02
de febrer
de
2021, 10:25
Actualitzat:
13:02h
"La CUP haurà de decidir si està al costat de la injustícia espanyola o de la democràcia catalana". Aquesta ha estat la resposta de Laura Borràs, candidata de Junts a la presidència de la Generalitat, a la negativa dels anticapitalistes a investir-la mentre estigui investigada pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En una entrevista al programa Els Matins de TV3, Borràs ha assenyalat que "no hi ha causa" i que, per tant, "no hi hauria d'haver judici" sobre aquesta qüestió, que ara depèn del Tribunal Suprem perquè és diputada a Madrid però que hauria de ser traspassada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el moment en què agafi l'escó com a representant al Parlament.
La dirigent independentista ha apuntat que no pensa "col·laborar amb l'Estat" ni "posar-se a pensar en un escenari que no hauria d'existir", en referència a una possible condemna que, en cas de ser presidenta, l'apartaria del càrrec. "No col·laborem ni entrem en un marc mental espanyol que ens subjuga i ens hipoteca. Els donem l'oportunitat de continuar inhabilitant presidents", ha assenyalat Borràs, que ha comparat la situació amb els mesos previs al judici al procés celebrat al Tribunal Suprem i al debat que hi havia sobre els anys de presó que podien caure als presos polítics per haver promogut l'1-O. La candidata, al juliol, es va negar a declarar al Suprem, on prossegueix la causa, pendent ara de més informes pericials.
Podria fer la investigació pel presumpte fraccionament de contractes que Junts treballés amb alternatives per mantenir la presidència en cas que fos inhabilitada? Borràs ho ha negat amb aquest argument: "El partit té pensat treballar amb la candidata que té, perquè treballa en un marc mental català". "Els votants confien en mi, en la meva innocència. Estic disposada a continuar avançant. Aquesta causa no hauria d'existir, és obvi que només té finalitat dissuassòria", ha remarcat Borràs.
Malgrat aquesta afirmació, fa tan sols unes setmanes el número tres de la llista, Joan Canadell, no va tancar del tot la porta a agafar el relleu de la candidata en cas que fos inhabilitada. La investigació al Suprem no va suposar cap problema per a Borràs en les primàries de Junts, tenint en compte que es va imposar amb facilitat a Damià Calvet -avalat per Lledoners- amb un percentatge superior al 70%. Des del primer moment -el cas va esclatar quan era consellera de Cultura- la candidata ha negat els fets i ha denunciat l'existència d'una operació de l'Estat per acabar amb la seva carrera política, que va començar fa tres anys amb el fitxatge per Junts per Catalunya el 21-D.
Com s'ha expressat Dolors Sabater, cap de cartell de la CUP, sobre la negativa a investir Borràs? "Les sospites de corrupció s'haurien d'aclarir abans que algú pogués ser habilitat per dirigir un país", ha deixat clar aquest dimarts al matí a RTVE. "Seria millor que s'hagués aclarit aquest tema abans per més tranquil·litat i claredat de la proposta política", ha ressaltat. La CUP proposa impedir que els polítics investigats per corrupció puguin presentar-se a llistes electorals. "Aquesta és una norma que hauria d'estar vigent de manera estricta amb tots els polítics, tot i que hi ha l'ombra sempre de la causa general contra l'independentisme i les causes inventades", ha reconegut Sabater.
La dirigent independentista ha apuntat que no pensa "col·laborar amb l'Estat" ni "posar-se a pensar en un escenari que no hauria d'existir", en referència a una possible condemna que, en cas de ser presidenta, l'apartaria del càrrec. "No col·laborem ni entrem en un marc mental espanyol que ens subjuga i ens hipoteca. Els donem l'oportunitat de continuar inhabilitant presidents", ha assenyalat Borràs, que ha comparat la situació amb els mesos previs al judici al procés celebrat al Tribunal Suprem i al debat que hi havia sobre els anys de presó que podien caure als presos polítics per haver promogut l'1-O. La candidata, al juliol, es va negar a declarar al Suprem, on prossegueix la causa, pendent ara de més informes pericials.
Podria fer la investigació pel presumpte fraccionament de contractes que Junts treballés amb alternatives per mantenir la presidència en cas que fos inhabilitada? Borràs ho ha negat amb aquest argument: "El partit té pensat treballar amb la candidata que té, perquè treballa en un marc mental català". "Els votants confien en mi, en la meva innocència. Estic disposada a continuar avançant. Aquesta causa no hauria d'existir, és obvi que només té finalitat dissuassòria", ha remarcat Borràs.
Malgrat aquesta afirmació, fa tan sols unes setmanes el número tres de la llista, Joan Canadell, no va tancar del tot la porta a agafar el relleu de la candidata en cas que fos inhabilitada. La investigació al Suprem no va suposar cap problema per a Borràs en les primàries de Junts, tenint en compte que es va imposar amb facilitat a Damià Calvet -avalat per Lledoners- amb un percentatge superior al 70%. Des del primer moment -el cas va esclatar quan era consellera de Cultura- la candidata ha negat els fets i ha denunciat l'existència d'una operació de l'Estat per acabar amb la seva carrera política, que va començar fa tres anys amb el fitxatge per Junts per Catalunya el 21-D.
Com s'ha expressat Dolors Sabater, cap de cartell de la CUP, sobre la negativa a investir Borràs? "Les sospites de corrupció s'haurien d'aclarir abans que algú pogués ser habilitat per dirigir un país", ha deixat clar aquest dimarts al matí a RTVE. "Seria millor que s'hagués aclarit aquest tema abans per més tranquil·litat i claredat de la proposta política", ha ressaltat. La CUP proposa impedir que els polítics investigats per corrupció puguin presentar-se a llistes electorals. "Aquesta és una norma que hauria d'estar vigent de manera estricta amb tots els polítics, tot i que hi ha l'ombra sempre de la causa general contra l'independentisme i les causes inventades", ha reconegut Sabater.