Plataforma per la Llengua celebra eleccions el dia 16 de març. L'assemblea escollirà 13 càrrecs, la meitat dels que conformen l'executiva, entre els quals el de president. Òscar Escuder ha ocupat aquest càrrec durant 22 anys i opta a revalidar-lo per a quatre anys més. La seva és l'única llista que s'ha presentat, després que l'alternativa que s'havia intentat configurar en els darrers mesos, liderada per l'exdirigent d'Esquerra al País Valencià Agustí Cerdà, no hagi pogut prosperar per defectes de forma. La direcció de Plataforma s'empara en els estatuts, però els crítics ja han anunciat que emprendran accions legals pel que consideren que és una vulneració de drets i una actitud poc democràtica. Hauria estat la primera vegada que els socis haurien pogut votar entre dues opcions diferents.

En una roda de premsa aquest divendres, representants de la candidatura liderada per Cerdà, acompanyats de l'advocat Àlex Solà, han donat detalls de la demanda que presentaran, a tot estirar, aquest dilluns. "Cap de nosaltres volia arribar fins aquí; no pretenem altra cosa que tirar endavant la candidatura i fer-ho tan bé com puguem", ha explicat Cerdà. Els crítics interposaran una demanda per la via civil, i impugnaran la convocatòria de l'assemblea i la no validació de la candidatura. De manera cautelar, demanaran suspendre el procés electoral que havia de culminar en la votació dels nous càrrecs directius el dia 16. La demanda va contra l'entitat, representada en aquest cas per l'actual junta directiva.

Segons l'advocat de la candidatura alternativa, l'actuació de la direcció de Plataforma va en contra de la llei d'associacions i no fa una correcta interpretació dels estatuts, fruit de tota una història en què només hi ha hagut una sola llista, sense rivals. La prioritat ha de ser fer una interpretació dels estatuts d'acord amb els principis democràtics, i que fonamentin la pluralitat. Això, ara, no passa, segons els crítics. "És una interpretació nord-coreana", ha dit, de manera gràfica, l'advocat Solà. La candidatura alternativa creu que la direcció actual no té interès en què els socis votin ni afavorir que hi hagi canvis. Per això no s'han actualitzat els estatuts ni se'n fa una interpretació més oberta, que fomenti alternatives. L'acció judicial que preparen els crítics vol forçar també un canvi en la interpretació dels estatut.
 

Poc marge per a les alternatives

Per això, els crítics sostenen que és pràcticament impossible presentar opcions renovadores per dirigir la Plataforma per la Llengua. De fet, assenyalen que la candidatura d'Òscar Escuder tampoc s'hi podria presentar, si s'apliqués la interpretació restrictiva del reglament que se'ls ha aplicat a ells. "Hi ha comissions que encara no s'han constituït o que estan formades per una sola persona", ha detallat Cerdà. La interpretació que en fa la direcció, ha remarcat l'advocat Solà, porta que sistemàticament només es pugui presentar una sola candidatura, o bé que les candidatures que eventualment puguin arribar a presentar-se necessitin l'aval de la línia oficialista.

Hi ha un altre problema, que és el del reglament. Segons els crítics, el reglament que regularà aquest procés electoral, l'assemblea i la votació dels nous càrrecs, encara no s'ha votat. El funcionament de Plataforma fa que el reglament es voti el mateix dia de l'assemblea, el dia que també es votaran els nous càrrecs. "Aquest criteri és antic i poc democràtic", ha dit Solà. És propi d'organitzacions assembleàries, però no pas d'una associació. En aquests casos, el reglament s'hauria d'aprovar i ser el vigent sempre, no pas votar-lo en cada assemblea.
 

Una proposta transversal, rebutjada

Els impulsors de la candidatura alternativa fa mesos que treballaven en aquesta alternativa. Van mantenir reunions amb la direcció actual de Plataforma els dies 19 de desembre de 2023 i 17 de gener de 2024, i els van traslladar una proposta de candidatura transversal, en què els crítics plantejaven incloure quatre vocalies en els 13 càrrecs que es portaven a votació. La direcció els demana que facin la proposa per escrit i quines són les seves demandes. "Volem ajudar a fer que tot funcioni millor", ha dit Cerdà. L'acord marc plantejava millorar la "democratització interna", "federalitzar" l'entitat enfortint els lligams amb la resta de Països Catalans, i "donar un nou impuls" a l'organització, a través d'una "actualització" del discurs i les línies estratègiques.

La proposta, com consta en correu electrònic que el president Escuder va enviar als promotors de la llista alternativa, va ser rebutjada el dia 22 de febrer, dies abans que s'acabés el termini per presentar candidatures. "No veiem compatible la vostra proposta, ni les vostres dinàmiques i maneres de fer amb les línies de treball, dinàmiques i forma de treballar de l'executiva actual", deia Escuder. El cap de llista de la candidatura rebutjada ha insistit que la voluntat és de conciliació i ha demanat a la direcció que aturi "aquest desgavell". "Està a la seva mà aturar-ho, posar el comptador a zero i facilitar que es presenti tanta gent com vulgui", ha afirmat. Una opció és retirar la seva candidatura, per tal que s'hagi d'aturar per força el procés electoral.
 

Per què s'atura la llista alternativa?

La comissió electoral de Plataforma per la Llengua nega cap irregularitat ni cap voluntat d'apartar les opcions alternatives. En un comunicat fet públic dijous, l'organisme argumenta la seva decisió d'acord amb els estatuts. La llista de Cerdà, diu, "ha estat invalidada per no complir amb el que preveuen diversos articles recollits als estatuts". Això és així, continua el comunicat, perquè cap dels membres proposats per als càrrecs de coordinadors i delegats territorials formen part de cap comissió ni delegació, així com tampoc cap comissió ni delegació territorial els havia proposat en els termes que recullen els estatus. Segons Plataforma, hi ha sis membres de la candidatura de Cerdà que no compleixen amb aquests requisits, i per això s'ha tombat aquesta segona llista.

A banda d'Agustí Cerdà, la candidatura incorporava com a tresorer el promotor cultural Marçal Girbau, que ja havia treballat a Plataforma entre els anys 2015 i 2021, abans de deixar-ho. Els noms problemàtics, segons la comissió electoral de l'assemblea, són el de la candidata a delegada a les Illes Balears, la poeta Glòria Julià, el candidat a delegat del País Valencià, l'activista Raül Castanyer, i els coordinadors Guillem Fuster, Hug Domènech, Maria Fajardo i Juliana Bacardit. El termini per presentar candidatures va acabar l'1 de març, i aquest dimecres es va fer públic que no podrien presentar-se com a alternativa per aquests defectes de forma. Un argument que, des de la llista alternativa, rebutgen categòricament.

"Ens sembla trista, aquesta argumentació, i fa pensar que els fa por la democràcia", ha lamentat Cerdà, que ha demanat uns processos interns "clars, nets i democràtics". Davant les crítiques dels darrers dues, la comissió electoral recorda que per proposar canvis als estatuts cal recollir les signatures del 10% dels socis. Avui dia, segons dades oficials, Plataforma per la Llengua, que va néixer el 1993 i s'ha convertit en una entitat de referència en la defensa de la llengua, té 26.000 socis. En l'anterior assemblea van participar menys d'un centenar de socis, el 0,25% del cens.