Puigdemont surt en defensa de Borràs: «És la candidata a qui li posaran més difícil»

La cap de cartell de Junts, a qui la CUP i Junqueras qüestionen per la investigació al Suprem, carrega contra la "sagnia" del dèficit fiscal i les promeses "falses" de Sánchez

Carles Puigdemont i Laura Borràs, aquest dimarts a Terrassa.
Carles Puigdemont i Laura Borràs, aquest dimarts a Terrassa. | Junts per Catalunya
02 de febrer de 2021, 20:55
Actualitzat: 03 de febrer, 18:56h
No ha estat un dia senzill per a Laura Borràs, que ha vist com arrencava la jornada amb la negativa -després matisada- de la CUP a investir-la mentre duri la investigació al Tribunal Suprem per la causa dels presumptes contractes fraccionats mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Al cap d'unes hores, Oriol Junqueras ha apuntat que Borràs, si fos d'ERC, no hauria pogut anar a les llistes republicanes per la seva condició d'imputada. En el míting de Junts a Terrassa, la cap de files de la formació no ha fet referència a la polèmica -al matí, a TV3, ha preguntat a la CUP si estaria al costat de la "injustícia espanyola" o de la "democràcia catalana"-, però ha rebut el suport de Carles Puigdemont: "És la candidata a qui li posaran més difícil".

L'expresident, que acompanya Borràs com a número u de la candidatura, ha ressaltat que existeix una tendència de "tots junts contra Junts" en campanya, i ha apuntat que no és res nou. També hi ha emmarcat les enquestes, ha aprofitat per fer constar que no tenen drets electorals -corresponen al PDECat- i ha lamentat que a les enquestes no apareguin majoritàriament amb la bona tendència que veu de portes endins. El factor remuntada sempre presideix les campanyes de Junts: va funcionar molt bé el 21-D i a les eleccions europees, però en d'altres -com les dues convocatòries al Congrés dels Diputats o bé a les municipals de Barcelona- no ha aparegut.

Puigdemont ha insistit en la idea, freqüent en els mítings de Junts, segons la qual el dilema en aquestes eleccions és triar entre Salvador Illa o Borràs com a presidents de la Generalitat. També ha insistit que Junts és la garantia que els comuns -a diferència del que plantegen ERC o el PSC, per separat- no posin els peus al Govern i, d'aquesta manera, s'eviti que "facin amb Catalunya el que ja han fet a Barcelona". Davant d'aquest panorama, l'expresident ha fet una crida a convèncer els indecisos -ha apuntat que el fet de no tenir drets electorals els ho dificulta- i també a promoure la participació, tota una incògnita tenint en compte la situació epidemiològica al país.

Borràs, connectada al míting des del seu despatx al Congrés -aquesta setmana hi ha ple i ella hi acudeix presencialment-, ha esquivat qualsevol referència a la CUP i a Junqueras i ha optat per desplegar un argumentari estructurat al voltant del dèficit fiscal. L'ha xifrat en 40 milions d'euros al dia i, citant un informe fet públic aquest mateix matí, ha apuntat que la diferència del tracte fiscal català envers el País Basc i el "dúmping" de Madrid arriba als 9.000 euros anuals. Borràs ha integrat en el bloc econòmic les crítiques a Pedro Sánchez per les "promeses falses".

El president del govern espanyol també ha aparegut de forma implícita en el discurs de Puigdemont, que ha demanat que Borràs actuï com a "despertador" de la "letargia" de la Moncloa a partir del 15 de febrer en cas de guanyar les eleccions. "Hem de fer que la realitat els esclati a la cara", ha apuntat l'eurodiputat de Junts. Poc abans, l'exconseller Josep Rull -que aquest vespre jugava a casa, acompanyat per la família- ja havia insistit en la idea que l'Estat només negociarà si l'independentisme és fort, i que no es pot arribar a acords des de la "resignació". Una resignació que, des de les files de Junts, s'atribueix a una ERC que ha anat validant investidures, pressupostos i pròrrogues de l'estat d'alarma a Sánchez "a canvi de res" substancial, sostenen.

Artadi, contra Illa

"Es fan pactes que després no arriben a res", ha lamentat des de l'escenari Elsa Artadi, número quatre per Barcelona, cap de files al consistori i també vicepresidenta de Junts. La seva ha estat la intervenció més dura contra Salvador Illa, candidat del PSC, de tot el míting celebrat a Terrassa. Segons ella, és un "menyspreu" enviar-lo a Catalunya després de demostrar "incompetència manifesta" en la gestió de la pandèmia i convertir-se en la "vergonya" de tota la Unió Europea (UE). També ha reivindicat Junts com a "progressista" davant dels comuns i del PSC, centrats en "ajudar a fugar-se un monarca corrupte" o bé a no actuar contra el "feixisme" a l'exèrcit.