Encara que el vespre anterior hagi arribat tard a casa, el despertador de Salvador Illa continua sonant pels volts de les cinc del matí. Ben d'hora surt a córrer per la muntanya a la Roca del Vallès, el seu municipi, o bé resseguint la llera del riu Mogent. El recentment proclamat 133è president de la Generalitat és un home metòdic, serè, disciplinat i organitzat, segons descriu el seu entorn. Va entrar en política ben d'hora i quan encara no tenia 30 anys es va convertir de manera accidentada en l'alcalde de la seva ciutat, arran de la mort sobtada de Romà Planes, el seu mentor. Aquell mateix any es va afiliar al PSC. Ha treballat a l'ombra, al sottogoverno de la Generalitat i de l'Ajuntament. Després de ser l'escollit per reflotar el PSC, va guanyar popularitat sent, durant un any, ministre de Sanitat en plena pandèmia de la covid-19.
Va néixer al poble vallesà el 5 de maig de 1966. És el gran de tres germans, fill de treballadors del sector del tèxtil. Va estudiar a l'Escola Pia de Granollers, es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona i posteriorment va cursar un màster en administració d'empreses a l'IESE, a Navarra. Enmig del camí també va fer el servei militar obligatori a la caserna del Bruc. La seva tasca fora de la política és escassa, amb una breu etapa com a responsable comercial a una empresa de plàstics de Cardedeu. De jove havia entrenat un equip de futbol del seu municipi. És de l'Espanyol, i bon fan.
Sovint diu que si té alguna cosa bona com a polític, la va aprendre de la política municipal. Durant el seu primer mandat es va construir La Roca Village, tota una zona comercial aplaudida per uns -consideraven que havia modernitzat el poble- i criticada per altres, per haver fet créixer el municipi d'esquena als reclams ecologistes. També va ser durant el seu lideratge que es va dur a terme el camp de golf de Villalba, malgrat les mobilitzacions veïnals en contra. El plantejament del camp s'havia fet abans que Illa arribés a l'alcaldia, i ell defensa que va complir amb el pla establert.
L'alcaldia es va allargar fins al 2005. Fins al 2009 Illa va assumir la direcció general de Justícia, en una Generalitat comanda pel president socialista José Montilla, i després va fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona. Primer com a director de gestió econòmica, després com a coordinador del PSC a l'Ajuntament, cap de gabinet de l'ara alcalde -llavors regidor- Jaume Collboni i gerent d'empresa, cultura i innovació quan els socialistes van entrar al govern d'Ada Colau, un pacte que va pilotar ell mateix.
Va ser en aquell moment quan, malgrat que Collboni es resistís, va ser l'escollit per impulsar el PSC. No havia de ser secretari d'organització del partit. Però en el congrés del 2016, en ple auge del procés i quan hi havia una pugna entre Miquel Iceta i Núria Parlón per comandar el partit, es va dur a terme una dura negociació. Els candidats per ocupar la carpeta d'organització eren l'exalcalde de Badia del Vallès, José Luís Gimeno, i la històrica dirigent Assumpta Escarp. No van ser acceptades cap de les dues propostes i Illa va esdevenir el nom de consens. Al costat d'Iceta, va ser la figura clau per remuntar un partit erosionat. També va ser l'artífex de pactes importants per al PSC, com el de la Diputació de Barcelona -sota la presidència de Núria Marín- amb Junts.
Reservat amb la seva vida privada, el nou president, creient i catòlic, està casat i té una filla. El dia de Sant Jordi se'l va veure passejar pel centre de Barcelona amb la seva dona. És una persona serena, però també necessita moments de relaxament. Té trucs, com jugar amb clips metàl·lics abans d'un discurs que té guardats a la butxaca, i trucar o escriure la seva dona. També cuidar l'hort del pare.
Ara, se li obre la responsabilitat més gran que mai hauria pogut pensar: la presidència de la Generalitat, sent el primer inquilí a Palau no sobiranista des de l'auge del procés, després d'una entesa amb ERC i els comuns. En l'última marató que va córrer -42,195 quilòmetres- va registrar un bon temps: 3 hores, 42 minuts i 35 segons. La seva millor marca personal, quedant el 3.659 d'un total de 15.127 corredors. Ara, però, ha arribat el primer de 135 diputats. Entoma la marató més complexa de la seva vida, i veurem també, si és la seva millor marca personal.
