El mal que manté els pisos del barri del Besòs i el Maresme, a Barcelona, amb puntals, trencadisses i humitats podria tenir ara una solució a la vista. Els milers de pisos construïts durant el tardofranquisme ja fa temps que mostren greuges evidents per als habitants d'una de les franges més pobres de la capital catalana. Els darrers anys s'han plantejat plans per intervenir-hi des de l'Ajuntament, malgrat que els ritmes executats per l'administració, de moment, mantinguin els veïns inquiets. Ara, però, el govern local de Jaume Collboni i el de Salvador Illa, a la Generalitat, han pactat un impuls econòmic per millorar les condicions del barri. I per fer-ho de manera sostinguda. L'acord contempla un compromís de 415 milions d'euros, entre les dues parts, en 10 anys.
En una comissió bilateral entre el consistori barceloní i el Govern català s'ha planificat el camí per intervenir amb més força a una de les zones amb més greuges a les edificacions. Els veïns d'aquest punt de la ciutat fa temps que s'han acostumat a veure arribar els Bombers de Barcelona col·locar puntals quan hi ha despreniments o quan cal assegurar els fonaments dels edificis. Ara, amb la inversió prevista, es contempla poder millorar fins a 4.000 habitatges durant la pròxima dècada.
En un informe de tècnics municipals del mandat anterior, es va estimar que hi hauria uns 2.800 habitatges amb deficiències greus. Un any més tard, ja amb el govern socialista en solitari, es rebaixava aquesta xifra fins a les 1.473 llars afectades amb gravetat. El ball de dades, unit als dubtes sobre la inversió i el calendari, deixaven una incògnita veïnal sobre com i quan s'intervindria.
En aquest sentit, ja fa temps que hi ha un pla per solucionar aquesta realitat, però el que actualment hi ha en marxa és un pla pilot -engegat amb Ada Colau d'alcaldessa- que inclou únicament nou edificis amb 192 pisos implicats. Recentment, un pacte municipal entre el PSC i ERC ha ampliat el compromís per actuar a 720 pisos els pròxims anys, amb una reserva de 15 milions d'euros anuals afegida. Aquestes xifres, tanmateix, encara quedaven lluny de resoldre tota la complexitat urbanística del barri. Ara, amb el nou acord Ajuntament-Generalitat s'intentaria anar més enllà. "Ambdues administracions consideren necessari ampliar les intervencions davant l'afectació potencial de 4.000 habitatges distribuïts en 200 finques".
Collboni ho ha presentat com un pas accelerador. "Amb aquest ritme [l'actual] no podíem arribar a temps del que el barri del Besòs necessita", ha reconegut el representant socialista. Igualment, ha reivindicat que aquest pacte econòmic que esgarrapa el compromís de la Generalitat permetrà "alliberar recursos" de l'Ajuntament per destinar-los a altres rehabilitacions, com les que estan pendents a la Trinitat Vella, la Verneda i la Pau i Canyelles.
Una societat nova i repartiment de milions
Per dur a terme el nou pla, el compromís discutit entre el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i l'alcalde barceloní Jaume Collboni implica crear una societat anònima amb participació majoritària de l'Ajuntament de Barcelona, que farà d'òrgan "de governança i coordinació". Així, la Generalitat aportaria una mitjana de 15 milions d'euros anuals, mentre que el pressupost municipal destinat a la rehabilitació al Besòs arribaria als 26,5 milions d'euros cada any.
Aquest pressupost col·lectiu permetria "assumir una part molt majoritària" del cost de les transformacions dels edificis, ha assegurat el màxim representant de l'executiu local, que ha mencionat xifres de cobriment "del 80%, el 90% o fins i tot el 100%", depenent de la situació particular del bloc i dels habitants de cada finca. En la mateixa línia, ha recordat que a la zona hi viuen un gran nombre de famílies amb rendes molt baixes, molt per sota de la mitjana de la ciutat i del país.
També hi haurà una oficina al barri del Besòs i el Maresme per atendre dubtes i peticions, ha concretat Collboni. Igualment, es programaran més reunions amb les comunitats afectades.
