Quan Tamames defensava un «estat català dins d'Espanya» i el pacte fiscal

L'economista i antic dirigent del PCE durant la dictadura i la Transició ha anat escorant-se a la dreta i ara serà candidat a la Moncloa en la moció de censura de Vox

Ramón Tamames, en una imatge d'arxiu
Ramón Tamames, en una imatge d'arxiu | Europa Press
28 de febrer de 2023
Actualitzat: 20 de març, 14:10h
La mutació de la figura política de Ramón Tamames ha anat evolucionant de tal manera que va començar al Partit Comunista i ha acabat a Vox. El candidat de la formació d'extrema dreta en la moció de censuracontra el govern espanyol, però, també ha mostrat amb els seus postulats, almenys de fa un temps, que també pensa diferència del partit de Santiago Abascal. També sobre Catalunya.

Fa només dos anys, l'economista assegurava en una entrevista a La Vanguardia que era possible un "estat català dins del regne d'Espanya". Això, segons Tamames, implicava "tornar al camí" del que marca la Constitució, mentre que s'oposava a una República catalana independent. Per altra banda, en la mateixa conversa al diari del Grup Godó, assegurava que Rajoy "va fer mal a tothom" negant el pacte fiscal que demanava Artur Mas l'any 2012.


Per altra banda, a la reedició del 2018 del seu llibre On vas, Catalunya?, Tamames assegurava que va enviar una carta al mateix Mas i a Mariano Rajoy dos dies després del referèndum de l'1-O en què proposava com a solució al conflicte polític reconèixer la "nació catalana". Una idea que és totalment contraposada a la línia política de Vox, que defensa en el seu programa la "suspensió de l'autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme".

Avui dia, hi haurà molts lectors que no recordaran la figura de Tamames o en tindran un record llunyà. Però aquest home va ser durant uns anys un dels rostres de l'esquerra espanyola i del Partit Comunista. Molt més que això: un dels intel·lectuals més prestigiosos de l'esquerra. Ara, dècades després, pot protagonitzar el colofó a una evolució que el durà a intentar blanquejar l'extrema dreta. Al preu, això sí, de liderar-la durant unes hores i de tenir, tal vegada per darrer cop, els focus al damunt.