06
d'octubre
de
2020, 13:26
Actualitzat:
13:52h
El jutjat penal 25 de Barcelona ha absolt l'activista dels CDR Tamara Carrasco del delicte d'incitació als desordres públics. La jutge considera que les accions dels CDR eren legals i tomba així les acusacions de la Fiscalia, que demanava set mesos de presó per l'acusada. Carrasco va estar mesos confinada al seu domicili, a Viladecans, en el marc d'una operació de l'Audiència Nacional contra els CDR en què se la va arribar acusar de terrorisme. La mateixa operació és la que manté Adrià Carrasco a l'exili.
En el judici va quedar clar que les proves contra Carrasco eren febles. Ni l'acusació ni els testimonis van poder acreditar com van obtenir el missatge de veu de l'activista, en què suposadament incitava a cometre un delicte de desordres públics. La jutge considera provat -així ho va reconèixer la pròpia acusada- que el missatge és de Carrasco, però no veu acreditat que ella en fes la difusió i, en qualsevol cas, sosté que només feia referència a informació obtinguda en una reunió. Tampoc creu que es pugui argumentar que Carrasco donava directrius o exercia alguna mena de coordinació dels CDR.
Un periple judicial de dos anys
Tamara Carrasco va ser detinguda l'abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l'Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada al seu municipi.
Sis mesos més tard, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals de maig del 2019, després de més d'un any, el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ordenava l'aixecament del confinament de Carrasco.
En el judici va quedar clar que les proves contra Carrasco eren febles. Ni l'acusació ni els testimonis van poder acreditar com van obtenir el missatge de veu de l'activista, en què suposadament incitava a cometre un delicte de desordres públics. La jutge considera provat -així ho va reconèixer la pròpia acusada- que el missatge és de Carrasco, però no veu acreditat que ella en fes la difusió i, en qualsevol cas, sosté que només feia referència a informació obtinguda en una reunió. Tampoc creu que es pugui argumentar que Carrasco donava directrius o exercia alguna mena de coordinació dels CDR.
Un periple judicial de dos anys
Tamara Carrasco va ser detinguda l'abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l'Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada al seu municipi.
Sis mesos més tard, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals de maig del 2019, després de més d'un any, el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ordenava l'aixecament del confinament de Carrasco.