Entre l’agraïment i la redempció. Així s’ha presentat Fàtima Ofkir, veïna de l’Hospitalet de Llobregat, davant els mitjans de comunicació, dos dies després d’aterrar a Catalunya. Amb aquest retorn acabaven els set anys d’empresonament a Oman, on havia estat condemnada a cadena perpètua per haver-hi estat enxampada amb una motxilla de set quilos de morfina quan tenia 18 anys. La fi formal de la pena sobre Ofkir havia arribat al març, a partir de l’indult del sultà de l’estat asiàtic. Ara, ja a casa seva, la jove projecta una vida que veu “com una segona oportunitat” i reclama la comprensió de qui veu en un delicte de tràfic de drogues una gran transgressió: “Soc una Fàtima transformada”.
De fet, les paraules, interrompudes en un parell d’ocasions per l’emoció de la jove, anaven guanyant profunditat amb el pas dels minuts. Després d’explicar moments de fragilitat psicològica en un règim en què únicament disposava d’un minut de trucada a la seva família cada quinze dies, també ha assenyalat que va acabar aprofitant el temps per aprendre “set idiomes” i llegir molt. En un últim parlament, Fàtima Ofkir ha volgut enviar un missatge en defensa de la comprensió amb les situacions que poden portar algú a tenir un comportament delinqüencial. “Està sobreentès per què es fan coses dolentes. I hi ha coses que fem perquè ens hi trobem des d’una perspectiva diferent, cadascú. Cadascú als 18 anys era d’una manera i les bogeries que fa són diferents”, ha reblat.
Tot seguit, l’hospitalenca ha estès la mà a qualsevol jove “que estigui perdut” i “necessiti ajuda”. Alhora, ha assegurat que vol estudiar per graduar-se en Dret i exercir com a advocada.
Esforços i altres protagonistes
Al costat de la jove alliberada, en compareixença mediàtica, hi apareixien també algunes de les figures que expliquen part de la contracrònica de l’alliberament. La més implicada ha estat Mónica Santiago, l’advocada del despatx Vosseler que ha assessorat Ofkir els darrers anys, però també figures com les de l’empresari Antonio Sagnier i l’exjutge Baltasar Garzón. De fons, en el relat dels esforços jurídics i diplomàtics, també s’anirien mencionant personalitats com la de ministre actual d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, o de qui va ocupar aquest càrrec entre 2004 i 2010, Miguel Ángel Moratinos. D’una manera o una altra, com a protagonistes o personatges secundaris, els noms anaven apareixent en un relat entrecreuat que va acabar amb el sultà d’Oman accedint a concedir l’indult.
Sagnier ha especificat que quan es va preocupar per aquest cas va saber que un delicte de tràfic de drogues en aquests termes a l’estat espanyol es penalitzaria amb “quatre o màxim cinc anys” de presó, mentre que a Ofkir li havien imposat la pena per a tota la vida a un centre penitenciari d’Oman. Garzón ha lamentat que no s’hagi tingut en compte durant el procediment l’actitud que des del primer moment va mostrar la jove, en plena “col·laboració amb les institucions” del país asiàtic des de la seva detenció.
