El PP de Catalunya encara està llepant-se les ferides dels resultats electorals del 14-F, que no van respondre a les expectatives de creixement que tenia el partit. Des d'aleshores, la direcció d'Alejandro Fernández ha estat treballant per cicatritzar els malestars que es van desfermar des de la nit electoral. Encara ressonen les crítiques rebudes per Alejandro Fernández per part de molts dels antics dirigents de la formació, amb Alicia Sánchez Camacho i Xavier García Albiol al davant. L'executiva de dimarts va decidir evitar la convocatòria dels congressos provincials i renovar les direccions territorials. Feia por, sobretot, el de Barcelona, on tot feia preveure una disputa entre Óscar Ramírez, president fins ara del PP provincial, i Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels.

[noticia]220452[/noticia]
Amb l'aval de Pablo Casado, Alejandro Fernández va començar a recompondre la situació interna amb un objectiu clar: cohesionar el partit sumant totes les famílies en un partit que arrossega tensions clàniques de llarg recorregut. El nomenament del veterà Santi Rodríguez, exportaveu al Parlament, com a secretari general ja va tenir aquesta finalitat. Rodríguez és un dirigent apreciat per tothom i aliè a les diverses sensibilitats. 

A Barcelona, Alejandro Fernández ha resolt un veritable "sudoku" i la solució sembla haver satisfet tots els protagonistes. Manuel Reyes, un dirigent valorat per la militància, amb suport entre l'antic sector fernandista, encara molt actiu entorn Alberto Fernández, és el nou president provincial. No és aliè a aquest fet que Reyes -que es va posicionar a favor de Soraya Sáenz de Santamaría en el congrés que va elegir Pablo Casado- manté una bona sintonia amb el secretari general del PP, Teodoro García Egea.

[noticia]217228[/noticia]
Óscar Ramírez deixa la presidència provincial. Però manté el suport d'Alejandro Fernández, que el té al seu costat com a vicesecretari de política municipal. D'altra banda, l'alcalde Pontons, l'històric Josep Totosaus, es fa amb la secretaria general de Barcelona i s'abocarà a reforçar el partit a les comarques interiors. El president dels populars catalans també té una persona de la seva confiança, Xavier Cañigueral, com a coordinador (número tres) a Barcelona.

Tarragona, en mans del "pare polític" de Fernández

Al capdavant del partit a Tarragona s'ha designat Francesc Ricomà. Es tracta d'una figura destacada, però que ara estava apartat del primer pla. Amb ell, Alejandro Fernández recupera a qui és considerat el seu "pare polític", ja que l'actual dirigent va treballar al costat de Ricomà quan aquest era tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Tarragona. Una posició que anys després, exerciria el mateix Fernández. Ricomà té un perfil pacificador que servirà per unir més la militància tarragonina.

Tornen els Veray a Girona

Un altre canvi significatiu s'ha produït a Girona, on la fins ara presidenta, Maria Àngels Olmedo, de Figueres, cedeix el lloc a l'històric Jaume Veray. Feia temps que el PP gironí vivia un fort malestar intern, amb pèrdua de militants i de presència institucional. Per recompondre ferides, una persona propera a Olmedo, Dani Ruiz, serà secretari general.

A Lleida, el regidor a la Paeria Xavi Palau serà el nou president. Fa temps que Palau ha consolidat el que al partit anomenen un "lideratge natural". No hi ha hagut conflicte amb l'exdiputada Marisa Xandri, que forma part ja de la direcció com a visecretària de política social del PP de Catalunya.