Al barri del Besòs i el Maresme, a Barcelona, fa temps que s'acumulen les incògnites sobre com i quan es resoldran les acumulacions de pisos en situacions deficients. Els darrers anys s'han recopilat les anàlisis urbanístiques, s'han engegat unes poques remodelacions a una desena de finques i s'ha previst un pla a mig termini per intervenir, però les respostes arriben a poc a poc. Entremig, continuen existint els pisos apuntalats i s'han registrat alguns desallotjaments d'urgència per despreniments. Ara, ha aparegut un document clau: la memòria econòmica per a la creació de l'empresa "Impulsem Futur Besòs-Maresme", de l'Ajuntament i la Generalitat. En aquest informe tècnic es desplega tot un nou escenari que fins ara mai no s'havia plantejat: l'enderroc de prop de 1.800 pisos, els que estan en pitjors condicions.
Fonts del govern municipal remarquen que aquest no és el pla amb el que treballa l'Ajuntament i insisteixen que continuen preveient la rehabilitació de tots els habitatges, sense tirar res a terra. Tanmateix, per explicar l'existència d'aquesta possibilitat d'enderrocs al document, que arriba a assenyalar quins edificis caldria destruir, assenyalen que és un requeriment tècnic. La memòria econòmica de la nova empresa pública havia de plantejar alternatives al pla inicial. És un requisit formal, afirmen des del consistori.
Així, si bé la memòria econòmica de la nova empresa pública preveu un escenari en què hi hauria enderrocs de 1.752 pisos, fet que requeriria una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), també menciona una altra possibilitat, que és la que no implicaria tirar cap edifici a terra i tampoc requeriria cap MPGM. En aquest sentit, fonts municipals sostenen que l'Ajuntament treballa amb aquest segon objectiu, a hores d'ara.
Sigui com sigui, això ha generat una inquietud inicial en els veïns de la plataforma Sos Besòs, que no entenien per què el govern es plantejaria enderrocar edificis i construir-ne de nous, quan fins ara se'ls hi havia dit que es podrien fer plans de rehabilitació als 4.000 pisos del barri. En el mateix sentit, des de l'oposició, Barcelona en Comú ha equilibrat l'eufòria pel fet que es donés llum verda la nova empresa pública per "regenerar" el Besòs i el Maresme amb les crítiques al ritme de les obres i al contingut del document.
Fonts de BComú desconfien de les intencions de l'executiu del PSC i asseguren que plantejar "expropiacions i enderrocs" no pot ser "un simple exercici comptable". Assenyalen que aquests plantejaments són "una decisió política de model urbà" i els acusen que si es tiressin a terra els edificis més malmesos, s'animaria els veïns a marxar del barri.
Una nova empresa pública i 415 milions d'euros
Tanmateix, els comuns han votat favorablement al conjunt de mesures anunciades per a la regeneració del Besòs, ja que aquest pla portava cua des de fa temps. La formació liderada per Gemma Tarafa havia posat com a condició del seu "sí" a les ordenances fiscals del govern Collboni, l'any passat, un nou impuls de transformació urbana al Besòs. Ara això s'havia acomplert, amb implicació de la Generalitat, una altra reivindicació històrica.
En aquest sentit, també han estat clau els vots de Junts i d'ERC. El govern ha volgut mencionar, a més, el paper dels republicans, que els darrers anys igualment han negociat algunes millores en la inversió al barri. Així, les reticències de l'oposició en la gestió urbanística a la franja del Besòs no s'ha transformat en un rebuig al nou impuls públic, que preveu 415 milions d'euros d'inversió. El repartiment aniria de la següent manera: els pròxims 12 anys l'Ajuntament posaria 265 milions i l'administració catalana, 150. Finalment, s'ha aprovat inicialment la constitució de l'empresa "Impulsem Futur Besòs-Maresme".
"Em quedo amb els vots favorables d'avui més enllà de les afirmacions, per no dir mentides, d'alguns representants dels grups", ha etzibat la tinent d'alcaldia Laia Bonet, en representació del govern, per tancar el seu torn d'intervenció a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge.
