02
de febrer
de
2021, 12:59
Actualitzat:
18:51h
El judici que pesa sobre Laura Borràs pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes ha deixat de ser un impediment per a la CUP per investir la candidata de Junts. "L'únic veto és a un Govern del 155 o a un que segueixi amb la paràlisi del Govern actual", ha assegurat la cap de llista anticapitalista, Dolors Sabater, en roda de premsa, hores després que ella mateixa afirmés a RTVE que "evidentment que no" podria votar-ne la investidura si continués investigada pels delictes de prevaricació i malversació de fons públics.
L'exalcaldessa de Badalona ha anat més enllà en la roda de premsa posterior i ha apuntat que aquest judici "forma part de la causa general contra l'independentisme, ja que no pertoca jutjar-la al Suprem pels presumptes delictes pels quals se l'acusa". Borràs, de fet, està sent jutjada al Suprem perquè és aforada com a diputada al Suprem, mentre que, quan agafi l'acta de diputada al Parlament, la causa previsiblement es traslladarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, òrgan que ja va pilotava el judici quan la candidata era consellera de Cultura i fins que va ser escollida pel Congrés.
Malgrat tot, Sabater ha subratllat que "la CUP està insubornablement compromesa contra la corrupció" i que hauria volgut "que no hi hagués cap motiu per pensar que l'independentisme tingués cap sospita de corrupció". "Aquestes presumptes irregularitats tenen unes bases que ens agradaria que s'haguessin aclarit", ha assenyalat, tot i que ho ha separat de la investidura i ha apuntat que "ha d'actuar la justícia, però no el Suprem".
En canvi, a RTVE havia dit que "les sospites de corrupció s'haurien d'aclarir abans que algú pogués ser habilitat per dirigir un país", a banda de defensar que els polítics investigats per corrupció puguin presentar-se a llistes electorals. "Aquesta és una norma que hauria d'estar vigent de manera estricta amb tots els polítics, tot i que hi ha l'ombra sempre de la causa general contra l'independentisme i les causes inventades", havia reconegut.
Tot seguit, però, la CUP ja havia emès un comunicat en què ha volgut deixar clara la seva solidaritat amb els represaliats i també el compromís en la lluita contra la corrupció. Així, ha remarcat que l'independentisme "no es pot permetre ni una ombra de dubte", però també ha deixat clar que "l'únic veto" que la CUP ha posat sobre la taula és a un Govern "que continuï amb la paràlisi dels darrers tres anys". En aquest sentit, el partit ha assegurat que és garantia per posar per davant "el projecte col·lectiu als personalismes" i que això serà el que marcarà el posicionament davant de "futurs acords".
"La CUP haurà de decidir si està al costat de la injustícia espanyola o de la democràcia catalana", ha replicat posteriorment Borràs a TV3, on ha assegurat que "no hi ha causa" i que, per tant, "no hi hauria d'haver judici" sobre aquesta qüestió. Per això, la dirigent independentista ha apuntat que no pensa "col·laborar amb l'Estat" ni "posar-se a pensar en un escenari que no hauria d'existir", en referència a una possible condemna que, en cas de ser presidenta, l'apartaria del càrrec: "No col·laborem ni entrem en un marc mental espanyol que ens subjuga i ens hipoteca. Els donem l'oportunitat de continuar inhabilitant presidents".
Control públic dels serveis essencials
Sabater s'ha referit a aquesta eventual investidura a preguntes dels periodistes en una roda de premsa sobre les mesures contra la pobresa energètica. En aquest sentit, ha proposat que "tots els béns essencials i bàsics deixin de ser un negoci en mans d'uns pocs i passin a estar sota control de la Generalitat", en referència concreta a l'aigua, l'energia, el transport i les telecomunicacions. Pretén que "el marge de beneficis sigui reinvertit en la millora de les instal·lacions i en fer-ho accessible per a tothom", així com impulsar la transició ecològica.
La cap de llista de la CUP reclama que, en àmbits com la llum, el gas, l'aigua o internet no hi hagi "beneficis privats, però tampoc buidatge de les administracions", atès que ara la Generalitat compensa les empreses que no tallen el subministrament a les famílies vulnerables. El número dos per Tarragona, Edgar Fernández, ha denunciat que "l'11% de la població catalana pateix avui pobresa energètica" i ha etzibat que "Gas Natural va matar una persona per 200 euros el 2016", en referència al tall de llum de Reus que va derivar en la mort d'una veïna, motiu pel qual reclama "regular el preu i control públic del subministrament".
L'exalcaldessa de Badalona ha anat més enllà en la roda de premsa posterior i ha apuntat que aquest judici "forma part de la causa general contra l'independentisme, ja que no pertoca jutjar-la al Suprem pels presumptes delictes pels quals se l'acusa". Borràs, de fet, està sent jutjada al Suprem perquè és aforada com a diputada al Suprem, mentre que, quan agafi l'acta de diputada al Parlament, la causa previsiblement es traslladarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, òrgan que ja va pilotava el judici quan la candidata era consellera de Cultura i fins que va ser escollida pel Congrés.
Malgrat tot, Sabater ha subratllat que "la CUP està insubornablement compromesa contra la corrupció" i que hauria volgut "que no hi hagués cap motiu per pensar que l'independentisme tingués cap sospita de corrupció". "Aquestes presumptes irregularitats tenen unes bases que ens agradaria que s'haguessin aclarit", ha assenyalat, tot i que ho ha separat de la investidura i ha apuntat que "ha d'actuar la justícia, però no el Suprem".
En canvi, a RTVE havia dit que "les sospites de corrupció s'haurien d'aclarir abans que algú pogués ser habilitat per dirigir un país", a banda de defensar que els polítics investigats per corrupció puguin presentar-se a llistes electorals. "Aquesta és una norma que hauria d'estar vigent de manera estricta amb tots els polítics, tot i que hi ha l'ombra sempre de la causa general contra l'independentisme i les causes inventades", havia reconegut.
Tot seguit, però, la CUP ja havia emès un comunicat en què ha volgut deixar clara la seva solidaritat amb els represaliats i també el compromís en la lluita contra la corrupció. Així, ha remarcat que l'independentisme "no es pot permetre ni una ombra de dubte", però també ha deixat clar que "l'únic veto" que la CUP ha posat sobre la taula és a un Govern "que continuï amb la paràlisi dels darrers tres anys". En aquest sentit, el partit ha assegurat que és garantia per posar per davant "el projecte col·lectiu als personalismes" i que això serà el que marcarà el posicionament davant de "futurs acords".
"La CUP haurà de decidir si està al costat de la injustícia espanyola o de la democràcia catalana", ha replicat posteriorment Borràs a TV3, on ha assegurat que "no hi ha causa" i que, per tant, "no hi hauria d'haver judici" sobre aquesta qüestió. Per això, la dirigent independentista ha apuntat que no pensa "col·laborar amb l'Estat" ni "posar-se a pensar en un escenari que no hauria d'existir", en referència a una possible condemna que, en cas de ser presidenta, l'apartaria del càrrec: "No col·laborem ni entrem en un marc mental espanyol que ens subjuga i ens hipoteca. Els donem l'oportunitat de continuar inhabilitant presidents".
Control públic dels serveis essencials
Sabater s'ha referit a aquesta eventual investidura a preguntes dels periodistes en una roda de premsa sobre les mesures contra la pobresa energètica. En aquest sentit, ha proposat que "tots els béns essencials i bàsics deixin de ser un negoci en mans d'uns pocs i passin a estar sota control de la Generalitat", en referència concreta a l'aigua, l'energia, el transport i les telecomunicacions. Pretén que "el marge de beneficis sigui reinvertit en la millora de les instal·lacions i en fer-ho accessible per a tothom", així com impulsar la transició ecològica.
La cap de llista de la CUP reclama que, en àmbits com la llum, el gas, l'aigua o internet no hi hagi "beneficis privats, però tampoc buidatge de les administracions", atès que ara la Generalitat compensa les empreses que no tallen el subministrament a les famílies vulnerables. El número dos per Tarragona, Edgar Fernández, ha denunciat que "l'11% de la població catalana pateix avui pobresa energètica" i ha etzibat que "Gas Natural va matar una persona per 200 euros el 2016", en referència al tall de llum de Reus que va derivar en la mort d'una veïna, motiu pel qual reclama "regular el preu i control públic del subministrament".