La defensa de Carles Puigdemont ha presentat aquest dimecres un escrit al Tribunal Suprem en què demana que se li apliqui l'amnistia per la causa de l'1-O. El magistrat instructor, Pablo Llarena, va donar cinc dies a les parts per posicionar-se, un termini que acabava avui mateix. En el seu escrit, l'advocat Gonzalo Boye sosté que els fets encaixen perfectament a la llei -també el delicte de malversació- i que aquesta s'ha d'aplicar i deixar sense efecte de manera "immediata" l'ordre de detenció que encara hi ha activa contra el líder de Junts.
Puigdemont s'ha començat a moure perquè se li apliqui l'amnistia. Ja ha instat el Tribunal de Comptes a respectar la llei amb relació a l'acció exterior i el referèndum, i també s'ha personat a la causa de Tsunami Democràtic -va declarar dilluns davant les autoritats franceses- i ha demanat a la magistrada instructora, Susana Polo, que li doni un nou termini de temps per poder posicionar-se sobre la llei desjudicialitzadora. El primer termini que expirava era, però, el de Llarena, i el líder independentista ja ha demanat que s'arxivi la causa que té oberta.
Bona part de l'escrit, de 22 pàgines, se centra a desmuntar els arguments dels fiscals de l'1-O, que han intentat fer descarrilar la llei a través de la malversació. Boye diferencia clarament entre l'ànim de lucre o el perjudici comptable de l'administració -que el Suprem creu que va existir en el cas del referèndum, per això manté l'amenaça de presó sobre l'expresident- de l'enriquiment personal de caràcter patrimonial, un requisit que té l'amnistia i que diferencia entre quins casos es poden perdonar i quins no.
La defensa recorda que només el propòsit d'enriquiment, no pas l'ànim de lucre sigui quina sigui la seva interpretació, queda exclòs de l'amnistia. És a dir, els independentistes podrien quedar fora de la llei si haguessin destinat diners al referèndum amb la voluntat d'enriquir-se, cosa que no va passar. "És manifest que no és possible identificar el propòsit d'enriquiment amb l'ànim de lucre", remarca Boye, que s'agafa a la resolució del Suprem en què mantenia la malversació més greu per l'1-O.
El Suprem sí que creu que en la malversació del procés hi va haver ànim de lucre, entès com a disminució dels recursos de l'administració. Ara bé, la sala penal argumentava, el febrer de 2023, que "el concepte d'ànim de lucre no pot obtenir-se mitjançant la identificació amb el propòsit d'enriquiment" i que "el propòsit d'enriquiment no és l'únic possible per a la realització del tipus de delictes d'apropiació".
Així, argumenta la defensa de Puigdemont, no es poden lligar els dos conceptes, l'argument que miraven d'utilitzar els fiscals de l'1-O per mantenir la pressió sobre els líders independentistes. Aquests fiscals, d'altra banda, ja no defensaran la posició de la Fiscalia en aquesta causa. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, els va apartar dimarts i, a partir d'ara, el ministeri públic defensarà que s'ha d'amnistiar, també, la malversació.
Junqueres i Turull defensen l'encaix a llei
Uns criteris semblants als que les defenses d'Oriol Junqueras i Jordi Turull han presentat davant la sala penal del Tribunal Suprem. En el cas del dirigent republicà, la seva argumentació assegura, a més, que resulta "inaplicable" qualsevol de les exclusions previstes per la norma.
L'advocat de Turull també destaca que els delictes pels quals va ser condemnat "encaixen de ple" en l'àmbit d'aplicació de la llei. Així, avisa que cal procedir "com més aviat millor" a declarar "completament extingides les seves responsabilitats" i altres conseqüències derivades, com seria la inhabilitació que pesa sobre ell.
Les defenses dels dirigents independentistes també carreguen contra la posició dels fiscals del procés, que s'han oposat a aplicar la llei en delictes de malversació. Segons Turull, els fiscals Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno han exposat "arguments de tipus netament polític" que no els corresponen.