12
de gener
de
2020, 21:13
Actualitzat:
13
de gener,
10:28h
Fa tan sols uns mesos, Carles Puigdemont i Toni Comín van gravar un vídeo des de la frontera entre França i Alemanya. Els seus advocats els van convèncer perquè no entressin a Estrasburg, territori francès, pel risc d'una detenció. El regust amarg del 2 de juliol, dia en què es va constituir el Parlament Europeu després de les eleccions del 26 de maig, es tornarà dolç aquest dilluns quan posin els peus a l'edifici comunitari en el seu primer ple com a eurodiputats de ple dret. La doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas d'Oriol Junqueras els ha revertit d'immunitat i tenen previst ocupar els escons que tenen reservats al grup de l'Aliança Lliure Europea.
No hi serà Junqueras, a qui no ha beneficiat el marc jurídic creat arran del seu cas. El líder d'ERC va ser inhabilitat com a eurodiputat el 3 de gener per part de la Junta Electoral Central (JEC), la sala tercera del Tribunal Suprem va avalar la decisió i la sala segona, a banda, es va negar a complir amb la resolució del TJUE i va decidir mantenir-lo a la presó. Una cadena d'esdeveniments que han dut el Parlament Europeu, presidit pel socialista italià David Sassoli, a considerar que ja no té l'escó des del 3 de gener, jornada en què, arran d'un recurs de PP i Ciutadans, va ser inhabilitat.
El Suprem, que era l'encarregat de fer complir la doctrina europea, ha tingut un paper cabdal en la judicialització del procés, i el seu paper encara no ha acabat. El jutge Pablo Llarena, instructor de la causa de l'1-O, va decidir divendres mantenir vives les euroordres contra Puigdemont i Comín malgrat haver rebut la credencial de parlamentaris comunitaris i haver vist avalada la seva immunitat des del 19 de desembre. Llarena, a banda, va posar en marxa el procediment del suplicatori, que ha de ser aprovat a la cambra si la justícia espanyola vol completar un procés d'extradició.
Un procés d'extradició que està en mans de la justícia belga i que està suspès arran -precisament- de la condició d'eurodiputats dels dos dirigents de JxCat. El suplicatori, en essència, està destinat a desposseir de la immunitat un membre concret de la cambra, i es pot allargar durant mig any. Segons fonts jurídiques de la formació nacionalista, el procediment seria un "judici al judici del Suprem", perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte.
Si finalment el ple acorda concedir el suplicatori i aixecar la immunitat, el president de la cambra ho hauria de comunicar als diputats afectats i a l'autoritat competent, que hauria d'informar el Parlament Europeu de tots els canvis, nous fets o resolucions que faci en relació al procediment. Acceptar el suplicatori no implica perdre l'acta d'eurodiputat, perquè suspendre la immunitat no pressuposa culpabilitat, únicament voldria dir que l'Eurocambra permet que dos dels seus diputats siguin jutjats al país que els reclama. Aleshores, el Suprem hauria d'activar de nou les euroordres per poder extradir els líders independentistes. El Parlament Europeu va examinar la passada legislatura 55 suplicatoris i només en va rebutjar cinc.
Suport institucional, futur immediat
Puigdemont i Comín disposaran d'un suport institucional de primera fila en la jornada a Estrasburg. La delegació catalana la liderarà el president de la Generalitat, Quim Torra, immers aquests dies en un laberint jurídic sobre el futur en el càrrec arran de la inhabilitació exprés ordenada -com en el cas de Junqueras- per la JEC. L'acompanyaran uns quants membres del Govern, inclòs el vicepresident Pere Aragonès, que també és l'home fort d'ERC. El president del Parlament, Roger Torrent, es desplaçarà amb el seu equip a Estrasburg, on preveu mantenir reunions per denunciar la situació derivada de la suspensió de Torra com a diputat i la negativa del Suprem a excarcerar Junqueras.
L'expresident de la Generalitat i ara eurodiputat enceta aquest dilluns una nova etapa marcada per la immunitat i sota l'ombra del suplicatori tramès pel Suprem. En funció de quins siguin els esdeveniments a Catalunya, un dels escenaris que hi ha damunt la taula és la convocatòria d'eleccions. I no són pocs els dirigents de JxCat que l'assenyalen com l'únic candidat possible, gràcies a la seva tirada electoral -a les europees va superar el milió de vots- i la finestra mediàtica que suposa l'Eurocambra.
No hi serà Junqueras, a qui no ha beneficiat el marc jurídic creat arran del seu cas. El líder d'ERC va ser inhabilitat com a eurodiputat el 3 de gener per part de la Junta Electoral Central (JEC), la sala tercera del Tribunal Suprem va avalar la decisió i la sala segona, a banda, es va negar a complir amb la resolució del TJUE i va decidir mantenir-lo a la presó. Una cadena d'esdeveniments que han dut el Parlament Europeu, presidit pel socialista italià David Sassoli, a considerar que ja no té l'escó des del 3 de gener, jornada en què, arran d'un recurs de PP i Ciutadans, va ser inhabilitat.
El Suprem, que era l'encarregat de fer complir la doctrina europea, ha tingut un paper cabdal en la judicialització del procés, i el seu paper encara no ha acabat. El jutge Pablo Llarena, instructor de la causa de l'1-O, va decidir divendres mantenir vives les euroordres contra Puigdemont i Comín malgrat haver rebut la credencial de parlamentaris comunitaris i haver vist avalada la seva immunitat des del 19 de desembre. Llarena, a banda, va posar en marxa el procediment del suplicatori, que ha de ser aprovat a la cambra si la justícia espanyola vol completar un procés d'extradició.
Un procés d'extradició que està en mans de la justícia belga i que està suspès arran -precisament- de la condició d'eurodiputats dels dos dirigents de JxCat. El suplicatori, en essència, està destinat a desposseir de la immunitat un membre concret de la cambra, i es pot allargar durant mig any. Segons fonts jurídiques de la formació nacionalista, el procediment seria un "judici al judici del Suprem", perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte.
Si finalment el ple acorda concedir el suplicatori i aixecar la immunitat, el president de la cambra ho hauria de comunicar als diputats afectats i a l'autoritat competent, que hauria d'informar el Parlament Europeu de tots els canvis, nous fets o resolucions que faci en relació al procediment. Acceptar el suplicatori no implica perdre l'acta d'eurodiputat, perquè suspendre la immunitat no pressuposa culpabilitat, únicament voldria dir que l'Eurocambra permet que dos dels seus diputats siguin jutjats al país que els reclama. Aleshores, el Suprem hauria d'activar de nou les euroordres per poder extradir els líders independentistes. El Parlament Europeu va examinar la passada legislatura 55 suplicatoris i només en va rebutjar cinc.
Suport institucional, futur immediat
Puigdemont i Comín disposaran d'un suport institucional de primera fila en la jornada a Estrasburg. La delegació catalana la liderarà el president de la Generalitat, Quim Torra, immers aquests dies en un laberint jurídic sobre el futur en el càrrec arran de la inhabilitació exprés ordenada -com en el cas de Junqueras- per la JEC. L'acompanyaran uns quants membres del Govern, inclòs el vicepresident Pere Aragonès, que també és l'home fort d'ERC. El president del Parlament, Roger Torrent, es desplaçarà amb el seu equip a Estrasburg, on preveu mantenir reunions per denunciar la situació derivada de la suspensió de Torra com a diputat i la negativa del Suprem a excarcerar Junqueras.
L'expresident de la Generalitat i ara eurodiputat enceta aquest dilluns una nova etapa marcada per la immunitat i sota l'ombra del suplicatori tramès pel Suprem. En funció de quins siguin els esdeveniments a Catalunya, un dels escenaris que hi ha damunt la taula és la convocatòria d'eleccions. I no són pocs els dirigents de JxCat que l'assenyalen com l'únic candidat possible, gràcies a la seva tirada electoral -a les europees va superar el milió de vots- i la finestra mediàtica que suposa l'Eurocambra.