03
de juliol
de
2017, 20:37
Actualitzat:
21:48h
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha posat en dubte el possible paper d'intermediari del monarca espanyol davant el procés. Ho ha dit en l'acte de presentació de l'assaig Dos estados (Arpa), de l'historiador i delegat del Govern a Madrid Ferran Mascarell. L'editor Joaquim Palau ha plantejat aquesta via com una possible sortida al boqueig polític. Però Puigdemont ho ha posat en dubte. Segons ell, si el govern espanyol volgués resoldre el conflicte amb Catalunya, el rei Felip VI podria tenir un paper claríssim, però no si manca aquesta voluntat política per part de l'executiu de Mariano Rajoy.
El mateix Palau semblava respondre's a ell mateix quan ha recordat que el general Franco i el pare del rei emèrit, Joan de Borbó, van demanar a Joan Carles I quan estaven a punt de morir que, per damunt d'altra cosa, preservés la unitat d'Espanya.
El president ha assegurat en un altre moment que "el nostre procés no és antiespanyol". I ha esmentat l'exministre de Justícia Ruiz Gallardón, a qui va escoltar fa temps en un acte públic davant de juristes d'Amèrica Llatina, que la independència de les antigues colònies havia millorat tant Espanya com les noves repúbliques americanes. També ha citat un discurs de Mariano Rajoy elogiant el Portugal independent. Puigdemont ha afirmat que coincideix amb els dos polítics espanyols i està convençut que la independència no ha de ser negativa per a Espanya, que és la tesi del llibre de Mascarell.
Palau ha plantejat també a Puigdemont les possibilitats que permet el concepte de plurinacionalitat i el president ha estat molt escèptic. La terminologia sobre la plurinacionalitat s'utilitza només per dilatar la solució del que planteja Catalunya: "Plurinacional vol dir moltes nacions", ha dit. Si es tracta de parlar de nacions polítiques i nacions culturals ja és una altra cosa.
Sense referències a Baiget
El president no ha fet cap referència, ni indirecta, a les polèmiques declaracions del conseller Jordi Baiget en què posava en dubte el referèndum. Però sí que s'ha notat la voluntat de fer costat al president en un dia com avui. Potser per això l'acte ha congregat una bona representació de la societat civil catalana (Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, Jordi Casassas, president de l'Ateneu, l'expresident del Parlament Joan Rigol, l'analista Francesc-Marc Àlvaro, l'escriptora Patricia Gabancho, l'historiador Borja de Riquer...). A primera fila, seien els consellers de Cultura, Santi Vila, i d'Interior, Jordi Jané. Avui, Marta Pascal ha sortit a fer costat a Baiget i assegurar que hi ha plena confiança en el compromís del conseller amb el referèndum.
Un polític de frontera
Mascarell ha tingut paraules d'elogi pels madrilenys i espanyols "dialogants", amb els qui ha pogut conversar des que és delegat a Madrid, però que no van començar a percebre una part de la realitat catalana fins al 9-N. Ha citat el Manuel Azaña que parlava d'unes elits que havien "acampat sobre l'Estat", que l'havien conquerit. Aquestes elits són els destinataris de la crítica que fa en el llibre.
El subtítol del llibre de Mascarell és España y Cataluña: por qué dos estados democráticos, eficientes y colaborativos serán mejor que uno, expressa perfectament la tesi de l'autor sobre l'actual moment de desencaix. Mascarell, exregidor de Cultura de l'Ajuntament en els temps de Pasqual Maragall, i més tard conseller de Cultura amb el tripartit i amb el president Artur Mas, és home de frontera. Representant del federalisme que ha evolucionat cap a l'independentisme sense passar pel nacionalisme, l'avui delegat de la Generalitat a Madrid coneix bé l'ànima de l'Estat.
El discurs de l'assaig, un xic malèvol, que a Espanya li convé una Catalunya independent, li serveix a l'exconseller per afirmar la seva tesi que l'Espanya Estat necessita una refundació democràtica que només serà possible si hi ha una forta sacsejada com la que suposaria una Catalunya independent. Un fet que ajudaria els sectors més renovadors d'Espanya de bastir un Estat diferent, que fos útil a la societat en lloc d'una societat com l'actual, sotmesa als interessos de l'Estat. Per Mascarell, l'actual retrat polític a la península és el d'un Estat contra una societat.
L'autor proposa un nou pactisme: un pacte entre dos estats nous, un de català i un d'espanyol, que es poden entendre, i que podria desembocar en un tipus de model confederal ibèric, un pacte de fraternitat enfront el que ha anomenat "la política heroica", basada en la dramatització que caracteritza l'Estat espanyol.
El mateix Palau semblava respondre's a ell mateix quan ha recordat que el general Franco i el pare del rei emèrit, Joan de Borbó, van demanar a Joan Carles I quan estaven a punt de morir que, per damunt d'altra cosa, preservés la unitat d'Espanya.
El president ha assegurat en un altre moment que "el nostre procés no és antiespanyol". I ha esmentat l'exministre de Justícia Ruiz Gallardón, a qui va escoltar fa temps en un acte públic davant de juristes d'Amèrica Llatina, que la independència de les antigues colònies havia millorat tant Espanya com les noves repúbliques americanes. També ha citat un discurs de Mariano Rajoy elogiant el Portugal independent. Puigdemont ha afirmat que coincideix amb els dos polítics espanyols i està convençut que la independència no ha de ser negativa per a Espanya, que és la tesi del llibre de Mascarell.
Palau ha plantejat també a Puigdemont les possibilitats que permet el concepte de plurinacionalitat i el president ha estat molt escèptic. La terminologia sobre la plurinacionalitat s'utilitza només per dilatar la solució del que planteja Catalunya: "Plurinacional vol dir moltes nacions", ha dit. Si es tracta de parlar de nacions polítiques i nacions culturals ja és una altra cosa.
Sense referències a Baiget
El president no ha fet cap referència, ni indirecta, a les polèmiques declaracions del conseller Jordi Baiget en què posava en dubte el referèndum. Però sí que s'ha notat la voluntat de fer costat al president en un dia com avui. Potser per això l'acte ha congregat una bona representació de la societat civil catalana (Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, Jordi Casassas, president de l'Ateneu, l'expresident del Parlament Joan Rigol, l'analista Francesc-Marc Àlvaro, l'escriptora Patricia Gabancho, l'historiador Borja de Riquer...). A primera fila, seien els consellers de Cultura, Santi Vila, i d'Interior, Jordi Jané. Avui, Marta Pascal ha sortit a fer costat a Baiget i assegurar que hi ha plena confiança en el compromís del conseller amb el referèndum.
Un polític de frontera
Mascarell ha tingut paraules d'elogi pels madrilenys i espanyols "dialogants", amb els qui ha pogut conversar des que és delegat a Madrid, però que no van començar a percebre una part de la realitat catalana fins al 9-N. Ha citat el Manuel Azaña que parlava d'unes elits que havien "acampat sobre l'Estat", que l'havien conquerit. Aquestes elits són els destinataris de la crítica que fa en el llibre.
El subtítol del llibre de Mascarell és España y Cataluña: por qué dos estados democráticos, eficientes y colaborativos serán mejor que uno, expressa perfectament la tesi de l'autor sobre l'actual moment de desencaix. Mascarell, exregidor de Cultura de l'Ajuntament en els temps de Pasqual Maragall, i més tard conseller de Cultura amb el tripartit i amb el president Artur Mas, és home de frontera. Representant del federalisme que ha evolucionat cap a l'independentisme sense passar pel nacionalisme, l'avui delegat de la Generalitat a Madrid coneix bé l'ànima de l'Estat.
El discurs de l'assaig, un xic malèvol, que a Espanya li convé una Catalunya independent, li serveix a l'exconseller per afirmar la seva tesi que l'Espanya Estat necessita una refundació democràtica que només serà possible si hi ha una forta sacsejada com la que suposaria una Catalunya independent. Un fet que ajudaria els sectors més renovadors d'Espanya de bastir un Estat diferent, que fos útil a la societat en lloc d'una societat com l'actual, sotmesa als interessos de l'Estat. Per Mascarell, l'actual retrat polític a la península és el d'un Estat contra una societat.
L'autor proposa un nou pactisme: un pacte entre dos estats nous, un de català i un d'espanyol, que es poden entendre, i que podria desembocar en un tipus de model confederal ibèric, un pacte de fraternitat enfront el que ha anomenat "la política heroica", basada en la dramatització que caracteritza l'Estat espanyol.