-hi anat. N'hi ha alguns que no acaben de ser conscients del que farem. Hem de ser conscients que cal assegurar-nos que mobilitzem quanta més gent millor. Això va de veritat. Com que serà vinculant, no valdrà dir que hem fet una gran mobilització.

- Que sigui vinculant depèn, en bona mesura, del fet que l'Estat i Europa reconeguin el resultat, sigui quin sigui.
- Els espanyols no ho reconeixeran mai. Si la participació en aquest referèndum té entitat suficient, oblidem-nos del problema. Tenim al nostre abast posar urnes, un mètode de recompte que ofereix garanties, i disposar de representants de la comunitat internacional que verifiquin el resultat. Què diran, que és il·legal? Ho fan servir per no reconèixer el problema i no haver d’aportar cap solució. És tan ximple com això.

"El 9-N ningú va qüestionar el resultat. Per tant, les urnes es poden posar. La diferència ara és el compromís que el resultat que en surti vincula"

- El PDECat ja ha arribat als quatre mesos de vida. Quin balanç en fa, tant d'aspectes positius com negatius?
- Els diria que tot bo. Tenen tot el recolzament. La situació no és senzilla, però alhora és súper estimulant. Dono tot el suport a l'executiva a ulls clucs.

- Vostè era vicesecretari d'estratègia de Convergència. Ha fet recomanacions als companys que ara fan aquesta feina?
- No hi vull entrar. Durant el proper any s'executarà el que s'havia marcat mesos enrere, i això no ho qüestiona ningú. Ara hi ha una gent boníssima per preparar el post-unitarisme. Jo crec que ho faran molt bé.

- Això passa per treballar el camp ideològic.
- Ara hi ha poques oportunitats, perquè estem en una estratègia unitarista. Estem fent uns pressupostos amb la CUP, aviam si ens entenem! La gent que ha agafat el relleu al PDECat és gent boníssima, i anirà preparant el moment en què s'acabi l'estratègia unitària, que deixarà petjada. El que estem fent, aviam si en som conscients, és la cultura de la política d'estat dels propers 30, 40 o 50. Per això hi ha cops de colze i diferències d'estratègia i de tàctica. Ara no és el temps del debat de les idees.
 
- Els pactes amb ERC i amb la CUP, asseguren dins i fora del partit, han allunyat l'antiga Convergència de la centralitat. El votant pot percebre-ho així?
- Quan estàs en una estratègia unitarista i ets dels grans -en volum-, sempre pots tenir la sensació que els petits -també en volum- treuen més rèdits. El que afrontem l'any vinent és tan gegantí que, per discutir el color del costat, què volen que els digui... Podem córrer el risc de perdre una oportunitat que té una dimensió històrica innegable. Estan confluint moltes coses: una situació de crisi europea i occidental i la decadència de l'Estat. La centralitat, avui en dia, què és? El Brexit, Donald Trump, Mariano Rajoy? Tinc una vivència que em fa estar molt tranquil: quan es parla de la pèrdua de centralitat , hi ha articles que ja estan publicats els anys 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. Ens deien que ens havíem residualitzat, que érem de dretes, que estàvem al costat de l'Aznar... Bé, propaganda.

- Deia que hi ha un repte gegantí per al 2017. Queda anul·lat si la CUP no aprova els pressupostos?
- Jo crec que els pressupostos s’aprovaran.

- La tramitació no serà senzilla.
- La farem a la catalana manera, patint, però s'aprovaran. Potser tindrem alguna tarda de disgustos. Els pressupostos són el test abans del dia D. És una prova d’esforç, la darrera abans del referèndum. Qui ens discutirà que anem de debò si gent tan diferent es posa d'acord pels comptes? Això impressiona! És el ciment dels 3-4 mesos finals del 17, que seran intensos i tensos. L'endemà d'aprovar els pressupostos hem de pensar que, si hem fet això, toca acabar la feina. Tots hi perdem si no l'acabem.

"Respecto Puigdemont quan diu que no es tornarà a presentar, però ja veurem què passa. És una persona absolutament responsable"

- Després del referèndum vénen unes eleccions. Què passa si Puigdemont decideix no presentar-s'hi, com defensa sovint?
- No ho sé. Tots estem aquí per fer un servei temporal, i actuarem tots en conseqüència. Respecto el que diu, però ja veurem què passa. És una persona absolutament responsable.

- Joana Ortega ha dit en dues entrevistes diferents, a TV3 i a La Vanguardia, que li hagués fet il·lusió ser alcaldessa de Barcelona i que li sabia greu que una inhabilitació li trenqués el somni. Se l'ha de tenir en compte a les travesses pel 2019 com a candidata del PDECat?
- Jo vaig entendre el que va dir en termes de pedagogia de què passa quan quedes inhabilitat. La conec des de fa temps i mai m'ho havia dit. Potser és que jo anava mal informat. Qui segur que no serà candidat seré jo, ni a alcalde ni a president. Jo visc el present, estic molt concentrat en aquesta partida. És creïble que jo digui que ho puc donar tot ara, i i d'altres han d'estar frescos per donar-ho d'aquí a un any. M'emprenyaria que m'inhabilitessin ara, perquè aquest any tocarem la gralla.
 

«A Pedro Sánchez l'han fet fora perquè havia parlat amb mi»

Enyora Francesc Homs la seva etapa a la conselleria de la Presidència, quan era la peça clau de Palau en temps d'Artur Mas? Ara és portaveu del PDECat a Madrid, però no té grup propi i ha de defensar la posició des del mixt. "La situació és diferent i volguda", rememora. "Tinc la sensació que tinc més poder real que abans: a Pedro Sánchez l'han fet fora perquè havia parlat amb mi", argumenta. A Madrid ha agafat el testimoni de Josep A. Duran i Lleida com a veu dels nacionalistes, però assegura que no li ha passat mai pel cap substituir la seva figura. Això sí: treu pit de les "converses" que ha tingut amb el rei i amb els líders polítics espanyols en un període que ha estat a punt de desembocar en unes terceres eleccions. De tot plegat en té una muntanya de notes, que apunta meticulosament. Les publicarà en algun moment en format de memòries? "En aquest país és que hi ha molta gent pendent de les coses que escriurà. I les memòries són la cosa més inútil per la societat que existeixen", raona Homs. Ara bé, no acaba de tancar la porta a una possible sortida de les seves anotacions: "Si mai fos el cas, seria perquè m'avorreixo i faig un acte de pau amb mi mateix". No se'l veu convençut, en tot cas, perquè compara les memòries amb els obituaris. "Fets en vida, això sí", ressalta.