Raül Romeva ha trencat el silenci després de l'aplicació de la llei d'amnistia pel Tribunal Suprem juntament amb Oriol Junqueras, Jordi Turull i Dolors Bassa i, en un vídeo a les xarxes socials, ha reblat que els amnistiats no demanen compensacions, sinó "memòria i democràcia". L'exconseller d'Afers Exteriors i eurodiputat d'ERC ha reivindicat el dret a l'autodeterminació de Catalunya i ha denunciat que la mesura de gràcia no desfà tot el mal causat.
"Recuperem uns drets que no hauríem d'haver perdut mai en un estat veritablement democràtic", ha reflexionat, alhora que ha lamentat que "no es desfan els silencis imposats ni es recuperen els anys perduts". En aquest sentit, Romeva ha assegurat que ha patit una "triple mort", política, civil i pública; en què als presos polítics i exiliats se'ls ha tractat "com un expedient judicial" i se'ls ha "anul·lat com a persones".
Romeva ha lamentat no haver pogut exercir com a representant públic i tampoc com a membre de la societat civil, amb la impossibilitat, per exemple, d'exercir com a professor a les universitats públiques durant aquests nou anys. Si bé, ha admès que el que més mal li ha fet han estat les conseqüències en l'esfera pública.
Romeva i Junqueras aniran a les llistes d'ERC del 29-N
Ara que el Suprem li ha aixecat la inhabilitació, juntament amb Junqueras, Romeva tornarà de manera simbòlica a les llistes electorals d’ERC als comicis espanyols del 29-N. Junqueras ocuparà el penúltim número de la llista al Congrés per Barcelona, encapçalada per Gabriel Rufián, mentre que l’exconseller serà el primer suplent. D'aquesta manera, ja es poden tornar a dedicar a la política institucional.
El Suprem aplica l'amnistia a contracor
El Suprem ha anat acumulant derrotes en els últims mesos. Primerament, encara que no l'interpel·lava directament, veia com la justícia europea donava l'aval a la norma i dirimia que no anava contra els interessos econòmics de la UE. Posteriorment, el Constitucional també va donar llum verda a la norma i a la seva aplicació en el cas dels dirigents del procés perquè no hi havia malversació. Així doncs, finalment el Suprem ha amnistiat els dirigents del procés i ho ha fet la mateixa sala que els va condemnar, amb el ponent de la decisió sent Manuel Marchena.
L'alt tribunal, però, ha volgut morir matant. En el text en què s'ha anunciat l'aplicació de l'amnistia, el Suprem carrega contra la “innecessària grandiloqüència” del Constitucional a l’hora de sentenciar el cas. El comunicat assegura que el Constitucional ha envaït l'àmbit jurisdiccional del Suprem i que pretén "camuflar la intensitat de la ingerència". Malgrat totes les queixes, l'amnistia ja ha quedat aplicada d'una vegada per totes als dirigents del procés condemnats i d'aquí a pocs dies ho farà amb els exiliats.
El Suprem insisteix que acata la decisió del Constitucional, tot i que remarca que la “fonamentació jurídica” de la majoria que va inspirar la sentència del TC “inclou consideracions que són manifestament prescindibles per atorgar sentit a la resolució estimatòria”. L’alt tribunal critica que el TC digués que el Suprem havia fet una “reducció teològica” o una “interpretació extensiva” de la llei d’amnistia, així com que afirmés que la sala penal s’havia allunyat del “sentit comú i de la lògica” d’aquesta norma. “Són consideracions absolutament innecessàries”, critica l’alt tribunal.
