Radiografia del sector armamentístic estatal: qui són, què fan i què venen?

El nou panorama internacional, amb els interrogants oberts per l’administració Trump en les seves relacions amb Europa i la incertesa sobre com pot evolucionar la guerra a Ucraïna, han abocat la Unió Europea (UE) a consolidar la seva estratègia de defensa. La Comissió Europea ja treballa en el programa Rearmar Europa, que preveu una despesa de fins a 800.000 milions d’euros. La Unió haurà de fer un esforç majúscul per adaptar-se al nou paisatge. Pels països amb un menor pressupost militar -en comparació a la mitjana europea-, aquest esforç serà molt superior. És el cas de l’estat espanyol, on Pedro Sánchez s’ha compromès a un augment del 2% de defensa en el PIB per al 2029.

La indústria militar espanyola guanyarà pes en el PIB estatal. És un ecosistema de prop de 400 empreses, però on hi predominen unes poques companyies. Quines són les més rellevants? Quin material fabriquen? A quins països venen els seus productes? Aquest és un tast dels poders de la indústria militar espanyola, que va tancar el 2024 a ple rendiment i viu un procés de reorganització i concentració accelerat.

Internacional

Brussel·les presenta un pla de fins a 800.000 milions per «rearmar Europa»

Airbus: Eurofighter en combat

L'aeronàutica és un projecte exitós amb participació de França, Alemanya (cadascuna amb el 10,83%) i Espanya, amb un 4,1%. Líder del sector aeronàutic, va presentar uns beneficis de 4.232 milions d'euros el 2024, un 12% més que l'any anterior. Amb plantes a Castella-la Manxa, Andalusia i Madrid, en el seu vessant militar produeix el caça de combat Eurofighter. El govern espanyol li acaba d'encarregar 45 avions més, dins dels programes Falcó I i II, que sumen 6.500 milions d'euros.

Des del 2018, l'estat espanyol ha signat contractes de defensa amb Airbus per valor de 23.000 milions, segons el web Defensa.com. Polònia, segurament el país europeu més nerviós -després d'Ucraïna- davant les apetències russes, ha mostrat interès, per boca del primer ministre Donald Tusk, per participar en el conglomerat aeronàutic.  

Indra, la clau estratègica

És una de les companyies més estratègiques del sector, amb una participació de l’Estat amb el 28% (tres consellers en un consell de setze). Un fet aquest que sol ser habitual en la majoria d'empreses del sector de la defensa en països europeus, on la presència estatal sol estar entre el 25 i el 30%. Amb diversos vessants on vol ser líder, de la tecnologia a la mobilitat passant per la consultoria i la defensa, l’aposta per aquest darrer sector ha estat decisiva en la seva evolució els darrers anys.  

La companyia és la coordinadora estatal de la fabricació del FCAS (Futur Combat Air System), l’avió de combat planificat conjuntament per Espanya, França (a través del grup Dassaut) i Alemanya (a través d’Airbus Defence and Space). Es tracta -segons l'associació d'empreses tecnològiques de defensa i aeronàutica TEDAE- de molt més que un avió de combat: és un sistema de defensa aeri amb armes de nova generació.

Internacional

A les armes, europeus! Com canviarà la nostra vida el rearmament de la UE

Indra ha fet moviments amb mirada llarga. La passada tardor va fer-se amb el control de Tess Defence, amb el 51% de l’accionariat. Es tracta d'un consorci que produeix el Vehicle de Combat sobre Rodes (VCR), del qual se’n preveuen construir més de 300. El gener passat, va adquirir el 89% de l'operador de telecomunicacions Hispasat.  

Els canvis produïts en la cúpula d'Indra ja són un indici de la rellevància estratègica que el govern espanyol dona a la companyia. I que són paral·lels a l'ascens de Marc Murtra. El directiu, ben connectat amb el govern espanyol, va entrar a la companyia el 2021 com a president no executiu. L’estiu passat va passar a ser executiu, alhora que Indra consolidava la seva inflexió en defensa. El gener passat, va ser nomenat president de Telefónica.  

Es dona el cas que el seu successor a la presidència és Ángel Escribano, president d'una altra de les empreses del sector, EM&E Group, que va incrementar recentment la seva presència a Indra amb al 14% de participació. La companyia d'Escribano va néixer els anys 80 a Madrid, fundada per un torner que va perdre la feina. Fabrica estacions remotes terrestres, concebudes per a vehicles blindats, que inclouen llançador de míssils, i estacions similars de sistema Sentinel per a vaixells grans i mitjans.   

Navantia, 100% de l'Estat

Amb el 100% de la companyia en mans de la SEPI, Navantia suposa el 14,2% del sector de la defensa. Amb drassanes a Múrcia, Andalusia i Galícia, els punts forts de la seva producció són les fragates F110, que volen ser un salt qualitatiu cap als vaixells de guerra intel·ligents, i els submatins d'última generació S-80, amb capacitat per llançar atacs de míssils a terra. Ha exportat a Auistrália i Noruega. 

SAPA, la branca basca del negoci militar

Es tracta d'una de les grans companyies de defensa, presidida per l'empresari basc Jokin Aperribay, actual president de la Reial Societat. El punt fort de la producció són els sistemes de mobilitat per a vehicles blindats. Forma part -junt amb Indra, Santa Bàrbara Sistemes i Escribano- del projecte per desenvolupar el vehicle VCR. Els Aperribay, que estan presents també en el consell d'Indra, són una nissaga amb molt de pes a Euskadi. Joaquín Aperribay, un dels patriarques de la família, va ser una figura important els anys 70 i 80, quan va acumular una xarxa de contactes que anava des del govern espanyol del tardofranquisme al PNB i l'esquerra abertzale.  

Vuitè exportador mundial

Segons un estudi de la Federació d’Indústria de CCOO, Espanya ja és el novè estat exportador del sector militar, amb un 54% de la facturació dirigida a l’exterior. El 70% d’aquestes exportacions van anar a països europeus i de l’OTAN. Les companyies de l’estat espanyol exporten sobretot al Regne Unit, Turquia, l’Aràbia Saudita, Noruega i Austràlia. Però de tots ells, un país destaca. Els darrers anys, l’Aràbia Saudita va ser el primer client, amb 853 milions el 2023 (21%).