Espanya invertirà més en seguretat per arribar al 2% del PIB abans del 2029. Ara bé, no se sap ni quan s'hi arribarà, ni quants milers de milions d'euros suposarà, ni si pla del govern espanyol passarà o no pel Congrés dels Diputats. En l'actual context geopolític, amb la guerra a Ucraïna pendent de l'alto el foc promogut pels Estats Units i el terratrèmol provocat per l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, Pedro Sánchez ha fet una crida perquè Europa faci "un pas endavant i augmenti la seva capacitat en defensa i seguretat" per guanyar autonomia estratègica. Les concrecions, però, es faran esperar mentre el PP li retreu la manca d'informació i la majoria de la investidura no té una posició unànime. En tot cas, Sánchez ha presentat l'increment de la despesa com una "oportunitat" per a l'Estat.
El president del govern espanyol s'ha reunit amb els grups parlamentaris, amb l'excepció de Vox, per traslladar-los el seu compromís de contribuir a enfortir la defensa d'Europa amb un increment de la despesa militar. Sánchez ho ha emmarcat en la defensa de l'ordre multilateral, el dret internacional i el dret internacional humanitari. "La pau a Ucraïna i la seguretat a Europa són dues cares de la mateixa monera", ha afirmat. I en aquest context, ha garantit que Espanya està "preparada" per complir amb el 2% del PIB en defensa, però sense detallar la xifra concreta. Falta saber, ha explicat, la despesa en defensa de l'any 2024 segons l'OTAN per poder concretar els diners que suposarà. La de 2023 va ser de l'1,28% del PIB. "El compromís polític hi és i el complirem", ha insistit.
Sánchez, però, no ha aclarit si detallarà a curt termini aquest plantejament al Congrés. No serà, com s'havia apuntat, el dia 26 de març, després del Consell Europeu de la setmana vinent. "Tot el que hagi de passar pel parlament, passarà pel parlament; i el que tingui a veure amb la gestió del govern d'Espanya, s'accelerarà i passar pel govern d'Espanya", ha afirmat. No ha concretat, doncs, si les mesures necessàries per incrementar la despesa militar es podran fer únicament a través del fons de contingència o bé necessitaran el suport dels grups parlamentaris. Sí que s'ha mostrat convençut que quan necessiti el suport del Congrés, el tindrà. Tant el PP com Podem ja apuntaven durant el dia intuïen que Sánchez no pretenia passar per la cambra baixa.
Una oportunitat per al teixit industrial
Sánchez és conscient que el plantejament no té consens clar. El PP veu bé augmentar la despesa militar, però vol més explicacions, i les esquerres s'hi oposen de manera frontal. En aquesta situació, el president del govern espanyol ha fet gestos als socis de coalició, Sumar, que es troba en una situació incòmoda. Com va traslladar a Yolanda Díaz, ha garantit que l'increment de la depesa militar no suposarà retallar "ni un cèntim" de les partides socials. "Aquest compromís és ferm, indiscutible i decisiu", ha dit. Des del 2018, el pressupost en defensa ha crescut 10.000 milions d'euros i el pressupost vinculat a serveis socials, 120.000 milions.
Un altre gest de Sánchez ha estat per als socis d'investidura, reticents amb una proposta poc concreta. El president espanyol ha dit que l'actual context pot ser una "oportunitat", perquè implicarà invertir en tecnologia i indústria espanyola i europea. Vol implicar-hi, ha dit, tot el teixit empresarial per fer "el gran salt tecnològic que necessita Europa i que Espanya pot liderar". Un missatge que no es pot deslligar de les demandes del PNB i Junts, que han reclamat inversions en empreses europees. De cara a ERC, Sánchez també ha dit que no és tan important "invertir més" sinó "invertir millor" i equilibrar la balança per no destinar el 75% dels recursos europeus a comprar armament als EUA.
Discrepàncies al bloc de la investidura
La qüestió genera discrepàncies profundes al bloc de la investidura, cosa que debilita Sánchez. Les esquerres, d'entrada, s'hi oposen. Sumar, soci de coalició del govern espanyol, no ha volgut avançar el sentit del vot en cas que el pla de Sánchez es porti finalment al Congrés. Compromís, formació integrada a Sumar, ja ha dit que s'hi oposa. ERC s'ha refermat en el rebuig a l'increment de la despesa militar mentre insisteixen que no cal gastar més, sinó "millor". I sobretot, passar per la cambra a explicar ben bé les mesures. Podem ha anat més enllà i ha avisat que la decisió de Sánchez "marca el rumb de la legislatura i condiciona altres carpetes al Congrés".
Junts, el PNB i EH Bildu no han estat tan contundents. Els independentistes catalans han dit que la despesa en defensa ha de servir per muscular el teixit industrial europea i català i no pas per comprar més armes als Estats Units. Els nacionalistes bascos han anat en la mateixa línia, insistint que cal augmentar la despesa en defensa però "invertint a Europa". L'esquerra abertzale, per la seva banda, ha traslladat a Sánchez la necessitat d'apostar per la "diplomàcia, la negociació i l'acord", però seran els òrgans del partit el que acabin concretant la posició respecte al pla del govern espanyol.